Roger Batalla, guanyador d'«El gran dictat»: «El meu gran secret és que no em vaig estudiar la E!»

L'actor i traductor terrassenc Roger Batalla va endur-se, al programa de dijous 1 de desembre, l'últiml pot de la història del concurs de TV3 El Gran Dictat, amb més de 21.000 euros, després d'escriure correctament la paraula "gotuvadhya", un instrument de corda de la família dels llaüts. Batalla, que havia estat fins a vuit cops a punt d'endur-se el pot abans d'aconseguir-ho, ha explicat a La Torre com ha viscut aquesta experiència.

- Quines sensacions tens després de guanyar el pot del Gran Dictat?

- La sensació principal és d'alliberament, sobretot per poder-ho explicar. Les gravacions van una mica avançades respecte l'emissió, i feia dies que l'havia guanyat, però no ho podia dir. He tancat una etapa meravellosa, en què he passat molts nervis i molta pressió autoimposada, perquè jo estava allà per arribar a guanyar el pot. A més m'ha vingut tot de cop, perquè just dijous al matí vam saber que El Ramon de les Olives havia guanyat un premi VOC a la millor websèrie, i a més divendres vam celebrar el meu aniversari, així que estic rebent felicitacions de tota mena i contestant els missatges, que tinc el mòbil saturat. I, alhora, intento descansar perquè dimecres tinc un càsting a Madrid!

- Com decideixes participar en el programa?

- És curiós, perquè m'hi va apuntar la meva mare; jo, pràcticament, no havia vist mai el programa. Vaig començar a fer-ho a mitjans de juliol, quan em van trucar per dir-me si volia anar-hi. Tot i això, vaig tenir un dilema, perquè, com a actor, no sabia si hi havia d'anar. Vaig parlar-ho amb la meva representant i em va recomanar que no ho fes, perquè potser després no em voldrien a la tele com a actor.

- Però et vas acabar animant...

- Vaig dir-ho a la productora del programa, i ella em va intentar convèncer, em va dir que altres actors hi havien passat, i em va donar uns dies perquè m'ho acabés de pensar bé. Al final vaig decidir que, abans d'actor, era persona, i que tenia traça amb les lletres i el cos m'ho demanava, així que vaig decidir tirar endavant.

- Com et vas preparar la teva participació al concurs?

- Em vaig trobar que em quedaven dos mesos i jo continuava mirant programes. Em vaig començar a adonar que alguns dels grans concursants, com el Julià Hidalgo o la Jenny Suk, escrivien paraules molt difícils d'immediat, sense pensar-hi, fins i tot fent gestos com si la busquessin dins del cap. I vaig pensar: "aquests s'ho han estudiat". I em vaig plantejar ser concursant professional i estudiar el diccionari de l'Enciclopèdia en línia. Vaig començar a llegir, lletra a lletra, i m'anava fent llistes de les paraules que no coneixia.

- Quina feinada!

- Tot era qüestió d'anar fent. Vaig anar fent llistes mentre feia la meva vida, mentre estava de vacances o mentre feia càstings i gravacions. Em vaig marcar un ordre, no era alfabètic, sinó que vaig començar per les lletres més complicades, com la X o la W. Quan quedaven dues setmanes, només em faltaven la E, la T i la P, perquè tenien moltes entrades. I, durant la gravació, em vaig acabar de mirar el que em faltava i alguns diccionaris temàtics. Calculo que, en total, m'he mirat unes 85.000 paraules... però el meu gran secret és que no em vaig estudiar la E!
 
- I com arribes a escriure bé la paraula que et va donar el pot: "gotuvadhya"?

