23
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
12:28h
La Taula de l'Aigua de Terrassa, en relació a l'article publicat als mitjans de comunicació local "C’s reivindica un Organisme Regulador Estatal de l'aigua", volem fer el següent comentari:
Tamames i Aurin, defensors de la gestió privada i d’Agbar en particular.
Aquests dos il·lustres personatges han publicat al desembre del 2015 un llibre titulat Gobernanza y gestión del agua: modelos público y privado en el que destaquen titulars com:
"El populismo está poniendo de moda, poner en riesgo un modelo de concesión del agua eficaz", continua en aquest cas el senyor Tamames afirmant que "quieren poner en peligro y tocar algo sagrado, que tiene un precio muy por debajo de la media europea, como es el agua”.
Segons els autors d’aquest llibre, la concessió del servei de l’aigua a mans privades , garantitza la eficàcia i la eficiència, aporta la tecnologia i coneixement que els Ajuntaments són incapaços de donar i demostra que el servei actual de l’aigua en general funciona molt bé.
El senyor Tamames, també reconeix en una entrevista que per les empreses és un negoci segur encara que s’estipulessin percentatges de beneficis baixos,donat el seu règim de monopoli és un negoci sense cap competència, sense cap risc, is’estableixen compensacions per part de les Administracions en el cas que existís un dèficit en els resultats, al marge de quina ha estat la eficiència i la eficàcia en la gestió de la concessionària.
Aquest senyor, pare de la Constitució del 78, potser desconeix que a Terrassa, Mina s’ho ha muntat de meravella, ha anat modificant els conceptes de la facturació amb l’objectiu d’augmentar els seus beneficis : va passar del 6 al 10 % en les despeses, també va modificar el percentatge sobre el capital: del Mibor + 0,8 %, van passar alMibor + 1,75 % de l’actualitat , ha modificat a l’alça la compra d’aigua a ATLL del 5 al 10%, amb un augment addicional sobre la compra del 6 %.Tot això amb l’objectiu de consolidar any darrera any uns beneficis sobre la facturació que s’han situat entre el10 al 12 %, quan el contracte que es va signar a l’any 1941 i en vigència fins el 9 de gener del 2016, establia que la gestió era sense ànim de lucre!
L’argumentari del seu llibre va en el sentit que l’únic sistema de gestió en que es demostra una eficiència i una eficàcia reconeguda, la garantitza una concessió del servei a una empresa privada . Afirma que "el Know how", el conjunt dels coneixents tècnics i administratius per dur a terme aquesta gestió, només el posseeixen les universitats i les empreses, mentre que els Ajuntaments no en tenen cap capacitat.
Els hem de recordar que a Catalunya tenim exemples de gestió pública directa (Manresa, Mataró, El Prat, etc), que estan demostrant sobradament la seva capacitat tecnològica i administrativa, des de fa molts anys, per fer una gestió més eficient i sostenible que la privada, amb una millor qualitat de l’aigua i amb unes pèrdues de només el 8 %.
En el cas de Terrassa disposem de un 90 % de captacions pròpies d’aigua, fet que comporta un estalvi en el preu de compra de l’aigua d’un -24 %,en el cas de tenir dependència total d’ATLL.En canvi l’eficiència delservei està al 79 %, amb unes pèrdues d’aigua del 21 % ( fins fa 2 anys del 25 %), molt per sobre de les poblacions abans citades.Els preus de les tarifes de l’aigua des del 2003 al 2014 a Terrassa han pujat un + 68 % i la mitjana de preus de les tarifes a Catalunya, des del 2008, ha augmentat un +66 % .
El senyor Aurinfa afirmacions gratuïtes com que les remunicipalitzacions en la gestió de l’aigua és fruït de la convergència de la corrupció amb el populisme. Afirma que a Paris es va remunicipalitzar per una qüestió de corrupció, recordar-li doncs , que les gestores de l’aigua a Paris abans de remunicipalitzar restaven controlades per Agbar i Eòlia, les dues multinacionals que controlen el negoci de l’aigua al món i que en l’empresa Mina de Terrassa, Agbar, és l’accionista majoritària.
