21
de febrer
del
2017
"Les urnes no són mai el problema, són la solució". Aquesta és una de les màximes que ha defensat el terrassenc Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, en la seva visita al Centre Cultural Terrassa, convidat per l'ANC de la ciutat on va créixer personalment i política, i en què ha explicat el què, el per què i el com del procés català.
En una sala d'actes amb unes 300 persones, gairebé plena, el segon conseller de la Generalitat terrassenc - després d'Oriol Badia - ha defensat que Catalunya és una nació amb una història llarga i uns trets d'identitats, i, sobretot, una nació "perquè el poble català així ho sent i ho vol", i ha afirmat que això és "el primer que intenten rebatre".
Rull ha explicat que Catalunya aspira, per potencial, a ser "la Holanda, la Dinamarca o la Suècia del sud d'Europa", amb els sistemes democràtics i socials del nord però també amb trets mediterranis, com el fet de voler acollir els refugiats. El potencial del país l'ha exemplificat amb la recerca científica: Catalunya, ha dit, és el segon país d'Europa amb major ràtio de beques ERC, que només s'atorguen si hi ha una base de coneixement. "Tenim la capacitat de pensar en gran, però el fet de no disposar dels recursos limita les possibilitats de creixement", ha dit.
El que és responsable d'infraestructures dins del govern de Carles Puigdemont ha exposat els principals greuges en aquest àmbit que justifiquen la creació d'un nou estat independent. Així, Rull ha parlat dels ports de Tarragona i Barcelona, en una bona posició geoestratègica però que perden potencial, tot i la voluntat d'inversió, per la manca d'infraestructures com el corredor mediterrani. El conseller ha denunciat que "la concepció centralista i radical" de l'estat provoca paradoxes com que sigui més ràpid anar de Barcelona a Alacant passant per Madrid que en línia recta.
De fet, els trens han estat un altre dels punts en què s'ha centrat el conseller. Ha exemplificat com les infraestructures gestionades per la Generalitat, tot i els impediments estatals, funcionen de manera més eficient amb els FGC i la gestió, per exemple, del Metro del Vallès o de la línia entre Lleida i La Pobla. I, d'altra banda, ha explicat que el fet de generar riquesa però no poder-la invertir fa que la xarxa de carreteres tingui molta menys inversió de la necessària i això obligui a optar per fórmules alternatives, com el peatge a l'ombra, que acaben hipotecant el país.
Tot plegat, per defensar que el referèndum és la manera per aconseguir la legitimitat internacional que necessita el procés català: el com. Rull ha destacat la capacitat "brutal" de mobilització del poble català, exemplificat per la cadena humana del 2013, i ha afirmat que la democràcia és el camí principal, la idea principal. El conseller ha comparat, però, la situació catalana amb la d'Escòcia o la del Quebec, i ha sentenciat que "tenim clar el mandat democràtic que és posar urnes, i ho farem amb la llei estatal o amb la llei catalana". Un cop es posin, ha dit, "el poble català serà l'actor que les defensi davant la ignomínia de l'estat".
En una sala d'actes amb unes 300 persones, gairebé plena, el segon conseller de la Generalitat terrassenc - després d'Oriol Badia - ha defensat que Catalunya és una nació amb una història llarga i uns trets d'identitats, i, sobretot, una nació "perquè el poble català així ho sent i ho vol", i ha afirmat que això és "el primer que intenten rebatre".
Rull ha explicat que Catalunya aspira, per potencial, a ser "la Holanda, la Dinamarca o la Suècia del sud d'Europa", amb els sistemes democràtics i socials del nord però també amb trets mediterranis, com el fet de voler acollir els refugiats. El potencial del país l'ha exemplificat amb la recerca científica: Catalunya, ha dit, és el segon país d'Europa amb major ràtio de beques ERC, que només s'atorguen si hi ha una base de coneixement. "Tenim la capacitat de pensar en gran, però el fet de no disposar dels recursos limita les possibilitats de creixement", ha dit.
El que és responsable d'infraestructures dins del govern de Carles Puigdemont ha exposat els principals greuges en aquest àmbit que justifiquen la creació d'un nou estat independent. Així, Rull ha parlat dels ports de Tarragona i Barcelona, en una bona posició geoestratègica però que perden potencial, tot i la voluntat d'inversió, per la manca d'infraestructures com el corredor mediterrani. El conseller ha denunciat que "la concepció centralista i radical" de l'estat provoca paradoxes com que sigui més ràpid anar de Barcelona a Alacant passant per Madrid que en línia recta.
De fet, els trens han estat un altre dels punts en què s'ha centrat el conseller. Ha exemplificat com les infraestructures gestionades per la Generalitat, tot i els impediments estatals, funcionen de manera més eficient amb els FGC i la gestió, per exemple, del Metro del Vallès o de la línia entre Lleida i La Pobla. I, d'altra banda, ha explicat que el fet de generar riquesa però no poder-la invertir fa que la xarxa de carreteres tingui molta menys inversió de la necessària i això obligui a optar per fórmules alternatives, com el peatge a l'ombra, que acaben hipotecant el país.
Tot plegat, per defensar que el referèndum és la manera per aconseguir la legitimitat internacional que necessita el procés català: el com. Rull ha destacat la capacitat "brutal" de mobilització del poble català, exemplificat per la cadena humana del 2013, i ha afirmat que la democràcia és el camí principal, la idea principal. El conseller ha comparat, però, la situació catalana amb la d'Escòcia o la del Quebec, i ha sentenciat que "tenim clar el mandat democràtic que és posar urnes, i ho farem amb la llei estatal o amb la llei catalana". Un cop es posin, ha dit, "el poble català serà l'actor que les defensi davant la ignomínia de l'estat".