No cal trepitjar el català

"El calc d’expressions i estructures del castellà enlloc de reduir-se augmenta, i perdem riquesa lèxica", es lamenta Joan Pont

Joan Pont i Montaner
18 de març del 2016
Actualitzat a les 15:18h
La darrera moda politico-lingüística és la de “tendir” ponts enlloc d'estendre'ls. Cada vegada que sento o llegeixo  trepitjades al català com aquesta em fan molt de mal les orelles. I no és per ser especialment primmirat, de ben segur que jo tampoc m’escapo de fer alguna barrabassada amb la llengua, és perquè els mitjans de comunicació on ho sento haurien de ser curosos i mimar la llengua que utilitzen.

Una carta al Diari de Terrassa del  18 març feia referència a l’expressió literal d’aixecar “ampolles” enlloc d’ aixecar polseguera feta a la televisió. No es van molestar ni a traduir les ampolles per butllofes. Aquell dia el servei d’assessorament lingüístic deuria fer festa.

Expressions com “per suposat” enlloc de per descomptat, “partit bissagra” enlloc de partit frontissa, “està” enlloc de hi és (o l’us de formes del verb estar per substituir el verb ser), “guanyar a domicili” enlloc de guanyar fora de casa… són expressions que se senten habitualment als mitjans en llengua catalana. I denoten una falta de correctors (o massa vacances).

El calc d’expressions i estructures del castellà enlloc de reduir-se augmenta, i perdem riquesa lèxica (tenim atur però sempre són parats, tot és gratis mai gratuït) els periodistes i comunicadors del país haurien de ser conscients del mal que estan fent a la llengua.

Joan Pont i Montaner