En canvi a l’estat espanyol les dades són unes altres : Aquagest (capital 100% Agbar) està acusada, gràcies a l’operació Pokémon, del descontrol que ha estat la col·laboració pública-privada d’aquesta empresa en molts Ajuntaments de Galícia i Astúries, amb nombrosos acusats : directius d’Agbar, alcaldes i funcionaris públics en un cas de corrupció generalitzada.
Alguns d’aquests Ajuntaments estan donant marxa enrere en la privatització, vist que a més, el servei de la gestió privada es pitjor i els preus de les tarifes resulten més elevats.
Aquagest, per despistar-nos després de l’escàndol,ha canviat de nom , ara es presenta com: Aquona a les Castilles, Viaqua a Galícia, Asturagua a Asturies , Aquarbe a Cantabria, País Vasc, Navarra i La Rioja i Aquara a l’Aragó.Agbar en altres Comunitats utilitza altres noms com: Hidrogea a Murcia, Hidralia a Andalucia, Aquanex a Extremadura o Hidraqua en el Llevant.
Quan aquests dos senyors parlen que a l’estat espanyol les tarifes de l’aigua estan a la franja baixa dels països europeus, i de la mà d’Agbar (Aquae) fan estudis de mercat, per saber fins a quin marge de benefici poden pujar els preus, amb l’argument de que estan molt per sota de la franja mitja europea, deixen molt clares quines són les seves intencions : una pujada de preus en la línia del que estan fent les grans empreses elèctriques al nostre país i situar-nos en la franja alta de preus d’Europa i de pas augmentar els seus beneficis. Veure "Estudio sobre el precio del agua en España”.
Quan proposen la creació d’un gran Regulador Nacional de l’Aigua que controli els preus i atorgui concessions a tot l’estat espanyol,tot això , amb un govern espanyol neoliberal i corrupte que el controlarà,serà evident que la majoria de contractes aniran a parar al lobby de les empreses multinacionals de l’aigua i les seves “transmutades” filials, anul·lant de facto les competències autonòmiques i la titularitat dels municipis sobre l’aigua, per poder decidir quina és la millor gestió per garantir l’accés universal a l’aigua potable , que no és altra que la pública.
Tenim exemples pràctics de com estan funcionat a l’estat espanyol l’Ens Regulador del Subministrament de l’Energia Elèctrica , que ha donat via lliure a increment de preus constants que han col·locat a Espanya com a segon país amb les tarifes elèctriques més cares d’Europa , només en els últims sis mesos d’aquest any ha pujat un 24,8 %,en els últims nou anys l’increment ha estat d’un 60 %, i l’any 2015 les grans companyies elèctriques van obtenir uns beneficis de +5.000 milions d’euros (22.000 milions els últims tres anys).
Mentrestant, el Tribunal Suprem ha donat la raó a les elèctriques perquè no s’apliqui el bonus social elèctric a les famílies, del que es beneficiaven 2 milions d’usuaris, i obliga al Govern Espanyol a indemnitzar amb 500 milions d’euros a les elèctriques i mentre es produeixen casos com la mort de la dona “ gran, sola i ...pobre” de Reus . Això se’n diu avarícia , perversió, inhumanitat ...actuant en contra dels drets humans bàsics i en contra de l’interès general sobre un bé també indispensable per una vida digna.
Com molt bé diu Som Energia l’ús de la energia és un dret bàsic reconegut per la Declaració Universal dels Drets Humans i la Constitució Espanyola, i no és en cap cas un bé de luxe, al que a més se li aplica el 21 % d’IVA.
No tenen vergonya !!!
A Terrassa tenim l’oportunitat de que amb l’aigua no passi com amb el gas i l’electricitat, per això proposem que l’aigua sigui gestionada des de la pública amb participació ciutadana, donada la seva naturalesa de bé comú, essencial per a la vida, que no volem mai més mercaderia.
