24
de març
del
2017
Actualitzat
a les
11:21h
El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, considera que el procés de consulta ciutadana per a l'elecció del Síndic Municipal de Greuges de Terrassa no va seguir els requeriments fixats per l'ordenament jurídic per aquest tipus de processos. Aquesta és la principal conclusió de la resolució que s'ha fet pública aquest divendres, després que l'oficina del Síndic hagi estudiat el cas. La resolució s'ha notificat a l'Observatori Ciutadà Municipal (OCM) de Terrassa, que va denunciar el cas a aquest organisme.
La resolució estableix que l'incompliment de l'ordenament jurídic "s'evidencia en la manca de garanties" en relació a diferents aspectes. Concretament, el Síndic apunta que no hi havia garanties en "la identificació fefaent" de les persones que van emetre suports, així com en "la confidencialitat i el secret de l'opció triada" per aquestes persones. Cal recordar que algunes entitats com l'OCM de Terrassa van denunciar suposades irregularitats al procés i que dues candidates, Isabel Cazorla i Anna Muñoz, van reconèixer haver recollit suports de manera presencial al carrer i haver-los introduït al sistema informàtic.
A més, la resolució del Síndic de Greuges de Catalunya també assenyala que manquen garanties en la fidelitat dels resultats obtinguts i en l'existència d'un mecanisme independent d'observació i supervisió del desenvolupament del procés de participació.
Isabel Cazorla va ser la candidata amb més suports obtinguts, seguida d'Anna Muñoz. Ambdues havien seguit un polèmic mètode de recollida de suports que van defensar en una intensa Comissió Informativa de Transparència. El reglament, al·legaven, no ho impedia.
L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, va fer marxa enrere a última hora en el nomenament de Cazorla com a nova Síndica Municipal de Greuges de Terrassa, previst en el ple ordinari del passat desembre. La polèmica i la divisió entre els grups municipals van motivar la posposició sine die del nomenament. En total, vuit persones havien presentat candidatura al càrrec, que és vacant des del passat mes d'abril.
La resolució estableix que l'incompliment de l'ordenament jurídic "s'evidencia en la manca de garanties" en relació a diferents aspectes. Concretament, el Síndic apunta que no hi havia garanties en "la identificació fefaent" de les persones que van emetre suports, així com en "la confidencialitat i el secret de l'opció triada" per aquestes persones. Cal recordar que algunes entitats com l'OCM de Terrassa van denunciar suposades irregularitats al procés i que dues candidates, Isabel Cazorla i Anna Muñoz, van reconèixer haver recollit suports de manera presencial al carrer i haver-los introduït al sistema informàtic.
A més, la resolució del Síndic de Greuges de Catalunya també assenyala que manquen garanties en la fidelitat dels resultats obtinguts i en l'existència d'un mecanisme independent d'observació i supervisió del desenvolupament del procés de participació.
Isabel Cazorla va ser la candidata amb més suports obtinguts, seguida d'Anna Muñoz. Ambdues havien seguit un polèmic mètode de recollida de suports que van defensar en una intensa Comissió Informativa de Transparència. El reglament, al·legaven, no ho impedia.
L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, va fer marxa enrere a última hora en el nomenament de Cazorla com a nova Síndica Municipal de Greuges de Terrassa, previst en el ple ordinari del passat desembre. La polèmica i la divisió entre els grups municipals van motivar la posposició sine die del nomenament. En total, vuit persones havien presentat candidatura al càrrec, que és vacant des del passat mes d'abril.