19
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
20
de febrer
a la
13:33h
Una noia de Terrassa, l'Ariadna Puig, va perdre el seu gat durant un dia i mig el passat mes de novembre. L'animal va aparèixer a casa d'unes veïnes, que van trucar al Centre d'Atenció d'Animals Domèstics de Terrassa (CAADC) perquè l'anessin a buscar. S'hi va presentar una furgoneta del servei municipal, que va veure que l'animal tenia xip però no va poder localitzar la propietària tot i estar al mateix carrer, i se'l va endur al centre, situat a tocar de la carretera N-150.
Poca estona després, l'Ariadna va rebre una trucada informant que s'havia localitzat l'animal i que estava al centre, i, quan va anar a recollir-lo, la van informar que havia de pagar més de 184 euros pels 45 minuts escassos que la seva mascota hi havia passat. Si no ho feia, li van dir que no se'l podria endur i que li cobrarien 13 euros per cada dia que es quedés allà.
Tot i que entén que el servei té un cost, l'Ariadna explica que va fer recerca per comparar les taxes, i la de Terrassa era molt més elevada que les de poblacions com Sabadell, en què li haguessin cobrat uns 46 euros, o Barcelona, amb 82 en total.
La justificació que li van donar, més enllà de que eren "les taxes aprovades pel ple", eren 145 euros per la recollida i el transport del gat fins al CAADC, 15 més per la recepció de l'animal i 23 per la lectura del xip. Unes tarifes que, diu, contrasten amb l'adopció d'un gat, que "només" costa 22,69 euros: "sortiria més barat esperar 20 dies, que el gat es consideri abandonat i tornar-lo a adoptar", quelcom que li estranya: "no entenc perquè es fa pagar els propietaris, i no els que els abandonen".
L'Ariadna considera "un abús a la bona fe i l'amor que té un propietari pel seu animal" i en culpa l'Ajuntament, que és qui imposa aquesta taxa. Tot i demanar explicacions al consistori, no li van dir res més que el que ja sabia, i es va posar en contacte amb els mitjans per a denunciar un fet que, diu, afecta molts més ciutadans.
"Són diners, però no són res comparat amb l'estima que es té a l'animal"
Però a què es deuen aquests costos? Preguntat per La Torre, el regidor responsable del servei, Marc Armengol, explica que les taxes "cobreixen els costos del servei que es realitza". És a dir, que s'han de pagar "els materials, les hores del personal, el que sigui: no és un import arbitrari, sinó que estan justificades".
Armengol justifica la diferència entre el CAADC de Terrassa i les taxes d'altres municipis en el servei que es dóna, i, en el cas del centre egarenc, "és una referència a Catalunya, ho ha dit el conseller Rull". El regidor justifica que el CAADC té un veterinari de guàrdia, gàbies remodelades completament i un servei de recollida d'animals les 24 hores els 365 dies de l'any, un fet que fa augmentar els costos, ja que, tot i que l'aportació municipal és de 300.000 euros, els usuaris també han d'aportar una part proporcional.
Precisament, aquest servei, diu, és un gran valor afegit. "Si algú troba un animal, es pot trucar i el van a buscar on sigui, i així la persona que l'ha perdut té moltes possibilitats de recuperar-lo", diu Armengol, que reconeix que "quan es perd un animal, és cert que costa uns diners, però no són res comparat amb l'estima que se li pot tenir a un animal".
Respecte la proposta d'adaptar les tarifes als preus més baixos que hi ha en altres poblacions, el tinent d'alcalde diu que això implicaria una reducció del servei, i "aleshores tindríem queixes perquè no recollim els animals". La diferència, diu, existeix per les diferències en els serveis que s'ofereixen.
Armengol diu que el tracte que es dóna als animals al CAADC de Terrassa és "excel·lent". El centre, afirma, està renovat en tots els mòduls, i, a més, "es fa una molt bona feina de prevenció a Terrassa, amb campanyes contra l'abandonament i per l'adopció responsable, així com d'identificació, que donen resultats".
Tot plegat, i sumat a la feina de diverses entitats, ajuda a què el CAADC no estigui mai ple. "Els animals no es moren aquí, no es fan vells ni estan que no hi caben, com en altres llocs", diu Armengol, que destaca que "per exemple, hi ha un conveni amb entitats d'Alemanya que adopten animals de Terrassa". Un conveni que, tot i que té unes mesures de seguretat i uns controls estrictes, "es compleixen perfectament".
