04
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
12:24h
La recuperació econòmica, tot i que incipient, és una realitat a Terrassa. Aquesta és la conclusió que ha extret el tinent d'alcalde de Promoció Econòmica, Miquel Sàmper, a partir del balanç del 2016 del Servei d'Ocupació de l'Ajuntament de Terrassa que s'ha presentat aquest dijous.
El servei va atendre, al llarg de l'any passat, un 7,82% menys de peticions, un símbol de la disminució de l'atur. De fet, a finals del 2016 hi havia 16.612 aturats a la ciutat, 2.406 menys que un any abans.
Sàmper ha volgut destacar que Terrassa va acabar el 2016 com la sisena ciutat amb més nombre de llocs de feina assalariats i la tercera de la regió metropolitana. En total, a finals d'any hi havia 53.112 llocs de treball, 3.234 més que el 2015: un 6,48% més. També ha volgut destacar la xifra d'autònoms (12.862) i la d'empreses, amb 5.775, només superada per Barcelona.
Les dades criden, segons el tinent d'alcalde, a un optimisme moderat. "Tot i el bon comportament, les dades no mostren que Terrassa s'hagi recuperat totalment de la crisi", ha explicat Sàmper, que tot i això afirma que "treballem amb persones i empreses per aconseguir sortir-ne del tot".
El regidor ha destacat, així mateix, que Terrassa creix més, de mitjana, que la resta del país, i ho ha justificat amb dos factors: el creixement conjuntural a l'Estat i a Catalunya, però també ha afirmat que l'empresariat està responent als esforços que es fan des de la ciutat per potenciar la indústria i l'economia, com per exemple les inversions a polígons industrials.
L'atur baixa entre les dones però encara hi ha desigualtat
L'atur va baixar, al llarg de tot l'any, a tots els col·lectius, tot i que Sàmper ha volgut destacar el fet que el major descens s'ha vist en les dones, que, tanmateix, continuen tenint una taxa d'atur més alta que els homes: un 17,93%, quatre punts i mig més, una diferència que s'intentarà compensar.
Tot i això, el tinent d'alcalde ha afirmat que la tendència és a la reinserció laboral de les dones: han representat un 53% dels casos atesos pel Servei d'Ocupació, invertint la tendència dels anys anteriors, en què la majoria era masculina.
Aquesta dada també s'aprecia en la formació: de les 367 persones que han participat en programes de formació ocupacional, el 58% eren dones. El 2015, només van ser-ne un 31%.
La construcció, el sector que més creix
També, pel que fa als sectors, el Servei d'Ocupació destaca que el que més creix és el de la construcció, especialment gràcies a la rehabilitació d'habitatges i a tot el que havia quedat aturat amb la crisi econòmica. A continuació, també creix la indústria i el sector serveis.
Tanmateix, Sàmper ha avisat que "no caurem en errors passats" i que "cal fer productes de valor" per garantir el creixement econòmic, tot i que no per això aturaran la recuperació de la construcció.
La millora econòmica, una prioritat del govern
Pel que fa a la feina feta des de l'Ajuntament, la borsa de treball municipal ha gestionat 457 ofertes de 467 empreses, comptant, també, les que han acollit alumnes en pràctiques. En total, 1.160 persones han comunicat la seva inserció laboral gràcies als diferents projectes gestionats pel consistori.
L'oferta de formació ocupacional es va multiplicar, amb 17 itineraris, onze més que l'any anterior, al qual s'hi sumen la dotzena de programes específics per a inserir laboralment diversos col·lectius. Amb tot plegat, el pressupost total dels programes d'ocupació va ser de 8.163.287 euros, dels quals un 40% els va aportar l'Ajuntament, i el 60% restant la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
En tot cas, Sàmper ha insistit en què la creació de llocs de feina i la competitivitat empresarial és un dels principals objectius del pla de mandat de l'Ajuntament, i que continuaran amb aquesta línia.
El servei va atendre, al llarg de l'any passat, un 7,82% menys de peticions, un símbol de la disminució de l'atur. De fet, a finals del 2016 hi havia 16.612 aturats a la ciutat, 2.406 menys que un any abans.
Sàmper ha volgut destacar que Terrassa va acabar el 2016 com la sisena ciutat amb més nombre de llocs de feina assalariats i la tercera de la regió metropolitana. En total, a finals d'any hi havia 53.112 llocs de treball, 3.234 més que el 2015: un 6,48% més. També ha volgut destacar la xifra d'autònoms (12.862) i la d'empreses, amb 5.775, només superada per Barcelona.
Les dades criden, segons el tinent d'alcalde, a un optimisme moderat. "Tot i el bon comportament, les dades no mostren que Terrassa s'hagi recuperat totalment de la crisi", ha explicat Sàmper, que tot i això afirma que "treballem amb persones i empreses per aconseguir sortir-ne del tot".
El regidor ha destacat, així mateix, que Terrassa creix més, de mitjana, que la resta del país, i ho ha justificat amb dos factors: el creixement conjuntural a l'Estat i a Catalunya, però també ha afirmat que l'empresariat està responent als esforços que es fan des de la ciutat per potenciar la indústria i l'economia, com per exemple les inversions a polígons industrials.
L'atur baixa entre les dones però encara hi ha desigualtat
L'atur va baixar, al llarg de tot l'any, a tots els col·lectius, tot i que Sàmper ha volgut destacar el fet que el major descens s'ha vist en les dones, que, tanmateix, continuen tenint una taxa d'atur més alta que els homes: un 17,93%, quatre punts i mig més, una diferència que s'intentarà compensar.
Tot i això, el tinent d'alcalde ha afirmat que la tendència és a la reinserció laboral de les dones: han representat un 53% dels casos atesos pel Servei d'Ocupació, invertint la tendència dels anys anteriors, en què la majoria era masculina.
Aquesta dada també s'aprecia en la formació: de les 367 persones que han participat en programes de formació ocupacional, el 58% eren dones. El 2015, només van ser-ne un 31%.
La construcció, el sector que més creix
També, pel que fa als sectors, el Servei d'Ocupació destaca que el que més creix és el de la construcció, especialment gràcies a la rehabilitació d'habitatges i a tot el que havia quedat aturat amb la crisi econòmica. A continuació, també creix la indústria i el sector serveis.
Tanmateix, Sàmper ha avisat que "no caurem en errors passats" i que "cal fer productes de valor" per garantir el creixement econòmic, tot i que no per això aturaran la recuperació de la construcció.
La millora econòmica, una prioritat del govern
Pel que fa a la feina feta des de l'Ajuntament, la borsa de treball municipal ha gestionat 457 ofertes de 467 empreses, comptant, també, les que han acollit alumnes en pràctiques. En total, 1.160 persones han comunicat la seva inserció laboral gràcies als diferents projectes gestionats pel consistori.
L'oferta de formació ocupacional es va multiplicar, amb 17 itineraris, onze més que l'any anterior, al qual s'hi sumen la dotzena de programes específics per a inserir laboralment diversos col·lectius. Amb tot plegat, el pressupost total dels programes d'ocupació va ser de 8.163.287 euros, dels quals un 40% els va aportar l'Ajuntament, i el 60% restant la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
En tot cas, Sàmper ha insistit en què la creació de llocs de feina i la competitivitat empresarial és un dels principals objectius del pla de mandat de l'Ajuntament, i que continuaran amb aquesta línia.