22
de juliol
del
2016
Actualitzat
a la
13:33h
La Taula de l'Aigua de Terrassa va assistir dimecres, 20 de juliol, a la Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya, a fi de formular propostes i mostrar la seva opinió, que poden afectar i influir en la Proposició de llei de modificació de la disposició addicional primera de la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa.
Aquesta llei va aprovar la prestació indirecta del servei d'abastament d'aigua en alta a través de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat. La proposició pretén retornar a un sistema de gestió directa dels béns i instal·lacions de titularitat de la Generalitat de Catalunya que integren la xarxa Ter-Llobregat.
El representant de la Taula de l'Aigua de Terrassa, en la seva intervenció, va exposar la situació que viu Terrassa amb la propera finalització de la concessió del servei d'abastament d'aigua a Mina d'Aigües de Terrassa. "A les acaballes d'aquesta concessió, ens trobem que la concessionària posa en qüestió, entre d'altres, la mateixa titularitat del servei per part de l'Ajuntament. Ha recusat el comissionat nomenat, i es nega a donar les dades necessàries per a conèixer la situació material i social de la concessió. Es nega en suma a què l'Ajuntament i la ciutadania puguem tenir un coneixement acurat i explícit d'allò que ens pertany per a prendre la millor decisió".
La Taula de l'Aigua de Terrassa va criticar que "dia rere dia es posa en evidència que la gestió privada condueix a la pèrdua de coneixement i control. Alimentada des de l'opacitat, les traves administratives, els informes que no arriben i els processos judicials. L'últim episodi ha estat una carta, enviada als grups municipals en que convidant-los a parlar, aprofitaven per a dir-los que aquesta situació podria donar lloc a un conflicte que podria prolongar-se en el temps i que, al final, perjudicarà al ciutadà, ja que pot tenir importants conseqüències econòmiques".
El discurs de la Taula de l'Aigua va criticar la privatització de serveis que entenen com a públics. Entre d'altres aspectes, van afegir que "l'aprovació de retorn de ATLL és una oportunitat que avui no té excusa i que ningú hauria de deixar passar. Per a nosaltres retornar ATLL a la gestió pública és caminar cap a una nova cultura de l'aigua".
I va afegir per acabar: "En el cas de l'aigua, qui pot respondre millor a preservar, defensar i ampliar aquests objectius, que una entitat sense ànim de lucre? Una entitat que no tingui por a mostrar pública i detalladament els seus comptes. Una entitat on la transparència, a tots els nivells que la conformen, es puguin mirar lliurement, sense cap mes condició que aquells temes que afectin a la seguretat. Una entitat que tracti l'aigua com a bé comú i els seus beneficis, siguin ben valorats per un menor consum i una millor qualitat. I per últim, una entitat que englobi en el seu consell allò que ha de servir de garant, la participació i el control ciutadà".
Aquesta llei va aprovar la prestació indirecta del servei d'abastament d'aigua en alta a través de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat. La proposició pretén retornar a un sistema de gestió directa dels béns i instal·lacions de titularitat de la Generalitat de Catalunya que integren la xarxa Ter-Llobregat.
El representant de la Taula de l'Aigua de Terrassa, en la seva intervenció, va exposar la situació que viu Terrassa amb la propera finalització de la concessió del servei d'abastament d'aigua a Mina d'Aigües de Terrassa. "A les acaballes d'aquesta concessió, ens trobem que la concessionària posa en qüestió, entre d'altres, la mateixa titularitat del servei per part de l'Ajuntament. Ha recusat el comissionat nomenat, i es nega a donar les dades necessàries per a conèixer la situació material i social de la concessió. Es nega en suma a què l'Ajuntament i la ciutadania puguem tenir un coneixement acurat i explícit d'allò que ens pertany per a prendre la millor decisió".
La Taula de l'Aigua de Terrassa va criticar que "dia rere dia es posa en evidència que la gestió privada condueix a la pèrdua de coneixement i control. Alimentada des de l'opacitat, les traves administratives, els informes que no arriben i els processos judicials. L'últim episodi ha estat una carta, enviada als grups municipals en que convidant-los a parlar, aprofitaven per a dir-los que aquesta situació podria donar lloc a un conflicte que podria prolongar-se en el temps i que, al final, perjudicarà al ciutadà, ja que pot tenir importants conseqüències econòmiques".
El discurs de la Taula de l'Aigua va criticar la privatització de serveis que entenen com a públics. Entre d'altres aspectes, van afegir que "l'aprovació de retorn de ATLL és una oportunitat que avui no té excusa i que ningú hauria de deixar passar. Per a nosaltres retornar ATLL a la gestió pública és caminar cap a una nova cultura de l'aigua".
I va afegir per acabar: "En el cas de l'aigua, qui pot respondre millor a preservar, defensar i ampliar aquests objectius, que una entitat sense ànim de lucre? Una entitat que no tingui por a mostrar pública i detalladament els seus comptes. Una entitat on la transparència, a tots els nivells que la conformen, es puguin mirar lliurement, sense cap mes condició que aquells temes que afectin a la seguretat. Una entitat que tracti l'aigua com a bé comú i els seus beneficis, siguin ben valorats per un menor consum i una millor qualitat. I per últim, una entitat que englobi en el seu consell allò que ha de servir de garant, la participació i el control ciutadà".