La Taula de l’Aigua
Tamames i Aurin, defensors de la gestió privada i d’Agbar en particular.
Aquests dos il·lustres personatges han publicat al desembre del 2015 un llibre titulat Gobernanza y gestión del agua: modelos público y privado en el que destaquen titulars com:
"El populismo está poniendo de moda, poner en riesgo un modelo de concesión del agua eficaz", continua en aquest cas el senyor Tamames afirmant que "quieren poner en peligro y tocar algo sagrado, que tiene un precio muy por debajo de la media europea, como es el agua”.
Segons els autors d’aquest llibre, la concessió del servei de l’aigua a mans privades , garantitza la eficàcia i la eficiència, aporta la tecnologia i coneixement que els Ajuntaments són incapaços de donar i demostra que el servei actual de l’aigua en general funciona molt bé.
El senyor Tamames, també reconeix en una entrevista que per les empreses és un negoci segur encara que s’estipulessin percentatges de beneficis baixos,donat el seu règim de monopoli és un negoci sense cap competència, sense cap risc, is’estableixen compensacions per part de les Administracions en el cas que existís un dèficit en els resultats, al marge de quina ha estat la eficiència i la eficàcia en la gestió de la concessionària.
Aquest senyor, pare de la Constitució del 78, potser desconeix que a Terrassa, Mina s’ho ha muntat de meravella, ha anat modificant els conceptes de la facturació amb l’objectiu d’augmentar els seus beneficis : va passar del 6 al 10 % en les despeses, també va modificar el percentatge sobre el capital: del Mibor + 0,8 %, van passar alMibor + 1,75 % de l’actualitat , ha modificat a l’alça la compra d’aigua a ATLL del 5 al 10%, amb un augment addicional sobre la compra del 6 %.Tot això amb l’objectiu de consolidar any darrera any uns beneficis sobre la facturació que s’han situat entre el10 al 12 %, quan el contracte que es va signar a l’any 1941 i en vigència fins el 9 de gener del 2016, establia que la gestió era sense ànim de lucre!
L’argumentari del seu llibre va en el sentit que l’únic sistema de gestió en que es demostra una eficiència i una eficàcia reconeguda, la garantitza una concessió del servei a una empresa privada . Afirma que "el Know how", el conjunt dels coneixents tècnics i administratius per dur a terme aquesta gestió, només el posseeixen les universitats i les empreses, mentre que els Ajuntaments no en tenen cap capacitat.
Els hem de recordar que a Catalunya tenim exemples de gestió pública directa (Manresa, Mataró, El Prat, etc), que estan demostrant sobradament la seva capacitat tecnològica i administrativa, des de fa molts anys, per fer una gestió més eficient i sostenible que la privada, amb una millor qualitat de l’aigua i amb unes pèrdues de només el 8 %.
En el cas de Terrassa disposem de un 90 % de captacions pròpies d’aigua, fet que comporta un estalvi en el preu de compra de l’aigua d’un -24 %,en el cas de tenir dependència total d’ATLL.En canvi l’eficiència delservei està al 79 %, amb unes pèrdues d’aigua del 21 % ( fins fa 2 anys del 25 %), molt per sobre de les poblacions abans citades.Els preus de les tarifes de l’aigua des del 2003 al 2014 a Terrassa han pujat un + 68 % i la mitjana de preus de les tarifes a Catalunya, des del 2008, ha augmentat un +66 % .
El senyor Aurinfa afirmacions gratuïtes com que les remunicipalitzacions en la gestió de l’aigua és fruït de la convergència de la corrupció amb el populisme. Afirma que a Paris es va remunicipalitzar per una qüestió de corrupció, recordar-li doncs , que les gestores de l’aigua a Paris abans de remunicipalitzar restaven controlades per Agbar i Eòlia, les dues multinacionals que controlen el negoci de l’aigua al món i que en l’empresa Mina de Terrassa, Agbar, és l’accionista majoritària.
