Els carrers de Terrassa són foscos però avui les dones hem perdut la por

La vigília del 8 de març una cinquantena de dones van sortir als carrers del municipi amb torxes per dir que " ja n'hi ha prou, que n'estem fartes de tenir por", era l'acte de presentació de Quart Creixent

Quart Creixent
09 de març del 2016
Un grup de dones, a la plaça Vella de Terrassa
Un grup de dones, a la plaça Vella de Terrassa | Foto: Clàudia Borràs

Un grup de dones, a la plaça Vella de Terrassa Foto: Clàudia Borràs


La vigília del 8 de març una cinquantena de dones s'ha reunit a Terrassa. Cinquanta dones que han cridat entre la nit fosca que no tenen por. Començant el recorregut a la Creu Gran, han portat el clam en una marxa de torxes a diversos punts del centre de la ciutat, mostrant amb accions i consignes el seu posicionament en la lluita feminista, deixant petjada a algunes places de la ciutat per fer despertar Terrassa sota la consciència del dia que s'alça avui. És 8 de març. Sota el següent manifest, aquestes dones s'han unit i s'han mostrat valentes, completes i a punt pels passos que queden per fer.

És de nit, els carrers són foscos i poca gent els transita. Ens podria venir al cap una, dues, cent situacions d'angoixa en aquest espai. Situacions en les quals hem hagut de girar el cap i mirar enrere per assegurar-nos que no ens persegueix ningú, on hem accelerat el pas, canviat d'acera i recorregut o agafat el mòbil per fer veure que parlàvem amb algú. Pensaments giravoltant dins nostre i records d'un passat i un present que ens recorden que no hauriem d'anar soles, que no hauriem de tornar tard a casa, que millor no hauriem de sortir mai soles de casa.

Situacions que no són més que el reflex de la por a la que aquesta societat capitalista-patriarcal ens encadena. Situacions que ens empresonen físicament, psicològica i emocional, que recorden la desigualtat i ens releguen a la voluntat de l'altre. Situacions que fan que els nostres actes i la nostra llibertat depenguin de qui ens oprimeix.

Avui, vigília del 8 de març, hem sortit al carrer per dir que ja n'hi ha prou, que n'estem fartes. Avui ens hem mogut i hem notat les cadenes de les que parlava Rosa Luxemburg. Avui hem decidit sortir soles i en col·lectiu, avui no demanem permís per estar al carrer. Hem recuperat l'espai físic, l'espai social, i el reivindiquem com a nostre. Avui hem fracturat a dins de cada una de nosaltres les repressions, les inseguretats i les voluntats alienes.

Avui hem perdut la por.

Quart Creixent