06
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
7:16h
El Rotary Club de Terrassa va organitzar dimarts a la nit un fòrum titulat "Terrassa, subseu olímpica: perquè i com", presentat per Lluís Cervelló i que va comptar amb molts dels protagonistes que van fer possible l'èxit de Terrassa com a subseu olímpica l'any 1992
En el decurs de l'acte, el president del Rotary Terrassa, Joan Cadafalch, va destacar la voluntat del club de commemorar el 25è aniversari de Terrassa com a subseu olímpica, "aportant en aquest Fòrum una visió diferent en la que poder integrar en un mateix acte tant els qui ho van fer possible com els esportistes que hi van participar".
En Lluís Cervelló, periodista, redactor i presentador de TV3, va començar l'acte fent una glosa al que va suposar per la ciutat acollir aquest esdeveniment i ho va fer recolzant-se en dos vídeos dels anys posteriors a la nominació en que es podia constatar el lamentable estat de les instal·lacions esportives de la ciutat abans dels jocs i l'opinió dels polítics abans de que finalment s'escollís Terrassa com a subseu olímpica.
La primera intervenció va anar a càrrec del Manel Royes, alcalde de Terrassa el 1992, en la que va destacar que "el més important que es va aconseguir és que Terrassa cregués en ella mateixa i el fet d'aconseguir-ho fa influenciar en l'autoestima terrassenca, que des de llavors va canviar i va fer confiar més en que els grans reptes de la ciutat eren assumibles". Tal com va explicar, en aquells moments d'incertesa en què Barcelona volia que es compartís la competició d'hoquei, Terrassa va optar pel "o tot o rés" i va guanyar.
En Josep Casajoana, regidor d'Esports i de Jocs Olímpics de Terrassa el 1992, va indicar que "el terrassenquisme és tenir uns objectius estratègics com a ciutat i com a persones que hi vivim i lluitar per assolir-los" i que "quan hi ha la unitat bàsica en temes essencials, el potencial de la ciutat és altíssim".
A continuació va ser el torn de les "noies d'or" Núria Olivé i Anna Maiques, medallistes d'or en hoquei, que van explicar que el seu entrenador els va oferir que escollissin "entre jugar, competir o anar per medalla" i que van escollir anar per medalla tot i demanant que permetés treure la clàusula de fer-ho de forma "inhumana". Consideren que el punt d'inflexió va ser en el partit contra Australià, a la que no havien guanyat mai i en que van veure que "a més d'estar preparades per aconseguir-ho tenien el punt de sort que necessita qualsevol campió".
En Carles Sánchez, membre del Comitè Tècnic de la Subseu Olímpica de Terrassa i Cap del Servei Municipal d'Esports el 1992, va indicar que "els Jocs van permetre la remodelació absoluta d'un espai ciutadà i que la ciutat va guanyar en orgull esportiu i ciutadà i va servir per donar un impuls molt gran a les entitats esportives de Terrassa".
En Jan Dinarès i Ramon Jufresa, olímpics el 1992, 1996 i 2000, van destacar que "poder jugar a casa va ser espectacular i que tenir la família i els amics al costat és un dels seus millors records a més de l'espectacle d'arribar de la vila olímpica a Terrassa i veure com tota la ciutat els rebia".
En Pere Montanya, membre del Comitè Tècnic de la Subseu Olímpica de Terrassa i Gerent de l'Àrea d'Urbanisme Municipal el 1992, va explicar que "la ciutat tenia un pla però que sense els Jocs no hauria pogut fer el gran salt urbanístic que li va permetre afrontar els projectes que mai es creia que es podrien fer, com el soterrament del tren o el parc de Vallparadís, entre d'altres a més de situar la ciutat a menys d'un quart d'hora de Barcelona gràcies als túnels de Vallvidrera".
En Josep Manel Rodríguez, gerent de l'Institut Municipal de Cultura i Esports el 1992, va comentar que “Terrassa va ser la primera subseu olímpica que va signar un conveni amb la organització de l'olimpíada cultural que es va fer prèvia a la celebració dels Jocs".
En Quim Malgosa, olímpic els anys 1988, 1992, 1996 i 2000, i en Nani Escudé, olímpic el 1984, 1988 i 1992, van coincidir explicant que per ells els jocs del 1992 "són els més espectaculars" que recorden i que "el més destacable va ser la resposta impressionant de la gent de Terrassa vers la competició de l'hoquei". Com anècdota, en Quim va explicar que ell llavors tenia la muller embarassada i que la proximitat li va permetre estar al costat d'ella quan va néixer el seu fill.
En Josep Miquel Colomer, administrador de la Subseu Olímpica de Terrassa i Cap de Gestió Tributària de l'Ajuntament el 1992, va explicar que a ell li va tocar viure bona part de la competició des del sòtan de les instal·lacions, i com a anècdota va explicar com se les van empescar "per poder vendre entrades en els recintes on quedaven espais buits, gràcies a una impremta domèstica en la que es van imprimir entrades improvisades per els afeccionats que reclamaven poder entrar". El problema va ser després, quan van anar a lliurar els diners extres al COOB, segons va explicar.
L'acte el va tancar el regidor d'Esports de l'Ajuntament de Terrassa, Dani Nart, que va expressar "el sentiment de joia i d'emoció que van suposar els Jocs per als ciutadans de Terrassa" i que "des d'aquell dia la nostra ciutat va ser una mica més esportiva". També va felicitar al Club Rotary per l'organització de l'acte i als participants per l'oportunitat de conèixer de primera mà el que va passar i el que va suposar per la ciutat aquest esdeveniment.
