09
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
11:47h
L'anunci per part del nou govern de l'Estat espanyol d'abordar la reforma de l'Impost de Societats ha protagonitzat un dels debats d'actualitat durant el procés de constitució de l'executiu, erigit recentment després d'un llarg procés de negociacions i de prop d'un any d'interinitat política. Els debats en l'àmbit fiscal i laboral formen part de l'agenda de l'executiu espanyol per impulsar la tramitació i aprovació dels pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2017.
Supeditat a les condicions imposades des de la Unió Europea per reduir el dèficit públic, l'actual govern ha d'analitzar les diferents mesures i alternatives que permetin no solament complir amb les exigències de l'UE pel que fa al control de dèficit públic, sinó afavorir el creixement de l'economia i la creació d'ocupació. A propòsit d'aquest escenari, la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa ha realitzat un sondeig entre el col·lectiu empresarial adscrit a la institució per valorar l'impacte de futures mesures fiscals i laborals en l'evolució de l'activitat empresarial. Dues qüestions que, en opinió de la institució terrassenca, s'han d'avaluar de forma prudent per reformar la normativa en un clima d'acord i configurar un nou marc que estimuli la inversió i la contractació.
Pendent de l'anàlisi i acord entre les diferents formacions polítiques que integren el Congrés dels Diputats, l'executiu ha avançat algunes mesures que conformarien la futura reforma fiscal. Un increment del tipus mínim del 12 al 23% dels pagaments a compte de l'Impost de Societats per a empreses que facturin més de 10 milions d'euros, juntament amb increments en l'impost d'Hidrocarburs i altres impostos especials, són algunes de les propostes que contribuirien a compensar un desbordat dèficit públic que està patint l'economia espanyola i que la Unió Europea exigeix corregir de cara a l'any 2017.
Els empresaris, que consideren desproporcionada i excessiva una mesura plantejada amb finalitats purament recaptatòries i menystenint el seu impacte real en l'evolució de l'activitat empresarial, insten al govern a aprofundir en la modernització del sistema fiscal per adequar-lo a la realitat del teixit empresarial i reforçar les mesures vinculades a la lluita contra el frau fiscal i l'economia submergida.
Així mateix, els empresaris de la demarcació de Terrassa consultats advoquen per prioritzar mesures en l'àmbit fiscal que promoguin el creixement de l'activitat empresarial com els incentius fiscals destinats a la inversió i reinversió en béns d'equip per afavorir l'expansió industrial i als esforços en l'expansió internacional dels negocis, així com en inversions en R+D+i.
Al mateix temps, els empresaris consideren també preferent valorar la implementació d'incentius fiscals orientats a promoure noves contractacions en l'àmbit laboral. En definitiva, des de la Cambra de Comerç de Terrassa es considera prioritari impulsar reformes que afavoreixin la reactivació econòmica i la flexibilització de les condicions en les quals les empreses desenvolupen la seva activitat, amb l'objectiu que progressi i es consolidi el creixement i la creació d'ocupació de forma sostinguda, tot i assegurant que les noves mesures no comporten majors rigideses i costos per a les empreses.
Reforma laboral
Pel que fa a la reforma laboral, la formació política majoritària del govern de l'Estat ha anunciat que aposta per continuar amb el pla aprovat pel govern en la legislatura anterior que, oferint una notable flexibilització del mercat, formarà part del futur debat durant el procés de tramitació per a la definició i aprovació dels pressupostos generals per a l'any 2017, condicionat per una de les taxes d'atur encara més altes d'Europa tot i que des de juliol de 2016 ha baixat del 20% per primera vegada en sis anys.
Al mateix temps, una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de setembre de 2016 sobre indemnització per extinció de contractes d'interinitat que obliga a equiparar les indemnitzacions dels treballadors fixos als temporals o interins ha provocat un fort impacte en la seguretat jurídica de les relacions laborals i ha reobert de nou el debat sobre el contracte laboral únic.
En aquest sentit, una part dels empresaris de la demarcació de Terrassa consultats han expressat que el contracte únic seria la tipologia de contracte més adequada des de la perspectiva empresarial sempre que inclogui un escalat de bonificacions en funció de la durada, mentre que una altra part dels empresaris sondejats consideren que respon de forma més apropiada a les necessitats empresarial la implementació de diferents modalitats de contractació que portin associades les condicions d'acord amb les característiques del lloc de treball.
La diferent prioritat mostrada en aquest punt pot estar en funció de la mida i/o de l'activitat de les empreses enquestades, especialment pel que fa a activitats més marcadament vinculades al sector manufacturer en front d'activitats més properes al sector comerç i serveis.
