15
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
23:45h
La lluita pels ideals van ser un somni constant quan l'anarquisme vivia bons temps. En un context d'una república molt jove, els episodis revolucionaris se succeïen als anys trenta del segle passat. Terrassa no va quedar al marge i va ser l'escenari d'un assalt anarquista a l'edifici de l'Ajuntament, el 15 de febrer de 1932, ara fa 85 anys.
L'objectiu era proclamar el socialisme llibertari. La gran majoria eren joves, tenien massa pressa per assolir una societat més justa i creien que podien mobilitzar els milers d'afiliats de la CNT i la FAI. Van calcular malament i la revolta va ser aixafada.
Els fets de febrer de 1932 a Terrassa es van produir en el context d'una vaga general, convocada poc abans amb fulletons que es van repartir per la ciutat, com també va passar en altres indrets. El moviment es va emmarcar en la revolta llibertària de l'Alt Llobregat, i específicament en les protestes per les deportacions que va provocar la seva repressió.
La violència, a la capital vallesana, als seus carrers, mai havia estat estranya des de les dues darreres dècades del segle XIX, i es relacionava gairebé sempre en les relacions entre patrons i obrers.
La matinada del 15 de febrer de 1932 un centenar d'anarquistes es va presentar a les dependències municipals del raval de Monserrat i s'hi van fer forts. La bandera vermella i negre dels anarquistes va onejar a l'Ajuntament. Alhora, un altre grup començava un espectacular tiroteig als rodals de la caserna de la Guàrdia Civil.
Intents de segrest
Els revoltats van aconseguir retenir l'alcalde Avel·lí Estrenjer i els regidors Devant i Casas al Consistori. També van intentar repetir la jugada amb Samuel Morera i Pere Amat, president de l'Institut Industrial, i un dels principals representants del salisme, el grup de poder que va dominar la vida social, política i econòmica durant gairebé mig segle. Però l'intent no va reeixir.
La Guàrdia Civil i una companyia militar desplaçada des de Barcelona -fet repetit a Terrassa en revoltes anteriors- van reduir els insurrectes i van practicar nombroses detencions. Molts d'ells van ser jutjats i condemnats a la presó, tot i que es van beneficiar de l'amnistia del 1936.
Després d'aquests fets, la repressió va ser important. Les fonts de l'època expliquen que es van detenir molts militants de la CNT i del Bloc Obrer i Camperol que no tenien vincles amb l'assalt a l'Ajuntament. Apareix la paradoxa que moltes vegades no és que participessin en els aldarulls, sinó que n'eren contraris, com comentava el cronista per excel·lència de la ciutat, Baltasar Ragon. Els locals de la CNT i del Bloc Obrer Camperol es van clausurar.
Com a resultat de la revolta llibertària es va produir una gran fisura dins del Bloc Republicà Catalanista, que va portar a la dimissió de l'alcalde Avel·lí Estrenjer el març de 1932, a instàncies de Samuel Morera, però el càrrec va passar a mans de Ramon Camps i Celma.
L'objectiu era proclamar el socialisme llibertari. La gran majoria eren joves, tenien massa pressa per assolir una societat més justa i creien que podien mobilitzar els milers d'afiliats de la CNT i la FAI. Van calcular malament i la revolta va ser aixafada.
Els fets de febrer de 1932 a Terrassa es van produir en el context d'una vaga general, convocada poc abans amb fulletons que es van repartir per la ciutat, com també va passar en altres indrets. El moviment es va emmarcar en la revolta llibertària de l'Alt Llobregat, i específicament en les protestes per les deportacions que va provocar la seva repressió.
La violència, a la capital vallesana, als seus carrers, mai havia estat estranya des de les dues darreres dècades del segle XIX, i es relacionava gairebé sempre en les relacions entre patrons i obrers.
La matinada del 15 de febrer de 1932 un centenar d'anarquistes es va presentar a les dependències municipals del raval de Monserrat i s'hi van fer forts. La bandera vermella i negre dels anarquistes va onejar a l'Ajuntament. Alhora, un altre grup començava un espectacular tiroteig als rodals de la caserna de la Guàrdia Civil.
Intents de segrest
Els revoltats van aconseguir retenir l'alcalde Avel·lí Estrenjer i els regidors Devant i Casas al Consistori. També van intentar repetir la jugada amb Samuel Morera i Pere Amat, president de l'Institut Industrial, i un dels principals representants del salisme, el grup de poder que va dominar la vida social, política i econòmica durant gairebé mig segle. Però l'intent no va reeixir.
La Guàrdia Civil i una companyia militar desplaçada des de Barcelona -fet repetit a Terrassa en revoltes anteriors- van reduir els insurrectes i van practicar nombroses detencions. Molts d'ells van ser jutjats i condemnats a la presó, tot i que es van beneficiar de l'amnistia del 1936.
Després d'aquests fets, la repressió va ser important. Les fonts de l'època expliquen que es van detenir molts militants de la CNT i del Bloc Obrer i Camperol que no tenien vincles amb l'assalt a l'Ajuntament. Apareix la paradoxa que moltes vegades no és que participessin en els aldarulls, sinó que n'eren contraris, com comentava el cronista per excel·lència de la ciutat, Baltasar Ragon. Els locals de la CNT i del Bloc Obrer Camperol es van clausurar.
Com a resultat de la revolta llibertària es va produir una gran fisura dins del Bloc Republicà Catalanista, que va portar a la dimissió de l'alcalde Avel·lí Estrenjer el març de 1932, a instàncies de Samuel Morera, però el càrrec va passar a mans de Ramon Camps i Celma.