Aneu a veure a Terrassa «Sota la manta» de Qollunka, us divertireu!

Si us agraden les comèdies d’embolics de ritme trepidant, esteu d’enhorabona perquè a la gran versió de No et vesteixis per sopar del grup de teatre d’El Social, ara s’hi afegeix l’extraordinària Sota la manta del grup Qollunaka, de la qual en podreu veure properament dues representacions gratuïtes. Possiblement seran les dues darreres oportunitats que tindreu de veure aquesta divertidíssima comèdia a la nostra ciutat. Després de 2 anys i mig de gira i 17 actuacions que els han dut arreu de Catalunya i fins i tot a l’Alcora (Castelló), es plantegen passar pàgina. Abans, però, volen fer plorar de riure al públic terrassenc un parell de vegades més.

La primera serà aquest diumenge 29 de maig, a les 19.00 h, a la Plaça Rosa Mora, dins dels actes de la Festa Major del barri de Sant Pere. La segona, el diumenge 12 de juny, a les 18.30h, al teatre de la Parròquia de Sant Cristòfor (Plaça de Ca n’Anglada, 37), dins del 10è. Cicle d’Escenes Locals. Com hem dit anteriorment, les dues representacions són gratuïtes.

Quin és l’argument de l’obra?
L’Enric agafa, per error, un maletí igual que el seu. Quan l’obre, en comptes de les seves coses hi troba... 2 milions d’euros! Torna a casa i ho explica a la Joana, la seva dona. Tot seguit es prepara per anar a l’aeroport i agafar el primer vol disponible. Truca un taxi perquè els hi porti. L’Enric té pressa, a la seva maleta hi havia l’agenda amb el número de telèfon de casa i té por que tots aquests diners siguin d’algú no massa diplomàtic. Però la ràpida fugida toparà amb un seguit d’entrebancs i visites inoportunes que faran endarrerir-ho tot i embolicar fort la troca.

Aquest dimarts (24 de maig) vaig assistir a un assaig de l’obra al local dels Qollunaka, al Casal de Sant Pere. Us puc assegurar que vaig riure i em vaig divertir molt. No només perquè “Sota la manta” és una comèdia esbojarrada, d’acudit constant, sinó sobretot per la bona actuació de tots els actors. Fan un conjunt magnífic, ben compenetrat, on el més important no és el lluïment individual sinó treure tot el suc de les situacions, cada cop més desenfrenades i tenses que es van succeint. El més elogiable és que ho fan en equip i que cada rèplica, cada gest o cada mirada compta amb el recolzament i la complicitat del company. Viuen l’espectacle fins al darrer minut. Això demostra un gran treball dels actors i del director, el Ramon Alcaraz.

Pel que fa als personatges, la parella protagonista (el matrimoni format per l’Enric i la Joana) fa una actuació brillant. L’Enric (Eduard Garcia) és el pobre treballador a qui de cop i volta li cau a les mans tota una fortuna. Per no perdre-la ha de moure fitxa ràpidament i fugir del país, abans que el propietari dels diners l’enxampi. L’Eduard Garcia interpreta magistralment aquest personatge sota pressió que amb tot un seguit de tripijocs i mentides va fent front als imprevistos que es van produint, però que van embolicant més i més la troca.

L’Eduard interpreta aquesta tensió creixent des del patiment i la desesperació del personatge, sense sobreactuacions ni buscant l’acudit fàcil. Això fa que el seu Enric sigui creïble. El felicito. Montserrat Pallejà interpreta la Joana, una dona superada pels esdeveniments. Dubitativa i histèrica és un contrapunt formidable al personatge de l’Enric. Ella serà precisament el primer obstacle amb què es toparà el protagonista i que l’impedirà una fugida ràpida. La Montserrat manté el dinamisme i histerisme del  personatge en tot moment. La seva actuació, com la de l’Eduard, és formidable.

Però els personatges secundaris són també dignes de menció. El taxista Paco, interpretat per Jaume Ricart, és un tipus molt “salat” amb unes intervencions genials. De la Isabel i el Víctor, la parella d’amics del matrimoni, interpretada per la Conxita López i el Kazo, en destaco la murrieria de la Conxita al construir el personatge. Del Kazo admiro tot el treball gestual i la manera tan sensacional que té d’estirar el fil i fer créixer les escenes còmiques. Jordi Serra, per la seva banda, construeix un mosso d’esquadra de la brigada antivici (l’Inspector Bitllet) molt particular i amb jocs amagats.

En definitiva, Sota la manta és una comèdia dirigida de manera molt seriosa i intel·ligent, on tots els actors creen el seu peculiar personatge amb molt de color i encert. No us la perdeu.

La Torre va poder fer unes quantes preguntes sobre l’obra al director, Ramon Alcaraz. Això és el que ens va explicar:
 
Sota la manta ens ve a dir que, en el fons, ningú és honrat?
Sí, sí. Tothom està podrit. Tothom és corrupte o se’l pot corrompre. En l’obra ni tan sols el personatge més honest, que podria tornar la maleta, no ho fa. Tots entren al joc i es deixen subornar.

Tots tenim un preu, doncs?
Em sembla que sí. La majoria no tenim l’oportunitat de ser corruptes, però qui no ha demanat algun cop: “Escolti, m’ho pot fer sense IVA?” 

Per tant, davant de la troballa d’un maletí amb 2 milions d’euros, tots faríem com els personatges de l’obra?
Jo penso que sí. Potser hi hauria algú que la tornaria, però seria l’excepció que confirmaria la regla. Si fos una quantitat petita potser no te la jugaries, però si parlem d’una quantitat bestial... patiries molt.

REPARTIMENT

Joana: Montserrat Pallejà; Enric: Eduard Garcia; Inspector Bitllet: Jordi Serra;
Paco: Jaume Ricart; Isabel: Conxita López; Víctor: Kazo; Inspector Garcia:
Albert Llobet; Corterro: Rosa Lozano
Ajudant de direcció i efectes especials: Susanna Palet. 
Escenografia, llums i so: Ramon Alcaraz.
Direcció: Ramon Alcaraz
“Sota la manta” és una adaptació de “Diner negre”, de Ray Cooney.
Durada: 90 minuts

Eloi Falguera
Director i autor