Les dues formacions presenten un concert que posa en valor les fàbriques construïdes a finals del segle XIX i començaments del XX i les rememora omplint la Sala d’Actes de músiques que es cantaven en aquells temps, obres de Clavé, Vives, Nicolau, Morera, Alió o Tortell.
A les societats industrials els homes i les dones es reunien no només per treballar. Les hores del lleure, tot i ser-ne poques, eren vitals i necessàries. En tots els espais de trobada, tant a la fàbrica com als casinos, als ateneus i a les tavernes, es cantava. S’hi cantaven els afanys per la feina. S’hi somniaven les esperances per una vida més falaguera. S’hi planejava un país més just, més bell i més estimat. S’hi feien juguesques i s’apaivagaven els desafiaments. S’hi festejava a l’estimada quan es podia. I es bescantaven tots els qui entrebancaven la pròpia felicitat, des de l’amo garrepa fins al traïdor dels amors.
A la Catalunya romàntica cantava tothom: cantaven homes i dones als teixits del tèxtil; cantaven els que havien d’emigrar; cantaven els mariners, dalt la barca i a terra mentre recosien les xarxes; cantaven el camperols, mentre garvellaven i segaven; cantava la mainada a l’escola, per escarnir al mestre o per aprendre a ser bons ciutadans enclenxinats; i es cantava per fer barrila a les tavernes i als teatres de patacada.
Aquells cants eren una escapatòria, un alliberament de les càrregues que es feien feixugues de portar. Potser els cors van servir per apaivagar les revoltes als carrers, quan per afrontar els cacics les bullangues populars cantaven el «Xirivit». Però després van servir per articular i donar resposta a la repressió, els cors van saber protestar contra un poder que no volia entendre que la gent del carrer estava feta d’uns altres sentiments, i que s’arrelava a la seva terra amb molta força.
Durant anys s’ha volgut explicar el moviment coral català des d’uns tòpics que ja servien per acomodar-se en una imatge cofoia, apaivagada i limitada només a l’expressió sentimental. Era una imatge que, com un quadre de Courbet, veia un país idealitzat que cantava de manera endreçada i polida.
S’ha exclòs la música dels llocs on es cantava molt, i a vegades durant hores seguides: s’ha oblidat el que sonava a la fàbrica, als teatres de carrer, a la taverna, i durant les hores de feinejar al camp. En aquells moments, es suposava que només es repetien unes poques cançons, pautades i endolcides dins d’un repertori inofensiu, del qual havien arraconat tot el que podia ser la realitat de la vida.
Les obres de Clavé, Vives, Nicolau, Morera, Alió o Tortell ens descobriran una cara diferent de la música coral, sense perdre de vista aquella fesomia que s’ha quedat clavada a la nostra retina. Al costat de la música hi bategava la vida dels que van créixer en temps del modernisme i del noucentisme català.
Aquell batec va prendre cos en les rondalles, les poesies, les històries de cada home i dona d’una Catalunya que vivia a sotragades. Les sotragades no eren només les de les màquines i les fàbriques: venien dels plors de Cuba, de les esglésies cremades, de les muntanyes abandonades per anar a la gran ciutat, dels empresonats o dels que no podien parlar d’altres maneres d’entendre el país.
La proposta de concert recrearà aquells paisatges interiors des d’accions escèniques. Actors, ballarins i cantants parlaran des de la literatura d’aquell temps i des de les obres corals que trenaran una proposta allunyada del tòpic que tots coneixem. Si a les parets de les fàbriques els amos van fer pintar rètols on es llegia "Prohibido cantar", és senyal que allí s’hi havia cantat, i molt.
Coral Cantiga
A Barcelona, en el popular i prestigiós marc dels Lluïsos de Gràcia, va néixer l’any 1961 la Coral Cantiga, fundada per Leo Massó. N’han estat directors el mateix Leo Massó, Oriol Ponsa, Edmon Colomer i –des de l’any 1981– Josep Prats.
El seu repertori inclou obres a cappella i moltes de les grans obres simfonicocorals de totes les èpoques i estils, que ha interpretat en col·laboració amb acreditades orquestres catalanes i estrangeres, com l’Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya, l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’English Chamber Orchestra, l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra i l’Orquestra de Cambra Terrassa 48. La Coral Cantiga ha estat dirigida, entre altres mestres, per Oriol Martorell, Salvador Mas, Antoni Ros Marbà, Salvador Brotons, Manel Valdivieso, Trevor Pinnock, Pierre Cao, Laszlo Heltay, Johan Duijck, Fernando Eldoro, Marcos Leite, Werner Pfaff, Néstor Andrenacci, Dan-Olof Stenlund i Guerassim Voronkov.
Cor Ciutat de Mataró
El Cor Ciutat de Mataró es va estrenar el mes de juliol de 2009 amb un programa al voltant de les obres de Taltabull (autor relacionat amb la ciutat) i compositors del S.XX. Ha interpretat “The Fairy Queen” de Henry Purcell en alguns festivals de música antiga (Festival de Música Antiga de Mataró, i a Tiana “Tiana Antica”) junt amb el Grup Barroc del Cafè i ha participat en el Festival Shakespeare de la ciutat de Mataró amb l’actor Enric Arquimbau (juliol de 2010).
Junt amb el Cor de Cambra de la Diputació de Girona han presentat el programa de música coral del Romanticisme alemany. Ha estrenat obres corals escrites i dedicades al Cor Ciutat de Mataró amb composicions de Moisès Bertran, Marcel Olm i Miguel Ángel Hurtado, músics vinculats a la ciutat. El seu director titular és, des dels seus inicis, en Jordi Lluch Arenas