09
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
11:34h
L'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental ha digitalitzat un llibre únic on s'explica com era la vida a Terrassa entre el 1228 i el 1658. Més de quatre segles d'història de la ciutat estan recollits al "Llibre de privilegis de la vila i terme de Terrassa".
El llibre, manuscrit, és un símbol del municipalisme de la ciutat durant l'època medieval i moderna on es recullen diferents normatives atorgades per part del poder reial. En aquest fons es detallen obligacions i llibertats en qüestions d'ordre públic, com ara la regulació de festes, fires i mercats o els privilegis en matèria d'edificació, entre d'altres aspectes jurídics, polítics i socials d'àmbit local.
L'Arxiu Comarcal ha digitalitzat el "Llibre de privilegis de la vila i terme de Terrassa" amb l'objectiu de donar a conèixer a la ciutadania el dia a dia dels terrassencs i les terrassenques de fa més de 400 anys. El volum, que està escrit en català antic i compta amb la col·laboració de fins a 21 escrivents diferents, conté 208 pàgines on es recullen tot un seguit d'avantatges i millores que podia rebre la vila de Terrassa i el conjunt dels seus habitants per part d'un rei o d'una entitat superior. Aquell qui rebia un privilegi, quedava alliberat de càrrega o se li garantien uns drets o uns tractes favorables.
El document, que conté fins a 30 privilegis diferents recollits entre el segle XIII i el segle XVII, es pot consultar de forma íntegra a la web de l'arxiu comarcal en alta resolució i en format descarregable. El llibre és també l'únic document d'arxiu medieval adaptat per invidents a Catalunya i està disponible en àudio guia amb la finalitat de ser escoltat.
El "Llibre de privilegis de la vila i terme de Terrassa", en els seu temps, va ser la base institucional del municipi i, per aquest motiu, havia d'estar sempre custodiat per les autoritats locals i anar passant pels diferents membres del consell.
Sota la protecció de la corona catalana, a part de Terrassa, molts altres municipis van rebre al llarg de la història diversos privilegis reials destinats a constituir o regular els principals aspectes jurídics, polítics i socials de la vida en comunitat dels seus habitants. D'aquests privilegis reials només es conserven recopilats tots junts en un únic volum els privilegis de la ciutat de Terrassa. A la resta de municipis del Vallès Occidental només se'n conserven privilegis solts però, en cap cas es troben recopilats en un únic volum.
El Consell Comarcal participa de la gestió de l'Arxiu Comarcal juntament amb l'Ajuntament de Terrassa i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
En aquest fons es detallen obligacions i llibertats en qüestions d'ordre públic com ara la regulació de festes, fires i mercats. També recull privilegis en matèria d'edificació entre d'altres aspectes jurídics, polítics i socials d'àmbit local.
Aquests són alguns dels privilegis reials que podem trobar recollits al llibre. Tots ells es van atorgar a Terrassa i als seus habitants durant l'època medieval i moderna, entre 1228 i 1652:
1391, febrer, 28. Mercat, f. 14
L'Infant Martí dóna llicència als consellers de la vila reial de Terrassa perquè, juntament amb el batlle reial, puguin promulgar ordinacions i establir que tots els habitants de la vila i el seu terme hagin d'acudir obligatòriament al mercat que se celebra, segons costum, el dimecres de cada setmana.
1529, juliol, 27. Edificar als valls, f. 15-16
Carles V, emperador, rei d'Aragó i comte de Barcelona dóna llicència als habitants de la vila de Terrassa i a tothom que vulgui anar a habitar-hi perquè puguin edificar cases en els valls de la vila, sense que perjudiquin a tercers.
1645, desembre, 23. Remissió per fàbrica de moneda, f. 70 r-v
Jaume Bru, regent la reial Tresoreria, anul·la el procés judicial incoat contra la Universitat i les persones de la vila i el terme de Terrassa, inculpats d'haver fabricat moneda de plata i de billó sense comptar amb la corresponent llicència.
1646, maig, 20. Terrassa. Concòrdia relativa a l'organista, f. 77r-79r
La Comunitat de preveres i beneficiats de l'església parroquial del Sant Esperit i Sant Pere de la vila de Terrassa i la Universitat d'aquesta vila subscriuen una concòrdia sobre el salari i els serveis que haurà de prestar l'organista, en ocasió del nou orgue que la dita Universitat ha decidit de fer construir.