- Bé, a més dels diccionaris habituals, on no hi cap tot, em vaig mirar diversos diccionaris especialitzats del Termcat. Aquestes paraules eren les que no m'havia estudiat i les que em feien fallar, així que vaig mirar-me'ls. El mateix matí de guanyar el pot, de fet, m'havia repassat el d'instruments musicals, perquè em semblaven molt preguntables. I, de fet, remenant la cartera fa poc, vaig trobar que, en una targeta, m'havia apuntat algunes paraules que em semblaven curioses... i "gotuvadhya" n'era una! Per això, quan me la van dir, no vaig dubtar ni un segon.

- Vas trigar uns quants dies a endur-te el pot. En algun moment ho vas veure impossible?

- Com he dit, no m'ho passava bé a les gravacions perquè estava molt nerviós, m'autoexigia massa. Sentia molta frustració perquè m'ho havia treballat molt. Hi ha gent que va al concurs per passar l'estona o provar sort, cosa que respecto, però jo anava a totes. Per això, estic especialment orgullós d'haver-m'ho treballat, de posar en valor el mèrit, l'esforç i l'estudi per arribar a un objectiu.

- Com estàs vivint la fama dels últims dies?

- És espectacular. La gent em para pel carrer, siguin grans o nens. Precisament, que les criatures em reconeguin i els pares diguin que estaven enganxats a la tele, m'emociona. Em sento molt afortunat per fer que els nens s'interessin per la llengua catalana, i jo els dic que, a part del talent i de la sort, tot això es pot aconseguir amb molt d'esforç i molta feina.

- Què en faràs, del pot?

- La vida d'un actor té molts alts i baixos, és una feina anàrquica. Tinc la sort de dedicar-m'hi a temps complet, faig publicitat, teatre, sèries... i tradueixo teatre pel meu interès, algun musical o per projectes propis. Així que ho faré servir per tenir un raconet. Sí que faré algun viatge i, segur, faré algun bon regal a la família per Nadal, però en general, vull saber que si mai he de fer res tinc un coixinet.

- T'has plantejat, vist l'èxit, participar en algun altre concurs?

- Doncs sí, m'ha passat pel cap. He pensat, sobretot, en Pasapalabra. Crec que amb la meva memòria, i estudiant i preparant-m'ho, em podria anar bé. Sobretot, hi he pensat després de l'experiència a El Gran Dictat, en què he conegut gent meravellosa; he fet com una petita família que m'ha donat moltes alegries i que vull conservar.

- També amb el teu rival, oi?

- Sí, hem establert una bona relació amb l'Albert Pitarch. És difícil posar-me en el seu lloc, perquè al final he guanyat jo, però m'ha ensenyat una extraordinària lliçó de bon joc, de companyerisme i d'esportivitat. Com a detall, els meus 210 folis amb 8500 paraules apuntades que m'havia estudiat, i li vaig donar en acabar la meva participació al programa, a veure si també li donen sort.

- Parlem breument de la teva carrera com a actor. Què estàs fent, ara?

- El dimecres que ve, el dia 13, rebrem el premi VOC per El Ramon de les Olives, amb el Biel Duran i el Pau Vinyals, i el Yago Alonso i la Carmen Marfà com a creadors. Em fa molta il·lusió perquè, a més, rebem el premi del jurat, que s'ha triat per unanimitat, i sobretot perquè és un projecte en el que hi hem cregut i que ara es veu recompensat.

- I quin és el proper projecte?

- Ara al desembre comencem la lectura i l'assaig de La Conferència de Wannsee, una obra sobre el nazisme. Explica la trobada de quinze caps nazis, a Berlín, l'any 1942, en què van decidir la manera més efectiva d'acabar amb el "problema" dels jueus. És frapant perquè tot el text que farem és real, traduït al català, tal com es va fer, salvant les distàncies, a Ruz-Bárcenas. Forma part del projecte Cicatrius, que repassa quatre dels moments més crus de la història d'Europa, dirigit per Pavel Bsonek. Estrenem el 18 de gener, just quan fa 75 anys de la conferència, a la Casa de la Seda, i estem cofinançant-lo per Verkami.