En el marc del debat de la reforma laboral, els empresaris locals també advoquen per la implementació de mesures incentivadores orientades a afavorir la contractació laboral, especialment les orientades a la creació d'ocupació estable (66% de les empreses consultades), seguit de les mesures que fomentin la contractació de perfils professionals amb dificultats d'inserció, la contractació de talent qualificat i la contractació de professionals amb perfil internacional.
Supeditat a les condicions imposades des de la Unió Europea per reduir el dèficit públic, l'actual govern ha d'analitzar les diferents mesures i alternatives que permetin no solament complir amb les exigències de l'UE pel que fa al control de dèficit públic, sinó afavorir el creixement de l'economia i la creació d'ocupació. A propòsit d'aquest escenari, la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa ha realitzat un sondeig entre el col·lectiu empresarial adscrit a la institució per valorar l'impacte de futures mesures fiscals i laborals en l'evolució de l'activitat empresarial. Dues qüestions que, en opinió de la institució terrassenca, s'han d'avaluar de forma prudent per reformar la normativa en un clima d'acord i configurar un nou marc que estimuli la inversió i la contractació.
Pendent de l'anàlisi i acord entre les diferents formacions polítiques que integren el Congrés dels Diputats, l'executiu ha avançat algunes mesures que conformarien la futura reforma fiscal. Un increment del tipus mínim del 12 al 23% dels pagaments a compte de l'Impost de Societats per a empreses que facturin més de 10 milions d'euros, juntament amb increments en l'impost d'Hidrocarburs i altres impostos especials, són algunes de les propostes que contribuirien a compensar un desbordat dèficit públic que està patint l'economia espanyola i que la Unió Europea exigeix corregir de cara a l'any 2017.
Els empresaris, que consideren desproporcionada i excessiva una mesura plantejada amb finalitats purament recaptatòries i menystenint el seu impacte real en l'evolució de l'activitat empresarial, insten al govern a aprofundir en la modernització del sistema fiscal per adequar-lo a la realitat del teixit empresarial i reforçar les mesures vinculades a la lluita contra el frau fiscal i l'economia submergida.
Així mateix, els empresaris de la demarcació de Terrassa consultats advoquen per prioritzar mesures en l'àmbit fiscal que promoguin el creixement de l'activitat empresarial com els incentius fiscals destinats a la inversió i reinversió en béns d'equip per afavorir l'expansió industrial i als esforços en l'expansió internacional dels negocis, així com en inversions en R+D+i.
Al mateix temps, els empresaris consideren també preferent valorar la implementació d'incentius fiscals orientats a promoure noves contractacions en l'àmbit laboral. En definitiva, des de la Cambra de Comerç de Terrassa es considera prioritari impulsar reformes que afavoreixin la reactivació econòmica i la flexibilització de les condicions en les quals les empreses desenvolupen la seva activitat, amb l'objectiu que progressi i es consolidi el creixement i la creació d'ocupació de forma sostinguda, tot i assegurant que les noves mesures no comporten majors rigideses i costos per a les empreses.
Reforma laboral
Pel que fa a la reforma laboral, la formació política majoritària del govern de l'Estat ha anunciat que aposta per continuar amb el pla aprovat pel govern en la legislatura anterior que, oferint una notable flexibilització del mercat, formarà part del futur debat durant el procés de tramitació per a la definició i aprovació dels pressupostos generals per a l'any 2017, condicionat per una de les taxes d'atur encara més altes d'Europa tot i que des de juliol de 2016 ha baixat del 20% per primera vegada en sis anys.
Al mateix temps, una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de setembre de 2016 sobre indemnització per extinció de contractes d'interinitat que obliga a equiparar les indemnitzacions dels treballadors fixos als temporals o interins ha provocat un fort impacte en la seguretat jurídica de les relacions laborals i ha reobert de nou el debat sobre el contracte laboral únic.
En aquest sentit, una part dels empresaris de la demarcació de Terrassa consultats han expressat que el contracte únic seria la tipologia de contracte més adequada des de la perspectiva empresarial sempre que inclogui un escalat de bonificacions en funció de la durada, mentre que una altra part dels empresaris sondejats consideren que respon de forma més apropiada a les necessitats empresarial la implementació de diferents modalitats de contractació que portin associades les condicions d'acord amb les característiques del lloc de treball.
La diferent prioritat mostrada en aquest punt pot estar en funció de la mida i/o de l'activitat de les empreses enquestades, especialment pel que fa a activitats més marcadament vinculades al sector manufacturer en front d'activitats més properes al sector comerç i serveis.
En el marc del debat de la reforma laboral, els empresaris locals també advoquen per la implementació de mesures incentivadores orientades a afavorir la contractació laboral, especialment les orientades a la creació d'ocupació estable (66% de les empreses consultades), seguit de les mesures que fomentin la contractació de perfils professionals amb dificultats d'inserció, la contractació de talent qualificat i la contractació de professionals amb perfil internacional.