L'acte va finalitzat amb la foto de tots els qui van ser protagonistes i amb la cançó "Amics per sempre".
En el decurs de l'acte, el president del Rotary Terrassa, Joan Cadafalch, va destacar la voluntat del club de commemorar el 25è aniversari de Terrassa com a subseu olímpica, "aportant en aquest Fòrum una visió diferent en la que poder integrar en un mateix acte tant els qui ho van fer possible com els esportistes que hi van participar".
En Lluís Cervelló, periodista, redactor i presentador de TV3, va començar l'acte fent una glosa al que va suposar per la ciutat acollir aquest esdeveniment i ho va fer recolzant-se en dos vídeos dels anys posteriors a la nominació en que es podia constatar el lamentable estat de les instal·lacions esportives de la ciutat abans dels jocs i l'opinió dels polítics abans de que finalment s'escollís Terrassa com a subseu olímpica.
La primera intervenció va anar a càrrec del Manel Royes, alcalde de Terrassa el 1992, en la que va destacar que "el més important que es va aconseguir és que Terrassa cregués en ella mateixa i el fet d'aconseguir-ho fa influenciar en l'autoestima terrassenca, que des de llavors va canviar i va fer confiar més en que els grans reptes de la ciutat eren assumibles". Tal com va explicar, en aquells moments d'incertesa en què Barcelona volia que es compartís la competició d'hoquei, Terrassa va optar pel "o tot o rés" i va guanyar.
En Josep Casajoana, regidor d'Esports i de Jocs Olímpics de Terrassa el 1992, va indicar que "el terrassenquisme és tenir uns objectius estratègics com a ciutat i com a persones que hi vivim i lluitar per assolir-los" i que "quan hi ha la unitat bàsica en temes essencials, el potencial de la ciutat és altíssim".
A continuació va ser el torn de les "noies d'or" Núria Olivé i Anna Maiques, medallistes d'or en hoquei, que van explicar que el seu entrenador els va oferir que escollissin "entre jugar, competir o anar per medalla" i que van escollir anar per medalla tot i demanant que permetés treure la clàusula de fer-ho de forma "inhumana". Consideren que el punt d'inflexió va ser en el partit contra Australià, a la que no havien guanyat mai i en que van veure que "a més d'estar preparades per aconseguir-ho tenien el punt de sort que necessita qualsevol campió".
En Carles Sánchez, membre del Comitè Tècnic de la Subseu Olímpica de Terrassa i Cap del Servei Municipal d'Esports el 1992, va indicar que "els Jocs van permetre la remodelació absoluta d'un espai ciutadà i que la ciutat va guanyar en orgull esportiu i ciutadà i va servir per donar un impuls molt gran a les entitats esportives de Terrassa".
En Jan Dinarès i Ramon Jufresa, olímpics el 1992, 1996 i 2000, van destacar que "poder jugar a casa va ser espectacular i que tenir la família i els amics al costat és un dels seus millors records a més de l'espectacle d'arribar de la vila olímpica a Terrassa i veure com tota la ciutat els rebia".
En Pere Montanya, membre del Comitè Tècnic de la Subseu Olímpica de Terrassa i Gerent de l'Àrea d'Urbanisme Municipal el 1992, va explicar que "la ciutat tenia un pla però que sense els Jocs no hauria pogut fer el gran salt urbanístic que li va permetre afrontar els projectes que mai es creia que es podrien fer, com el soterrament del tren o el parc de Vallparadís, entre d'altres a més de situar la ciutat a menys d'un quart d'hora de Barcelona gràcies als túnels de Vallvidrera".
En Josep Manel Rodríguez, gerent de l'Institut Municipal de Cultura i Esports el 1992, va comentar que “Terrassa va ser la primera subseu olímpica que va signar un conveni amb la organització de l'olimpíada cultural que es va fer prèvia a la celebració dels Jocs".
En Quim Malgosa, olímpic els anys 1988, 1992, 1996 i 2000, i en Nani Escudé, olímpic el 1984, 1988 i 1992, van coincidir explicant que per ells els jocs del 1992 "són els més espectaculars" que recorden i que "el més destacable va ser la resposta impressionant de la gent de Terrassa vers la competició de l'hoquei". Com anècdota, en Quim va explicar que ell llavors tenia la muller embarassada i que la proximitat li va permetre estar al costat d'ella quan va néixer el seu fill.
En Josep Miquel Colomer, administrador de la Subseu Olímpica de Terrassa i Cap de Gestió Tributària de l'Ajuntament el 1992, va explicar que a ell li va tocar viure bona part de la competició des del sòtan de les instal·lacions, i com a anècdota va explicar com se les van empescar "per poder vendre entrades en els recintes on quedaven espais buits, gràcies a una impremta domèstica en la que es van imprimir entrades improvisades per els afeccionats que reclamaven poder entrar". El problema va ser després, quan van anar a lliurar els diners extres al COOB, segons va explicar.
L'acte el va tancar el regidor d'Esports de l'Ajuntament de Terrassa, Dani Nart, que va expressar "el sentiment de joia i d'emoció que van suposar els Jocs per als ciutadans de Terrassa" i que "des d'aquell dia la nostra ciutat va ser una mica més esportiva". També va felicitar al Club Rotary per l'organització de l'acte i als participants per l'oportunitat de conèixer de primera mà el que va passar i el que va suposar per la ciutat aquest esdeveniment.
L'acte va finalitzat amb la foto de tots els qui van ser protagonistes i amb la cançó "Amics per sempre".