21
de març
del
2017
Actualitzat
a la
13:29h
El teatre "El Socialet" de Terrassa ha tornat a obrir les portes, més de deu anys després, per homenatjar un artista que va debutar en aquest escenari el 22 de març del 1967, ara fa 50 anys. La sala terrassenca, que havia tancat el 2006 per convertir-se en un magatzem, s’ha reacondicionat per una ocasió especial, que l’ha omplert de públic.
El Matí de Catalunya Ràdio, presentat per Mònica Terribas, s'ha emès avui des del teatre terrassenc. Poc després de les deu del matí, i mentre sonava el piano de Manu Guix, Llach i Terribas han aparegut a l'auditori, amb un públic totalment bolcat des del primer moment. Tot i que Llach, sempre discret i tímid tot i ser una de les cares i les veus més conegudes del país, ho ha passat malament per ser el centre d’atenció, s’ha emocionat en recordar els seus 50 anys de trajectòria.
Llach ha hagut de fer memòria per recordar aquell primer concert al Socialet, en què va actuar amb Miquel Porter, Maria Amèlia Pedrerol, Delfí Abella i Martí Llauradó. Aquest últim va ser qui li va donar l’empenta definitiva per saltar a l’escenari. No va saber ni com col·locar-se a l'escenari: “em vaig amagar darrere la guitarra i no parava de tremolar”, ha explicat. Ho han corroborat alguns dels assistents a aquell primer recital, que han dit que va tocar poc i els va semblar molt tímid, a contrast de “la gran força que tenia” segons ha explicat Josep Maria Espinàs, que el va "fitxar" pels Setze Jutges.
Emocionat amb les persones que més l'han marcat
A Llach se li han escapat les llàgrimes per primera vegada quan ha aparegut Montserrat Puigdemont, la seva professora de piano quan era petit. Llach ha recordat que, entre ella i Quim Gil, que li va ensenyar la tècnica, li van induir l’amor per la música, tot i que ella ha respòs que ell era un alumne avantatjat i que portava la música dins.
La mestra ha explicat que Llach era un alumne avantatjat i que Casualment, la mestra de Llach és la tieta del president de la Generalitat, i ha revelat que el seu nebot també té talent musical: “toca el saxo i la guitarra”, davant el qual Terribas ha fet broma amb què “si no feu el referèndum, podríeu fer un grup”. Llach ha agafat el guant i ha respost, sornaguer, que “quan l’haguem guanyat, cantarem junts”.
No hi ha faltat la seva gran acompanyant: Laura Aymerich, la guitarrista que el va acompanyar des del 1969, i protagonista de la mítica cançó. Ella ha recordat que la timidesa que va marcar el seu primer recital el va acompanyar la resta de la seva trajectòria: “sempre tenia mal de panxa abans dels concerts”, ha dit. Després de la retirada del cantant, ara fa deu anys, Aymerich no s’ha separat de Llach, i l’acompanya quan va voltant pel país explicant el procés. De fet, li sol portar fruits secs i fruita per donar-li forces, com ha fet avui al Socialet, en què ha tret un cistell ple de mandarines i avellanes.
La música també ha estat protagonista
En un homenatge a Llach no podia faltar la música. Manu Guix i Elena Gadel han emocionat El Socialet i el mateix cantant amb una preciosa versió de País Petit, una estona abans que Mireia Vives, Borja Penalba, Judit Nedermann i Feliu Ventura pugessin a interpretar Si arribeu. Amb prou feines havia començat la cançó quan Llach s’ha acostat a Penalba i, després de dir-li alguna cosa a l’oïda, ha sorprès tothom seient al piano i posant-se a acompanyar-los.
Manu Guix ha tornat una mica més tard per tocar i cantar Un núvol blanc, i, en el tram final del programa, la protagonista ha estat l’autèntic himne de Llach que va arribar arreu del món: L’Estaca. Un petit reportatge sobre l’origen de la cançó i el que va suposar ha estat el preludi de la seva interpretació, molt esperada per tot el públic, amb tots els artistes que han participat al llarg del matí i el Taller de Músics, que han fet una versió nova mig en amazic mig en català.
Més enllà dels escenaris
La vida de Llach entre Verges i Porrera també ha estat present a l’homenatge. Els alcaldes de les dues poblacions han homenatjat el cantautor i han destacat la seva importància dins de la societat dels dos pobles, que, segons han anunciat, aviat s’agermanaran gràcies a la figura de l’artista. A Verges, l’alcalde Ignasi Sabater ha volgut posar en valor la seva implicació amb les tradicions del poble, com la processó de Setmana Santa i la Dansa de la Mort, mentre que Jonàs Macip, de Porrera, ha agraït la seva feina per revifar la viticultura del poble i de tot el Priorat.
El cantautor ha agraït els que el versionen, de qui ha dit que sempre aporten coses noves, noves mirades a la seva música, com ara Manu Guix, que va dedicar un disc tribut al seu “referent”. També ha repassat la seva relació amb la poesia, amb Roc Casagran recitant Dona’m la mà, i ha parlat breument amb la vídua de Miquel Martí i Pol, el seu gran amic i company.
Per últim, Llach ha fet una pinzellada a la seva vida política, que li ocupa molt de temps: “des de que estic aprovant pressupostos, fa nou mesos, és molt difícil parlar amb mi”, ha fet broma, però ha afirmat que “estic molt content de ser-hi”.
