La frontera entre Orient i Occident vista per Jordi Fulla, al Museu de Montserrat

L'artista igualadí Jordi Fulla presenta a la Sala Daura del Museu de Montserrat una exposició on reflexiona sobre els punts de fricció i de trobada entre Orient i Occident. Fruit de la seva fascinació pel Japó, Fulla ha gestat durant més de dotze mesos el projecte artístic 'Anatomia d'una illa a ulls clucs' on recrea una gran illa feta amb 17.000 figuretes de color d'or.

En declaracions a l'ACN, l'artista ha explicat que l'exposició planteja la "fascinació mútua que ens tenim els orientals i els occidentals i dels punts de confluència, però alhora la distància abismal que hi ha entre uns i altres". Fulla ha admès tenir una fascinació per les illes perquè, segons ha dit, "quan busquem un objectiu en una illa petita, tant és si marxes per la dreta o per l'esquerra, perquè al final acabes confluint en el punt que estaves buscant".

Jordi Fulla va fer el seu primer viatge al Japó l'any 2005 i, deu anys més tard, va decidir tornar-hi per veure si tot allò que tant l'havia impactat continuava vigent i, segons ha relatat, "l'impacte encara va ser superior". "Vaig quedar molt tocat per aquesta mena de relació estranya que hi ha entre dos mons que no controlem", ha relatat Fulla. A partir d'aquí, l'artista va decidir començar a organitzar la feina que havia fet la darrera dècada i, el resultat, és aquesta exposició que, segons diu, "és una mena de sinopsis de tot el que m'ha passat".

Amb 'Anatomia d'una illa a ulls clucs', Fulla ha volgut parlar "d'aquella frontera que hi ha entre Orient i Occident, ja sigui des de la fascinació o des de la distància abismal que ens tenim a vegades". En aquest sentit, l'artista igualadí ha dit que la mostra planteja "els serrells que hi ha entre la manera que tenen de mirar ells i la nostra". Per això, Fulla ha volgut capturar el punt de tensió estètica que hi ha entre les dues cultures. 

L'eix de l'exposició pivota entorn una gran instal·lació a l'espai central de la Sala Daura del Museu de Montserrat on s'hi troben un total de 17.000 petits objectes pintats de color d'or que simbolitzen una illa. L'artista ha volgut recrear allò que els japonesos anomenen un 'món flotant', és a dir, un indret determinat que congela un o diferents instants físics o mentals –un accident natural, una estranyesa de la natura o una impressió sublim-. Al final d'aquest mar de figures, Fulla ha col·locat set pintures de gran format que reflecteixen les seves preocupacions: la dualitat entre artifici i natura, entre llum i foscor, i entre realitat i ficció. 

Les 17.000 petites figures han estat elaborades pel mateix Fulla al llarg de dos anys. L'igualadí les ha definit com a objectes que simbolitzen "el pas del temps" i les ha comprat amb "aquelles muntanyes que fem quan som petits amb la sorra molla de la platja". "En certa manera són petits elements que s'interroguen entre ells i ens provoquen una certa fricció per veure què és allò que està passant", ha relatat Fulla. 

Pel que fa al concepte de l'illa, Fulla ha explicat que, per ell, l'illa és "una metàfora de tots nosaltres, ja que tots som petites illes". A més, l'artista ha expressat que li fascina el fet que "quan busquem un objectiu en una illa petita, tant li fa si marxes per la dreta o per l'esquerra perquè acabes confluint en el punt que estaves buscant". Per això, ha dit, "m'agraden aquests llocs concentrats on hi és tot". De fet, la instal·lació del Museu de Montserrat s'emmiralla en Miyajima i Teshima, dues illes del mar interior del Japó que van captivar l'artista en les seves visites al país nipó.

A l'exposició també s'hi inclou una mostra de la relació epistolar que van mantenir Fulla amb el comissari de la mostra, l'historiador i crític d'art Albert Mercadé, durant el temps que va durar la preparació del projecte artístic. Segons ha definit Fulla, en les cartes que s'intercanviaven, parlaven "d'orient i occident, de llibres, d'inquietuds..." i "vam triar el canal més tradicional per fer-ho i que, a dia d'avui, et posa molt nerviós perquè saps que hi ha paraules en moviment que estan venint cap a tu". "Ha sigut una mena de confluència de pensaments", ha expressat l'artista. 

L'artista igualadí, assentat des de fa anys entre Barcelona i Terrassa, té previst portar la seva exposició al Japó, ja que, segons ha dit, li interessa molt "saber què passa quan tot això ho veuen els orientals". De fet, no serà el primer cop que Fulla exporta la seva obra al país nipó, sinó que ja hi havia exposat en els inicis de la seva carrera com a artista.