06
de març
del
2017
Actualitzat
a les
9:36h
El grup terrassenc La Flor del Otro publica aquest dilluns el seu primer disc, "La Ciénaga". Liderat per Mabel Flores i fills de la música mestissa, La Flor del Otro neix per fusionar les seves múltiples influències, que van des de la rumba catalana al funk, passant pel ska, el reggae o els ritmes llatins. Tot això forma un còctel de so fresc, enèrgic i molt canalla amb un contingut rebel, que es pot apreciar en les seves lletres.
Després de dos primers EP 's autoproduïts, a finals de 2016 decideixen posar-se en mans del reconegut productor David Rosell per donar forma als seus nous temes i preparar el seu primer treball, La Ciénaga, un disc amb identitat pròpia que avui surt al mercat. "La Ciénaga és un conjunt de lluites, batalles internes i no tan internes de l'enteniment, la cohesió i el treball d'un grup traient el millor per fer brillar una societat grisa i individualista. El naixement d'una cosa tan simple i bell com una flor en mitjà del fang. En definitiva, és el resultat d'haver après durant molts anys. Són nou cançons mimades, poemes musicats amb pinzellades de feminisme, critica social, humor, emoció i alegria". El disc ha estat gravat, mesclat i masteritzat al CCM El Molinet per Marc Ferrando.
La Flor del Otro comença la seva marxa el 2013 als carrers de Terrassa, sota el lideratge de Mabel Flores, que comença a escriure els seus primers temes com per donar veu als seus pensaments i inquietuds més personals. Després d'anys de treball i diverses incorporacions a la banda, a poc a poc el grup va anar agafant la potència necessària per sortir a flotació i gravar aquest esperat primer àlbum, fent de la seva música la manera més directa de combatre, des de l'art, el sistema injust que ens fa anar.
Denúncia social contra l'assetjament
El primer senzill d'aquest disc és el tema "No darás nunca la talla", una cançó que pretén ser una denúncia social davant els assetjaments i invasions de l'espai privat que pateixen moltes dones en múltiples escenes quotidianes i festes, fins i tot aquelles més alternatives. "Les actituds i les agressions sexistes porten incomodant al col·lectiu femení molt de temps i nosaltres volem visibilitzar aquesta situació a través de la música".
Fent el cor fort i cansada de la victimització d'aquesta realitat, Mabel exposa situacions viscudes fent ús del lema "NO ÉS NO" i donant un gir a la situació, tant per deixar clar que "no és aquest el tipus d'homes que volem en els nostres espais "com per l'ús de reggaeton com a base musical, amb la intenció de reconstruir uns ritmes que rebutgen pel seu ampli contingut masclista.
A més, el vídeoclip del tema ha estat rodat en diferents espais de Terrassa, com la rambla d'Ègara, l'estació d'autobusos o el Casal Popular l'Atzur, al carrer d'Arquimedes.
Un altre dels avenços previs a la sortida del disc va ser "Sorbitos de tu libertad", un cant a la llibertat i a les relacions de parella sanes i respectuoses, aquelles en què no es pretén modificar a l'altre i l'única intenció és acompanyar en el camí.