El llibre, manuscrit, és un símbol del municipalisme de la ciutat durant l'època medieval i moderna on es recullen diferents normatives atorgades per part del poder reial. En aquest fons es detallen obligacions i llibertats en qüestions d'ordre públic, com ara la regulació de festes, fires i mercats o els privilegis en matèria d'edificació, entre d'altres aspectes jurídics, polítics i socials d'àmbit local.
L'Arxiu Comarcal ha digitalitzat el "Llibre de privilegis de la vila i terme de Terrassa" amb l'objectiu de donar a conèixer a la ciutadania el dia a dia dels terrassencs i les terrassenques de fa més de 400 anys. El volum, que està escrit en català antic i compta amb la col·laboració de fins a 21 escrivents diferents, conté 208 pàgines on es recullen tot un seguit d'avantatges i millores que podia rebre la vila de Terrassa i el conjunt dels seus habitants per part d'un rei o d'una entitat superior. Aquell qui rebia un privilegi, quedava alliberat de càrrega o se li garantien uns drets o uns tractes favorables.
El document, que conté fins a 30 privilegis diferents recollits entre el segle XIII i el segle XVII, es pot consultar de forma íntegra a la web de l'arxiu comarcal en alta resolució i en format descarregable. El llibre és també l'únic document d'arxiu medieval adaptat per invidents a Catalunya i està disponible en àudio guia amb la finalitat de ser escoltat.
El "Llibre de privilegis de la vila i terme de Terrassa", en els seu temps, va ser la base institucional del municipi i, per aquest motiu, havia d'estar sempre custodiat per les autoritats locals i anar passant pels diferents membres del consell.
Sota la protecció de la corona catalana, a part de Terrassa, molts altres municipis van rebre al llarg de la història diversos privilegis reials destinats a constituir o regular els principals aspectes jurídics, polítics i socials de la vida en comunitat dels seus habitants. D'aquests privilegis reials només es conserven recopilats tots junts en un únic volum els privilegis de la ciutat de Terrassa. A la resta de municipis del Vallès Occidental només se'n conserven privilegis solts però, en cap cas es troben recopilats en un únic volum.
El Consell Comarcal participa de la gestió de l'Arxiu Comarcal juntament amb l'Ajuntament de Terrassa i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
En aquest fons es detallen obligacions i llibertats en qüestions d'ordre públic com ara la regulació de festes, fires i mercats. També recull privilegis en matèria d'edificació entre d'altres aspectes jurídics, polítics i socials d'àmbit local.
Aquests són alguns dels privilegis reials que podem trobar recollits al llibre. Tots ells es van atorgar a Terrassa i als seus habitants durant l'època medieval i moderna, entre 1228 i 1652:
1391, febrer, 28. Mercat, f. 14
L'Infant Martí dóna llicència als consellers de la vila reial de Terrassa perquè, juntament amb el batlle reial, puguin promulgar ordinacions i establir que tots els habitants de la vila i el seu terme hagin d'acudir obligatòriament al mercat que se celebra, segons costum, el dimecres de cada setmana.
1529, juliol, 27. Edificar als valls, f. 15-16
Carles V, emperador, rei d'Aragó i comte de Barcelona dóna llicència als habitants de la vila de Terrassa i a tothom que vulgui anar a habitar-hi perquè puguin edificar cases en els valls de la vila, sense que perjudiquin a tercers.
1645, desembre, 23. Remissió per fàbrica de moneda, f. 70 r-v
Jaume Bru, regent la reial Tresoreria, anul·la el procés judicial incoat contra la Universitat i les persones de la vila i el terme de Terrassa, inculpats d'haver fabricat moneda de plata i de billó sense comptar amb la corresponent llicència.
1646, maig, 20. Terrassa. Concòrdia relativa a l'organista, f. 77r-79r
La Comunitat de preveres i beneficiats de l'església parroquial del Sant Esperit i Sant Pere de la vila de Terrassa i la Universitat d'aquesta vila subscriuen una concòrdia sobre el salari i els serveis que haurà de prestar l'organista, en ocasió del nou orgue que la dita Universitat ha decidit de fer construir.