30
de juny
del
2016
Aquest any es celebren els 100 anys de l’existència de l’Associació Cultural “El Maestrat” de Terrassa i per això ha semblat oportú escriure una crònica sobre les activitats, persones i esdeveniments que hi van haver al voltant d’aquest conjunt de gent.
Els motius principals han sigut: primerament posar a la llum una notable quantitat de notícies i documents que fins ara estaven guardats en cases particulars o a l’Arxiu de l’entitat; en segon lloc dignificar totes aquelles persones que hi van formar part i contribuir al seu desenvolupament; i finalment, posar una nota cultural als actes del Centenari que aquest mateix any s’esdevindran.
L’obra està dividida en vint capítols o apartats i conté unes dues-centes pàgines escrites de primera mà amb notes, fotografies i textos addicionals. L’edició anirà a càrrec de la mateixa associació i es podrà adquirir durant les celebracions del mes de setembre. El contingut consta de vint capítols que es poden dividir en cinc parts:
La primera inclou una introducció, explicació de conceptes (Montepío, Maestrat) i causes de l’emigració cap a Catalunya, incloent un capítol sobre la fàbrica de Giner de Morella.
La segona part tracta els inicis del Montepío de Fills del Maestrat a Barcelona i a Terrassa conjuntament i que l’any 1937 es separaren definitivament. El Montepío era una Mutualitat que aparegué per ajudar econòmicament els socis en cas de malaltia, accident, infantament o defunció, pagant unes quotes mensuals. Hi ha un capítol dedicat a la Terrassa del segle XX.
Una tercera part incideix en els anys posteriors a la Guerra Civil com una etapa de recuperació en què es tornen a fer les festes que es duien a terme abans del conflicte armat: missa de difunts, festa patronal, aplecs i assistència a les festes Sexennals de Morella. S’hi inclou un capítol dedicat a la Parròquia de la Sagrada Família.
A continuació hi ha una època de consolidació, però on es va veient que la funció mutualista està coberta per les entitats asseguradores i per la mateixa Seguretat Social, així que l’any 1991 es decideix de comú acord deixar les funcions de Mutualitat i convertir-se en una Associació Cultural mantenint els actes lúdics i culturals.
L’obra acaba amb l’etapa actual, apuntant algunes perspectives de futur. Hi ha una descripció de persones destacades de l’entitat, un capítol dedicat a la Colònia Morellana de Sabadell amb la qual sempre va haver bona relació, i un darrer capítol dedicat a textos, poemes, cronologia, membres de la Junta i llistat de socis i sòcies.
Hom es pregunta quin ha de ser el futur d’una societat en què tots els seus membres estan integrats dins la societat catalana i els socis són persones grans, la majoria néts i besnéts d’aquells primers Fills del Maestrat.
Un llibre té la missió de no deixar en l’oblit fets, idees i sentiments d’una gent que van formar part de l’Associació del Maestrat, i a la vegada fer saber a la gent d’aquí que va ser entre tots i totes, els d’allà i els d’ací que vàrem construir aquesta ciutat. Una gran ciutat.
Manuel Beser Jordà
Els motius principals han sigut: primerament posar a la llum una notable quantitat de notícies i documents que fins ara estaven guardats en cases particulars o a l’Arxiu de l’entitat; en segon lloc dignificar totes aquelles persones que hi van formar part i contribuir al seu desenvolupament; i finalment, posar una nota cultural als actes del Centenari que aquest mateix any s’esdevindran.
L’obra està dividida en vint capítols o apartats i conté unes dues-centes pàgines escrites de primera mà amb notes, fotografies i textos addicionals. L’edició anirà a càrrec de la mateixa associació i es podrà adquirir durant les celebracions del mes de setembre. El contingut consta de vint capítols que es poden dividir en cinc parts:
La primera inclou una introducció, explicació de conceptes (Montepío, Maestrat) i causes de l’emigració cap a Catalunya, incloent un capítol sobre la fàbrica de Giner de Morella.
La segona part tracta els inicis del Montepío de Fills del Maestrat a Barcelona i a Terrassa conjuntament i que l’any 1937 es separaren definitivament. El Montepío era una Mutualitat que aparegué per ajudar econòmicament els socis en cas de malaltia, accident, infantament o defunció, pagant unes quotes mensuals. Hi ha un capítol dedicat a la Terrassa del segle XX.
Una tercera part incideix en els anys posteriors a la Guerra Civil com una etapa de recuperació en què es tornen a fer les festes que es duien a terme abans del conflicte armat: missa de difunts, festa patronal, aplecs i assistència a les festes Sexennals de Morella. S’hi inclou un capítol dedicat a la Parròquia de la Sagrada Família.
A continuació hi ha una època de consolidació, però on es va veient que la funció mutualista està coberta per les entitats asseguradores i per la mateixa Seguretat Social, així que l’any 1991 es decideix de comú acord deixar les funcions de Mutualitat i convertir-se en una Associació Cultural mantenint els actes lúdics i culturals.
L’obra acaba amb l’etapa actual, apuntant algunes perspectives de futur. Hi ha una descripció de persones destacades de l’entitat, un capítol dedicat a la Colònia Morellana de Sabadell amb la qual sempre va haver bona relació, i un darrer capítol dedicat a textos, poemes, cronologia, membres de la Junta i llistat de socis i sòcies.
Hom es pregunta quin ha de ser el futur d’una societat en què tots els seus membres estan integrats dins la societat catalana i els socis són persones grans, la majoria néts i besnéts d’aquells primers Fills del Maestrat.
Un llibre té la missió de no deixar en l’oblit fets, idees i sentiments d’una gent que van formar part de l’Associació del Maestrat, i a la vegada fer saber a la gent d’aquí que va ser entre tots i totes, els d’allà i els d’ací que vàrem construir aquesta ciutat. Una gran ciutat.
Manuel Beser Jordà