Noranta anys d'Ègara com a Comtat

Alfons Sala i Argemí, cacic de Terrassa i col·laborador de les dictadures de Primo de Rivera i Franco, va rebre el títol nobiliari l'any 1926

A.P.
07 d'agost del 2016
Actualitzat el 11 d'agost a les 15:17h
Escultura dedicada a Alfons Sala al Passeig.
Escultura dedicada a Alfons Sala al Passeig. | Toni Fages

Escultura dedicada a Alfons Sala al Passeig.  Foto: Toni Fages
 

El títol nobiliari de Comte d'Ègara, que es manté actiu en l'actualitat, ja té noranta anys. A diferència de molts comtats històrics de Catalunya lligats a un territori —com per exemple Barcelona, Girona o Empúries— el d'Ègara no té ni molt menys un origen medieval. Al contrari, va ser creat al segle XX, malgrat la referència a l'antiga Ègara. Concretament, el títol nobiliari del Comtat d'Ègara va ser creat el 1926.

Va ser el rei Alfons XIII, en el context de la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930), qui va concedir el títol al terrassenc Alfons Sala i Argemí, primer Comte d'Ègara que dóna nom al cèntric Passeig de la ciutat. La creació i concessió del títol es va fer efectiva el 26 de maig de 1926. El 2 de juny del mateix any l'Ajuntament de Terrassa aprovava la denominació del Passeig del Comte d'Ègara (evidentment, en el context de la dictadura, oficialment només en castellà).

Industrial i polític conservador
Nascut en una família burgesa del carrer del Puig Novell l'any 1863, Alfons Sala i Argemí va ser un destacat industrial i polític conservador. Va esdevenir el cacic local, va forjar el "terrassenquisme", una mena de moviment per defensar els interessos socials en què convergien diferents tendències polítiques. Els seguidors de Sala, els salistes, van dominar l'Ajuntament en el canviant de segle fins ben bé l'adveniment de la II República.

Alfons Sala va ser fundador de la Unión Monárquica Nacional i Diputat a Corts. Va ser senador vitalici del Regne, ministre de la Corona i va ser nomenat per Primo de Rivera darrer president de la Mancomunitat de Catalunya, institució que va desaparèixer el 1925. Posteriorment, després de desaparèixer políticament durant al República i donar suport al bàndol franquista durant la Guerra Civil (des de Sevilla, zona "nacional"), va tornar a Terrassa l'any 1939.

La seva tornada va ser celebrada pels franquistes locals i res més fer-se amb el poder van homenatjar-lo amb una placa a la seva casa natal, encara visible avui, i que diu: "A los 16 dias de junio del año 1863 nació en esta casa el excm. Sr. D. Alfonso Sala Argemí primer Conde de Egara. Tarrasa agradecida dedica este homenaje de rehabilitación a su hijo predilecto. 2 de juliol de 1939, año de la Victoria".

Després de la seva mort el 1945, la ciutat el va homenatjar i el va incloure en la Galeria de Terrassencs Il·lustres. El 1950 es va instal·lar una escultura en el seu honor a la plaça Vella, aleshores anomenada Plaza de España. L'escultura, obra de Frederic Marès, es troba ara al Passeig del Comte d'Ègara degradada per alguns atacs reivindicatius. I és que la figura d'Alfons Sala desperta polèmica per haver estat un col·laboracionista de les dictatures de Primo de Rivera i Franco.

El Comtat d'Ègara fins l'actualitat
Pel que fa al títol de Comte d'Ègara, a la mort d'Alfons Sala i Argemí el 1945 el títol va passar al seu fill, Antoni Sala i Amat. Des del 1971 el comte ha estat Alfons Sala i Par, fins que va morir el 2014. En l'actualitat i oficialment des del novembre de 2015, el quart Comte d'Ègara és Antoni Sala i Cantarell, advocat de professió nascut a Barcelona el 1972.

El títol de Comte d'Ègara concedit pel rei Alfons XIII va referència al territori de Terrassa, antigament conegut com a Ègara, nom del municipi romà i de la seu episcopal que desaparegué amb les incursions àrabs. Arran de la conquesta carolíngia, el territori de Terrassa va pertànyer al comtat de Barcelona, mai ha estat constituït com un comtat propi. El Comtat d'Ègara creat el 1926, ara fa noranta anys, només correspon a un títol nobiliari.