«Segresten» el medalló d'un monument franquista de Terrassa

En plena polèmica en diferents ciutats de Catalunya, començant per Lleida, per la retirada de les plaques franquistes d'edificis, un dels vestigis franquistes més evidents de Terrassa torna a estar al centre de les mirades.

El Monument a Alfons Sala, al passeig del Comte d'Ègara de Terrassa, fa anys que va perdre el medalló amb l'efígie de l'industrial i polític terrassenc, un dels homes forts de la dictadura de Primo de Rivera i l'encarregat de dissoldre la Mancomunitat de Catalunya.

El medalló de bronze portava anys en un lloc desconegut... fins ara. Un grup anònim, autoanomenat Grup Escombrem els Repressors de Catalunya (GERC), ha enviat un comunicat a La Torre explicant que han "confiscat" el medalló del "cacic, espanyolista, antidemòcrata i franquista" Alfons Sala. 

Aquest grup considera "impresentable" que "després de gairebé quaranta anys d'ajuntaments democràtics, a Terrassa es continuï mantenint un carrer i un monument a aquest enemic del poble català i de les classes treballadores". El GERC denuncia, també, "l'actitud hipòcrita dels governants de la ciutat que, tot i definir-se com demòcrates i antifranquistes, continuen mantenint carrers, medalles d'honor i plaques en honor dels botxins de Catalunya".

Tot i això, diuen, la voluntat és de tornar la peça, perquè consideren que "és una peça de museu i, per tant, té dret a exposar-se en el lloc adequat". "Com que la nostra intenció no és en absolut robar una peça pública, ens comprometem a tornar-lo en un breu període de temps", afirmen, i confien que "els governants de la ciutat no el tornin a penjar". Si ho fessin, avisen, "quedaria demostrat que prefereixen el franquisme a la democràcia".
 
Un monument franquista i polèmic

Alfons Sala, nomenat Comte d'Ègara durant la dictadura de Primo de Rivera, el 1926, va ser un industrial i polític, fundador de la Unión Monárquica Nacional, diputat a les Corts i últim president de la Mancomunitat de Catalunya: va ser l'encarregat de dissoldre-la. El rei el va nomenar senador vitalici del Regne i va donar suport al cop d'estat del 1936, instal·lant-se a Sevilla durant la Guerra Civil.

Sala va tornar a Terrassa el 1939, i després de la seva mort el 1945 va rebre diversos homenatges de la ciutat: el 1946 es va incorporar el seu retrat a la Galeria de Terrassencs Il·lustres, i el 1947 es va començar a construir un monument a la plaça Vella, que s'inauguraria el 1950.

Aquest monument va estar al mateix indret, probablement al lloc més cèntric de la ciutat, fins el 1990, quan es va començar a reformar la plaça Vella i a construir el pàrquing subterrani. Es va traslladar al passeig del Comte d'Ègara, que continua portant el seu nom i on hi ha una placa en la seva memòria, a la casa del número 4.

El monument consisteix en un bloc de pedra calcària de tres metres de llarg per dos d'alçada, el fins ara desaparegut medalló de bronze a la part frontal i la inscripció "Tarrasa al insigne patricio Don Alfonso Sala, Conde de Egara". A la part de dalt del monument hi ha una figura femenina amb elements al·legòrics a la ciutat, i als laterals hi ha dos relleus on originàriament hi havia dues estàtues que van ser traslladades al parc de Sant Jordi.

La presència del monument als carrers de Terrassa, així com el fet que encara se li dediqui el nom del Passeig, havia estat el blanc de les crítiques de grups com ERC, Arran o l'ANC, que el consideren un vestigi del franquisme que homenatja un home que no va defensar precisament els interessos de la ciutat ni de Catalunya.