27
de febrer
del
2016
Actualitzat
el
29
de febrer
a les
11:23h
D’acord. Jo sóc el primer que gaudeixo d’un aparell mòbil o tecnologies vàries, i com més passi el temps la tecnologia anirà conquerint tots els camps de la nostra vida quotidiana. Aquests dies, com és sabut, hi ha el Mobile World Congress que aplega desenes de milers de visitants i deixa un bon grapat de milions a la butxaca barcelonina i, de retruc, a la catalana. Tanmateix, no puc evitar una tristesa gran al saber que, per gaudir de tot això, hi ha milers de persones (sobretot nens!) que viuen sota condicions infrahumanes.
Un primer món, doncs, viu gràcies a l'explotació física i mediambiental de l'altre. És així. Aquest panorama em produeix una impotència enorme i, sobretot, em dol veure com la insensibilitat ens va podrint el cor. Són pensaments que vull deixar a l’aire per destapar la cara més cruel de l’assumpte. Paradoxalment la tecnologia ens permet connectar-nos a tot, però ens desconnecta de la realitat més sincera i cruel d’aquest nostre món. Uns encegats pels nous aparells tecnològics i, amb ells, mig món encegat davant la injustícia social. Prou!
Santi Martínez i Alonso (Terrassa).
Un primer món, doncs, viu gràcies a l'explotació física i mediambiental de l'altre. És així. Aquest panorama em produeix una impotència enorme i, sobretot, em dol veure com la insensibilitat ens va podrint el cor. Són pensaments que vull deixar a l’aire per destapar la cara més cruel de l’assumpte. Paradoxalment la tecnologia ens permet connectar-nos a tot, però ens desconnecta de la realitat més sincera i cruel d’aquest nostre món. Uns encegats pels nous aparells tecnològics i, amb ells, mig món encegat davant la injustícia social. Prou!
Santi Martínez i Alonso (Terrassa).