El Matí de Catalunya Ràdio, presentat per Mònica Terribas, s'ha emès avui des del teatre terrassenc. Poc després de les deu del matí, i mentre sonava el piano de Manu Guix, Llach i Terribas han aparegut a l'auditori, amb un públic totalment bolcat des del primer moment. Tot i que Llach, sempre discret i tímid tot i ser una de les cares i les veus més conegudes del país, ho ha passat malament per ser el centre d’atenció, s’ha emocionat en recordar els seus 50 anys de trajectòria.
Llach ha hagut de fer memòria per recordar aquell primer concert al Socialet, en què va actuar amb Miquel Porter, Maria Amèlia Pedrerol, Delfí Abella i Martí Llauradó. Aquest últim va ser qui li va donar l’empenta definitiva per saltar a l’escenari. No va saber ni com col·locar-se a l'escenari: “em vaig amagar darrere la guitarra i no parava de tremolar”, ha explicat. Ho han corroborat alguns dels assistents a aquell primer recital, que han dit que va tocar poc i els va semblar molt tímid, a contrast de “la gran força que tenia” segons ha explicat Josep Maria Espinàs, que el va "fitxar" pels Setze Jutges.
El cantautor s'ha emocionat més d'una vegada al llarg del matí. Foto: Joaquim Albalate
Emocionat amb les persones que més l'han marcat
A Llach se li han escapat les llàgrimes per primera vegada quan ha aparegut Montserrat Puigdemont, la seva professora de piano quan era petit. Llach ha recordat que, entre ella i Quim Gil, que li va ensenyar la tècnica, li van induir l’amor per la música, tot i que ella ha respòs que ell era un alumne avantatjat i que portava la música dins.
La mestra ha explicat que Llach era un alumne avantatjat i que Casualment, la mestra de Llach és la tieta del president de la Generalitat, i ha revelat que el seu nebot també té talent musical: “toca el saxo i la guitarra”, davant el qual Terribas ha fet broma amb què “si no feu el referèndum, podríeu fer un grup”. Llach ha agafat el guant i ha respost, sornaguer, que “quan l’haguem guanyat, cantarem junts”.
No hi ha faltat la seva gran acompanyant: Laura Aymerich, la guitarrista que el va acompanyar des del 1969, i protagonista de la mítica cançó. Ella ha recordat que la timidesa que va marcar el seu primer recital el va acompanyar la resta de la seva trajectòria: “sempre tenia mal de panxa abans dels concerts”, ha dit. Després de la retirada del cantant, ara fa deu anys, Aymerich no s’ha separat de Llach, i l’acompanya quan va voltant pel país explicant el procés. De fet, li sol portar fruits secs i fruita per donar-li forces, com ha fet avui al Socialet, en què ha tret un cistell ple de mandarines i avellanes.
Llach ha estat acompanyat per Laura Aymerich, la seva guitarrista, i la seva primera representant, Núria Batalla, entre d'altres. Foto: Joaquim Albalate
La música també ha estat protagonista
En un homenatge a Llach no podia faltar la música. Manu Guix i Elena Gadel han emocionat El Socialet i el mateix cantant amb una preciosa versió de País Petit, una estona abans que Mireia Vives, Borja Penalba, Judit Nedermann i Feliu Ventura pugessin a interpretar Si arribeu. Amb prou feines havia començat la cançó quan Llach s’ha acostat a Penalba i, després de dir-li alguna cosa a l’oïda, ha sorprès tothom seient al piano i posant-se a acompanyar-los.
Manu Guix ha tornat una mica més tard per tocar i cantar Un núvol blanc, i, en el tram final del programa, la protagonista ha estat l’autèntic himne de Llach que va arribar arreu del món: L’Estaca. Un petit reportatge sobre l’origen de la cançó i el que va suposar ha estat el preludi de la seva interpretació, molt esperada per tot el públic, amb tots els artistes que han participat al llarg del matí i el Taller de Músics, que han fet una versió nova mig en amazic mig en català.
Llach ha sorprès tothom posant-se a tocar el piano a 'Si arribeu'. Foto: Joaquim Albalate
Més enllà dels escenaris
La vida de Llach entre Verges i Porrera també ha estat present a l’homenatge. Els alcaldes de les dues poblacions han homenatjat el cantautor i han destacat la seva importància dins de la societat dels dos pobles, que, segons han anunciat, aviat s’agermanaran gràcies a la figura de l’artista. A Verges, l’alcalde Ignasi Sabater ha volgut posar en valor la seva implicació amb les tradicions del poble, com la processó de Setmana Santa i la Dansa de la Mort, mentre que Jonàs Macip, de Porrera, ha agraït la seva feina per revifar la viticultura del poble i de tot el Priorat.
El cantautor ha agraït els que el versionen, de qui ha dit que sempre aporten coses noves, noves mirades a la seva música, com ara Manu Guix, que va dedicar un disc tribut al seu “referent”. També ha repassat la seva relació amb la poesia, amb Roc Casagran recitant Dona’m la mà, i ha parlat breument amb la vídua de Miquel Martí i Pol, el seu gran amic i company.
Per últim, Llach ha fet una pinzellada a la seva vida política, que li ocupa molt de temps: “des de que estic aprovant pressupostos, fa nou mesos, és molt difícil parlar amb mi”, ha fet broma, però ha afirmat que “estic molt content de ser-hi”.
El Socialet ha reobert les seves portes amb un ple absolut. Foto: Joaquim Albalate