Muñoz: «Després de 30 anys pintant, he creat un estil únic al món»

Fernando Muñoz (Barcelona, 1970) porta tres dècades pintant quadres de manera autodidacta. Es defineix com un "investigador de l'art" ja que a més de deixar anar la seva vessant artística té un especial interès en aportar un caràcter científic a la seva obra. 

Aquest veí de Terrassa de 45 anys s'ha especialitzat en les pintures fluorescents, és a dir, aquells quadres en què sota l'efecte de la il·luminació els colors s'intensifiquen i brillen. Té una quinzena d'obres, totes elles marcades per un component abstracte integrat dins del corrent de l'art contemporani. 

 Quadre: El ojo del planeta

 La tercera cara del arte

En els darrers anys però, Muñoz afirma que ha volgut fer un pas més. I és que diu que ha creat una nova tècnica, "insòlita" dins del món artístic i que segons manifesta ha pogut certificar a través d'una empresa de marques i patents que és "única i inèdita" al món. "La recerca realitzada a les bases de dades internacionals a dia 1 de setembre de 2015 m'han confirmat que no hi ha patents d'invenció sobre la mescla que he inventat", afirma. 

"Crec que puc afirmar que sóc el primer en el món que ha aconseguit crear una base unida d'oli amb aquarel·la". Muñoz diu que ha aconseguit "fusionar els dos elements i barrejar-los amb 7 o 8 pigments més per tal de crear una base que em permet transformar els colors". 

És a dir, a diferència de les pintures fluorescents tradicionals en les quals els colors el que fan és només intensificar-se, ell ha aconseguit que aquests quan s'il·luminen canviïn de tonalitat. Així, per exemple, un color blanc a ull nu i amb llum natural quan s'il·lumina s'acaba transformant en verd. L'artista egarenc afirma que és capaç de fer aquests canvis en una paleta de 8 colors diferents que ell mateix es fabrica. 

De moment, només té una obra, anomaneada La Família, en què afirma que es poden apreciar els canvis de colors. Una obra que "m'ha costat un any realitzar-la i que a més he aconseguit donar-li un efecte de quatre dimensions, literalment et pots endinsar dins de l'obra gràcies a la profunditat aconseguida".

"Les obres tenen un sentiment darrera, m'agrada innovar però el que realment vull és plasmar allò que intento expressar" afirma sobre el sentit d'utilitzar una tècnica que canviï els colors originals. "Amb el canvi de colors no només faig l'obra més atractiva o sorprenent pel públic sinó que li puc fer veure allò que realment jo volia dir", i posa com exemple que en l'obra en què està treballant ara, El danzante triste quan l'espectador la miri només veurà una figura amb ulls afligits però quan s'il·lumini podrà veure els ulls vermells i amb llàgrimes.