Descobrim el batxillerat escènic de l'IES Torre del Palau de Terrassa

El passat mes de maig, els alumnes de segon de batxillerat de la modalitat d’Arts escèniques de l’IES Torre del Palau guanyaven el 13è Premi Buero de Teatro Joven (Categoria escolar-fase autonòmica), amb el musical T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré. A més, els actors Alba Arnau i Jordi Garreta eren premiats per la seva interpretació en una de les escenes.

A propòsit d’aquests premis, avui parlarem de l’encara força desconegut Batxillerat d’Arts escèniques i de la bona feina que s’està realitzant des de l’únic institut que l’ofereix a la nostra ciutat; l’IES Torre del Palau. Desconegut malgrat faci 8 anys que s’imparteix i sigui un dels instituts pioners a Catalunya. Per parlar-ne, ens trobem en primer lloc amb la Rosa Ponsarnau, professora del Batxillerat i directora de l’obra premiada, a la sala d’assaig del mateix institut.    

Què els diries als pares que el dia de portes obertes acompanyen el seu fill a la presentació del Batxillerat d’Arts escèniques? 
Als pares que ja els veus la típica cara de “Molt bé, el meu fill vol fer Batxillerat escènic... i després què?”, els diria “Doncs després, qualsevol cosa”. El batxillerat avui dia, excepte d’un científic que té una orientació més clara, és un procés de preparació, de maduració que pot conduir cap a qualsevol cosa. No perquè decideixin fer aquest batxillerat seran actrius i actors. Ho tenim comprovat. En aquests 8 anys hem tingut alumnes que ara són advocats, mestres, filòlegs, periodistes... Les sortides han estat molt variades. El batxillerat d’Arts escèniques els dóna una cosa que els altres no tenen: el poder de la comunicació. 

Però és un batxillerat ben normal?
Normal i corrent. Fan totes les assignatures comunes: català, castellà, anglès, història de l’art... L’única diferència és que a primer tenen les assignatures de Teatre-Arts escèniques i de Pràctica musical. A cada assignatura hi dediquem 4 hores a la setmana i es treballa a partir de tallers. Se’n fan tres a l’any: un taller de poesia, un taller de musical i un darrer de titelles, on es fomenta també l’escriptura ja que són els propis alumnes els que creen el guió. A segon de batxillerat fan un taller sobre els Drets dels infants. El fan juntament amb alumnes de l’Institut de Viladecavalls pel dia dels Drets dels infants. És un taller variat, on hi trobem dansa, teatre de titelles, ball, etc. Tot pensat i dirigit a un públic infantil. El segon taller és una obra de text. Aquest any, aprofitant l’any Shakespeare, hem fet El somni d’una nit d’estiu. El darrer taller torna a orientar-se al públic infantil, però en aquest cas són els alumnes que fan d’actors i actrius. Aquest any, per exemple, hem fet un espectacle dinàmic pel Parc de Sant Jordi, per tal de donar a conèixer el parc als nens de P4 i P5.
  
Què acaben aprenent els alumnes sobre les Arts escèniques?
Al batxillerat bàsicament aprenen què és fer teatre. No només a partir de l’experiència de pujar dalt de l’escenari sinó també anant a veure tants espectacles com sigui possible. És important veure què fan els altres. Així, anem a veure espectacles del CAET, del Teatre Lliure... No tots els alumnes seran artistes, però el que sí farem serà crear espectadors de teatre. Hi ha alumnes que després d’alguns anys d’haver acabat el batxillerat em truquen i em demanen que volen continuar posant en pràctica allò que han après en algun grup o companyia de teatre. No per dedicar-s’hi professionalment sinó per gaudir d’allò que els agrada.

Parlem ara de T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré i els premis que heu rebut.
T’estimo, ets perfecte és un musical que m’agradava des de la seva estrena a Barcelona. Li vaig proposar al professor de música i se’m va esverar: “Que no, que és molt difícil. S’ha de saber cantar...” És clar, partíem d’alumnes que molts pocs tenien coneixements musicals. De fet, només un anava al conservatori. Finalment, però, el professor de música es va deixar enredar i vam començar a treballar. Va donar la casualitat que molts alumnes van descobrir que tenien capacitats per cantar. La majoria no ho havien fet mai. Passaven de no cantar a fer-ho amb música en directe, ja que tenim un acord amb el Conservatori per tal de poder treballar el taller de musical en condicions.

Com es va treballar l’espectacle?
Com sempre vam plantejar l’obra com un taller, no amb la voluntat de fer el gran musical. El que a mi m’interessa és que tots tinguin el seu moment. Aquesta obra, a l’organitzar-se en petites escenes, ho permet. Així, tots havien d’enfrontar-se a la seva escena i al seu paper. A més, l’obra també té dues cançons corals, al principi i al final, on tots canten. Es tractava d’això, ja que el taller era de Pràctica musical. 

Quan presenten l’obra?
L’obra musical sempre es fa el mes de juny. Aquí l’enregistrem. Llavors, com que tenim la tradició de presentar-nos als premis Buero Vallejo, l’enviem a la convocatòria de l’any següent. El jurat mira totes les obres que rep i emet un veredicte. Aquest any s’havien presentat unes 35 propostes des d’escoles i instituts de Catalunya. 

