Avui s'ha presentat l'exposició L’aventura d’aquell jove reporter belga al Tibet, que es pot visitar de forma gratuïta del 15 de juny al 2 d’octubre al vestíbul del Museu d'Història de Catalunya. L’any passat l’exposició es va presentar a l’Espai Cultura de Sabadell. Gràcies a la col·laboració amb la Casa del Tibet de Barcelona, la versió que ara presenta el Museu d'Història de Catalunya amplia la informació sobre el país de l’Himàlaia, parant una especial atenció a la seva història, la seva geografia i la seva cultura. D’aquesta manera, a la mostra es poden veure una sèrie d’objectes rituals característics de la cultura tibetana, com el Dra-Che -la túnica de color vermell i safrà que vesteixen els monjos, des del Dalai-lama fins a l’últim novici-, o el Sagdenyo, la llarga trompeta cerimonial.
«Tintín al Tibet», una mostra al Museu d'Història amb accent de Terrassa
L’aventura d’aquell jove reporter belga es pot visitar de forma gratuïta del 15 de juny al 2 d’octubre al vestíbul del Museu
15
de juny
del
2016
Actualitzat
a les
6:55h
A més, tres monjos vinguts del Tibet elaboraran un mandala especial per a l’ocasió entre els dies 15 i 23 de juny. Els mandales són símbols rituals propis de la tradició budista que, basats en la simetria, representen l’univers i l’equilibri. Demà, dimecres, a les 18.30h, se celebrarà la cerimònia d’inici del mandala seguint els ritual tradicional en un acte obert al públic. I un cop finalitzi l’exposició, les sorres del mandala, que haurà restat exposat en una vitrina, es llençaran al mar en una cerimònia especial.
El món de l’alpinisme
L’exposició, que ocupa un espai de 150m2, també exhibeix objectes i fotografies sobre les expedicions a l’Annapurna, tant la de Maurice Herzog de 1950, que va inspirar les vinyetes d’Hergé, com les distintes expedicions catalanes de 1974, 1984 i 1987. A banda dels objectes, les fotografies i els dibuixos, els amants de les aventures de Tintín podran apreciar una maqueta en cartró i espuma de l’avió estavellat a la neu que dóna peu a l’historia, així com un ieti a escala natural.
En aquesta línia, com a homenatge a l’alpinisme i a les expedicions pioneres a l’Himàlaia, en dues ocasions al llarg de la durada de la mostra s’instal·larà al vestíbul un rocòdrom com el que utilitzen els escaladors per entrenar-se. Amb la col·laboració de dos monitors, tots aquells que - a partir de 6 anys - vulguin emular els grans alpinistes, podran intentar arribar fins al cim. L’activitat tindrà lloc el dissabte 2 de juliol i el dissabte 17 de setembre, des de les 11 fins a les 19h, i és totalment gratuïta.
El 3 de juny de 1950, una expedició francesa encapçalada per Maurice Herzog va assolir l’Annapurna, el primer cim de més de 8.000 metres conquerit per l’home. L’èpica ascensió va inspirar Hergé a l’hora de crear “Tintín al Tibet”, un dels títols més celebrats de la seva col·lecció, traduït al català el 1965 pel terrassenc Joaquim Ventalló. L’exposició L’aventura d’aquell jove reporter belga al Tibet relaciona ambdues històries, la real i la imaginada, i ret homenatge tant a l’expedició d’Herzog com a les successives expedicions catalanes a l’Annapurna dels anys 1974, 1984 i 1987.
“Tintín al Tibet” és el treball més personal d’Hergé. En aquell moment, l’autor patia una forta crisi espiritual i la seva creació va constituir una veritable teràpia introspectiva. Hergé ens mostra la part més humana i transcendent de Tintín alhora que dóna via lliure a la seva fascinació per la cultura tibetana. En aquest sentit, Thubten Wangchen, director de la Fundació Casa del Tibet de Barcelona, ha destacat que “les aventures de Tintín al Tibet, a més d’explorar el coneixement, poden despertar una nova consciència i desenvolupar la saviesa d’un mateix”.
Des de la primera publicació el 1958, es calcula que s’han venut més de 250 milions d’àlbums arreu del món, en més de cent idiomes. La publicació del llibre coincideix amb la fugida del Dalai-lama cap a l’Índia, escapant de la repressió xinesa. Una qüestió que, més de mig segle després, continua d’actualitat.