05
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
11:10h
Investigadors del grup de recerca INTERFASE del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han elaborat un treball en el qual han conclòs que la majoria de ciutats de l'Estat, amb més de 100.000 habitants, estan mal connectades amb l'entorn natural.
Es tracta d'un mapa interactiu, amb dades sobre els elements naturals de les àrees urbanes i periurbanes de les principals ciutats europees, de l'Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) i que han desenvolupat aquest grup de la UAB i l'empresa Space4Environment. En aquest mapa s'han assenyalat 37 localitats espanyoles, 15 de les quals estan considerades ciutats verdes, però no tenen "una connectivitat, distribució o accessibilitat de les seves infraestructures, per tant, no constitueixen necessàriament el model urbà ideal" per promoure la conservació dels ecosistemes, ha assenyalat el coordinador del projecte, Jaume Fons.
S'han fet vàries catalogacions diferents:
- Ciutats de rodalies verdes com ara la franja nord de la Península Ibèrica, amb Bilbao, Pamplona, Gijón i Santander, i nord-oest, amb Sabadell i Mataró, en què les àrees verdes dels voltants són importants connectors amb el centre urbà.
- Ciutats forestals com ara Mallorca, Terrassa, Vitòria i Santiago de Compostel·la, en què els espais naturals formen part del municipi. En aquest cas, la població vallesana compta amb el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Serra de l’Obac.
Per contra, hi ha Barcelona i Madrid. La capital catalana s'ha definit com a ciutat verda impermeable i les principals poblacions de l'àrea metropolitana com L'Hospitalet de Llobregat, que compta amb un 10% d'àrea verda, semblant a la tipologia alemanya i polonesa. Per la seva banda, la capital espanyola s'ha descrit com a ciutat fragmentada, amb una presència de zones residencials de baixa densitat i una distribució de les àrees verdes homogènia que recorden al model londinenc.
Les dades originals del nou mapa interactiu d'infraestructures verdes urbanes utilitzen com a base el urban atles, referent a l'any 2006, i ara està disponible una nova sèrie de dades sobre la base del 2012, al qual s'han incorporat noves ciutats, les de més de 50.000 habitants, sumant un total de 695.
D'aquesta manera, permetrà analitzar les dades entre els dos períodes i "en el futur ens permetrà avaluar els canvis que s'han produït", cap a la conservació de la biodiversitat i dels altres beneficis ecològics, econòmics i socials que proporcionen els ecosistemes.
Es tracta d'un mapa interactiu, amb dades sobre els elements naturals de les àrees urbanes i periurbanes de les principals ciutats europees, de l'Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) i que han desenvolupat aquest grup de la UAB i l'empresa Space4Environment. En aquest mapa s'han assenyalat 37 localitats espanyoles, 15 de les quals estan considerades ciutats verdes, però no tenen "una connectivitat, distribució o accessibilitat de les seves infraestructures, per tant, no constitueixen necessàriament el model urbà ideal" per promoure la conservació dels ecosistemes, ha assenyalat el coordinador del projecte, Jaume Fons.
S'han fet vàries catalogacions diferents:
- Ciutats de rodalies verdes com ara la franja nord de la Península Ibèrica, amb Bilbao, Pamplona, Gijón i Santander, i nord-oest, amb Sabadell i Mataró, en què les àrees verdes dels voltants són importants connectors amb el centre urbà.
- Ciutats forestals com ara Mallorca, Terrassa, Vitòria i Santiago de Compostel·la, en què els espais naturals formen part del municipi. En aquest cas, la població vallesana compta amb el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Serra de l’Obac.
Per contra, hi ha Barcelona i Madrid. La capital catalana s'ha definit com a ciutat verda impermeable i les principals poblacions de l'àrea metropolitana com L'Hospitalet de Llobregat, que compta amb un 10% d'àrea verda, semblant a la tipologia alemanya i polonesa. Per la seva banda, la capital espanyola s'ha descrit com a ciutat fragmentada, amb una presència de zones residencials de baixa densitat i una distribució de les àrees verdes homogènia que recorden al model londinenc.
Les dades originals del nou mapa interactiu d'infraestructures verdes urbanes utilitzen com a base el urban atles, referent a l'any 2006, i ara està disponible una nova sèrie de dades sobre la base del 2012, al qual s'han incorporat noves ciutats, les de més de 50.000 habitants, sumant un total de 695.
D'aquesta manera, permetrà analitzar les dades entre els dos períodes i "en el futur ens permetrà avaluar els canvis que s'han produït", cap a la conservació de la biodiversitat i dels altres beneficis ecològics, econòmics i socials que proporcionen els ecosistemes.