És el primer cop que guanyeu?
És el segon cop que l’IES Torre del Palau guanya el premi a la millor obra. Fa 6 anys, a la segona promoció, s’havia guanyat amb Els enamorats de Goldoni. Els altres anys hem anat rebent altres premis: a la posada en escena, a la millor interpretació musical...
 
La Torre també hem volgut escoltar la veu dels protagonistes, les actrius i els actors del musical premiat. Saber quines han estat les seves sensacions. Els hem preguntat, així mateix, sobre el batxillerat que han triat: quines han estat les seves motivacions, les seves experiències i, finalment, com veuen les Arts escèniques avui dia. Hem parlat amb sis d’ells: Camila Vélez, Víctor Muñoz, Joan León, Yuliya Bohdanova, Ivana España i Ester Reyes.

El primer que els hem preguntat és què significa haver guanyat el premi a la millor obra. Per a en Joan León vol dir "que hem fet una bona feina i això ha sigut gràcies a la insistència dels professors que et deien: Has de treballar més aquí, més i més!". La Yuliya Bohdanova també destaca que "és una obra on no hi ha un protagonista. Al haver-hi moltes escenes diferents, si tots no ho fan bé l’obra no surt. Tots ens hem ajudat". L’Ester Reyes ho corrobora: "Hi ha hagut molt bon rotllo. Molt ajut per part de tots".  

Sobre el tema de l’obra, els hem demanat que n’expliquin una mica l’argument. La Yuliya Bohdanova diu que són petites escenes, "cites entre homes i dones diferents, on no hi ha un sol protagonista. Trobem des d’una cita per anar a jugar una partida de tennis fins a una trobada en un bar. Ens expliquen no només què passa sinó què pensen els personatges". Totes les escenes, continua en Joan León, giren al voltant "de les relacions amoroses. És com un recull de les diferents etapes per les que passa una relació: la primera cita fins, el casament, els fills o quan ja ets gran. Tot amb el seu toc d’humor". L’Ester Reyes valora que "són situacions reals. Per exemple, hi ha una escena on un dels personatges vol tenir relacions amoroses amb la seva dona, però els fills no el deixen. Cada cop que estan a punt... un dels fills crida: Papa, mama! Les escenes parlen del sexe amb total naturalitat i això sorprèn". En Víctor Muñoz corrobora el realisme de les escenes: "En la meva es plantejava el moment en què tens bebès i deixes de costat els teus amics. Només estàs pels fills i la dona". La Ivana España comenta que "són situacions que et poden haver passat" i, de fet, l’Ester Reyes confirma que "a mi m’han passat". Com a resum de tot plegat, la Camila Vélez diu que "és una obra diferent. No és la típica d’institut".

Quan preguntem què els ha motivat a cursar el Batxillerat d’Arts escèniques, les respostes són diverses. Des de la Ivana España, que ho té molt clar: “Vull estudiar interpretació, dedicar-me a això i el batxillerat m’ha motivat encara més”,  fins a altres com el Joan León que hi van arribar per altres motius: “Vaig començar un batxillerat tecnològic, però als quatre dies vaig veure que no estava fet per a mi i vaig acabar venint a l’escènic. Ha estat una experiència positiva”.

Ara que ja han acabat els dos cursos és un bon moment per demanar-los si la seva visió del teatre ha canviat després de fer el batxillerat. En Víctor Muñoz respon que “el batxillerat m’ha obert el món del teatre. M’ha agradat. Crec que tots abans ho vèiem d’una altra manera. Ara, quan sabem tot el que hi ha al darrere, tot l’esforç dels actors i dels tècnics, apreciem molt el treball. Ens agrada més”.

També els hem preguntat si creuen que el teatre actual parla de la nostra societat. La Yuliya Bohdanova creu que "el teatre critica molt la societat d’avui dia. En les obres que hem vist aquests dos anys sempre hi havia alguna part que criticava la societat d’una manera o altra, encara que fos subtilment".

Per què, llavors, els joves no van al teatre? Segons la Ivana España “perquè tenen el cinema més a mà. Els emociona més veure uns grans efectes especials que algú dalt de l’escenari. No ho valoren de la mateixa manera”. Per la Camila Vélez “el teatre no té gaire publicitat entre els joves. El cinema en té molta més, mou més diners”. En Joan León hi troba també altres motius: “Una entrada al cinema val uns 4 euros, una entrada per a un musical et pot costar uns 40. Els joves no tenen tants diners com els adults i, potser, en les seves prioritats hi ha comprar abans altres coses”. La Yuliya Bohdanova diu que influeixen també altres factors: “Depèn de l’educació i la tradició familiar. Normalment per a les famílies és més fàcil anar tots junts al cinema. El cinema està a totes les ciutats i és més senzill que anar a Barcelona a veure teatre. Si des de petit hi has anat és més fàcil que ho portis a dins”.

Finalment, la gran pregunta: Algú es presenta a les proves d’accés a l’Institut del Teatre? La Rosa Ponsarnau ens informa que tan l’Alba Arnau com el Jordi Garreta, guanyadors del premi a la millor escena en T’estimo, ets perfecte s’hi presenten, però entre el grup que ara entrevistem l’Ester Reyes també s’hi ha decidit: “Faré les proves per provar, no perdo res. Però crec que són molt difícils. S’hi presenta molta gent i, a part, són molt estrictes. A més, miren l’edat i si ets molt jove...” A més també creu que és difícil dedicar-se al món del teatre. “Em veig més com a professora”, puntualitza.

Eloi Falguera
Director i Autor teatral