En canvi a l’estat espanyol les dades són unes altres : Aquagest (capital 100% Agbar) està acusada, gràcies a l’operació Pokémon, del descontrol que ha estat la col·laboració pública-privada d’aquesta empresa en molts Ajuntaments de Galícia i Astúries, amb nombrosos acusats : directius d’Agbar, alcaldes i funcionaris públics en un cas de corrupció generalitzada.
Alguns d’aquests Ajuntaments estan donant marxa enrere en la privatització, vist que a més, el servei de la gestió privada es pitjor i els preus de les tarifes resulten més elevats.
Aquagest, per despistar-nos després de l’escàndol,ha canviat de nom , ara es presenta com: Aquona a les Castilles, Viaqua a Galícia, Asturagua a Asturies , Aquarbe a Cantabria, País Vasc, Navarra i La Rioja i Aquara a l’Aragó.Agbar en altres Comunitats utilitza altres noms com: Hidrogea a Murcia, Hidralia a Andalucia, Aquanex a Extremadura o Hidraqua en el Llevant.
Quan aquests dos senyors parlen que a l’estat espanyol les tarifes de l’aigua estan a la franja baixa dels països europeus, i de la mà d’Agbar (Aquae) fan estudis de mercat, per saber fins a quin marge de benefici poden pujar els preus, amb l’argument de que estan molt per sota de la franja mitja europea, deixen molt clares quines són les seves intencions : una pujada de preus en la línia del que estan fent les grans empreses elèctriques al nostre país i situar-nos en la franja alta de preus d’Europa i de pas augmentar els seus beneficis. Veure "Estudio sobre el precio del agua en España”.
Quan proposen la creació d’un gran Regulador Nacional de l’Aigua que controli els preus i atorgui concessions a tot l’estat espanyol,tot això , amb un govern espanyol neoliberal i corrupte que el controlarà,serà evident que la majoria de contractes aniran a parar al lobby de les empreses multinacionals de l’aigua i les seves “transmutades” filials, anul·lant de facto les competències autonòmiques i la titularitat dels municipis sobre l’aigua, per poder decidir quina és la millor gestió per garantir l’accés universal a l’aigua potable , que no és altra que la pública.
Tenim exemples pràctics de com estan funcionat a l’estat espanyol l’Ens Regulador del Subministrament de l’Energia Elèctrica , que ha donat via lliure a increment de preus constants que han col·locat a Espanya com a segon país amb les tarifes elèctriques més cares d’Europa , només en els últims sis mesos d’aquest any ha pujat un 24,8 %,en els últims nou anys l’increment ha estat d’un 60 %, i l’any 2015 les grans companyies elèctriques van obtenir uns beneficis de +5.000 milions d’euros (22.000 milions els últims tres anys).
Mentrestant, el Tribunal Suprem ha donat la raó a les elèctriques perquè no s’apliqui el bonus social elèctric a les famílies, del que es beneficiaven 2 milions d’usuaris, i obliga al Govern Espanyol a indemnitzar amb 500 milions d’euros a les elèctriques i mentre es produeixen casos com la mort de la dona “ gran, sola i ...pobre” de Reus . Això se’n diu avarícia , perversió, inhumanitat ...actuant en contra dels drets humans bàsics i en contra de l’interès general sobre un bé també indispensable per una vida digna.
Com molt bé diu Som Energia l’ús de la energia és un dret bàsic reconegut per la Declaració Universal dels Drets Humans i la Constitució Espanyola, i no és en cap cas un bé de luxe, al que a més se li aplica el 21 % d’IVA.
No tenen vergonya !!!
A Terrassa tenim l’oportunitat de que amb l’aigua no passi com amb el gas i l’electricitat, per això proposem que l’aigua sigui gestionada des de la pública amb participació ciutadana, donada la seva naturalesa de bé comú, essencial per a la vida, que no volem mai més mercaderia.
La Taula de l’Aigua