El tinent d'alcalde reconeix que "per als usuaris, els serveis tenen un cost elevat", però que tot és pel seu bé i pel de les seves mascotes: "hi ha molta feina, molts treballadors i una bona infraestructura que, al final, acaba revertint en els usuaris".
Poca estona després, l'Ariadna va rebre una trucada informant que s'havia localitzat l'animal i que estava al centre, i, quan va anar a recollir-lo, la van informar que havia de pagar més de 184 euros pels 45 minuts escassos que la seva mascota hi havia passat. Si no ho feia, li van dir que no se'l podria endur i que li cobrarien 13 euros per cada dia que es quedés allà.
Tot i que entén que el servei té un cost, l'Ariadna explica que va fer recerca per comparar les taxes, i la de Terrassa era molt més elevada que les de poblacions com Sabadell, en què li haguessin cobrat uns 46 euros, o Barcelona, amb 82 en total.
La justificació que li van donar, més enllà de que eren "les taxes aprovades pel ple", eren 145 euros per la recollida i el transport del gat fins al CAADC, 15 més per la recepció de l'animal i 23 per la lectura del xip. Unes tarifes que, diu, contrasten amb l'adopció d'un gat, que "només" costa 22,69 euros: "sortiria més barat esperar 20 dies, que el gat es consideri abandonat i tornar-lo a adoptar", quelcom que li estranya: "no entenc perquè es fa pagar els propietaris, i no els que els abandonen".
L'Ariadna considera "un abús a la bona fe i l'amor que té un propietari pel seu animal" i en culpa l'Ajuntament, que és qui imposa aquesta taxa. Tot i demanar explicacions al consistori, no li van dir res més que el que ja sabia, i es va posar en contacte amb els mitjans per a denunciar un fet que, diu, afecta molts més ciutadans.
"Són diners, però no són res comparat amb l'estima que es té a l'animal"
Però a què es deuen aquests costos? Preguntat per La Torre, el regidor responsable del servei, Marc Armengol, explica que les taxes "cobreixen els costos del servei que es realitza". És a dir, que s'han de pagar "els materials, les hores del personal, el que sigui: no és un import arbitrari, sinó que estan justificades".
Armengol justifica la diferència entre el CAADC de Terrassa i les taxes d'altres municipis en el servei que es dóna, i, en el cas del centre egarenc, "és una referència a Catalunya, ho ha dit el conseller Rull". El regidor justifica que el CAADC té un veterinari de guàrdia, gàbies remodelades completament i un servei de recollida d'animals les 24 hores els 365 dies de l'any, un fet que fa augmentar els costos, ja que, tot i que l'aportació municipal és de 300.000 euros, els usuaris també han d'aportar una part proporcional.
Precisament, aquest servei, diu, és un gran valor afegit. "Si algú troba un animal, es pot trucar i el van a buscar on sigui, i així la persona que l'ha perdut té moltes possibilitats de recuperar-lo", diu Armengol, que reconeix que "quan es perd un animal, és cert que costa uns diners, però no són res comparat amb l'estima que se li pot tenir a un animal".
Respecte la proposta d'adaptar les tarifes als preus més baixos que hi ha en altres poblacions, el tinent d'alcalde diu que això implicaria una reducció del servei, i "aleshores tindríem queixes perquè no recollim els animals". La diferència, diu, existeix per les diferències en els serveis que s'ofereixen.
Armengol diu que el tracte que es dóna als animals al CAADC de Terrassa és "excel·lent". El centre, afirma, està renovat en tots els mòduls, i, a més, "es fa una molt bona feina de prevenció a Terrassa, amb campanyes contra l'abandonament i per l'adopció responsable, així com d'identificació, que donen resultats".
Tot plegat, i sumat a la feina de diverses entitats, ajuda a què el CAADC no estigui mai ple. "Els animals no es moren aquí, no es fan vells ni estan que no hi caben, com en altres llocs", diu Armengol, que destaca que "per exemple, hi ha un conveni amb entitats d'Alemanya que adopten animals de Terrassa". Un conveni que, tot i que té unes mesures de seguretat i uns controls estrictes, "es compleixen perfectament".
El tinent d'alcalde reconeix que "per als usuaris, els serveis tenen un cost elevat", però que tot és pel seu bé i pel de les seves mascotes: "hi ha molta feina, molts treballadors i una bona infraestructura que, al final, acaba revertint en els usuaris".