Rubèn Domènech: «Farga'm Teatre vol omplir la Sala Crespi d'aliments»

No caldrà pagar entrada. Aquest dissabte a la tarda, per veure l'obra En portada de Farga'm Teatre, a la Sala Crespi, només us demanaran paquets d'arròs, pots de llet, llaunes de tonyina o qualsevol altre aliment envasat. La companyia de teatre entregarà tot el que es recapti a les entitats receptores del Banc dels Aliments de Terrassa. 
Teatre d’un dels grups més joves i emprenedors de la ciutat a canvi de menjar per als més desafavorits. Molt bona idea. Per parlar d'aquesta iniciativa solidària i de qui són Farga'm Teatre hem pres un cafè amb en Rubèn Domènech, el seu director.

Per qui vulgui venir aquest dissabte dia 20 a veure "En portada" a la Sala Crespi, què ha de saber?
Que per poder veure l'obra ha de portar menjar: farina, brou, llet, pasta... que després es lliurarà al Banc d’Aliments. L’entrada no és numerada, per tant no es poden fer reserves. S’ha de venir, deixar aliments i seure. Quanta més gent vingui, millor per a tothom.

De què tracta l'obra?
L'acció passa a Chicago, als anys 50, la nit abans que s’executi una persona condemnada a mort. L’han condemnada per haver matat un policia. Tot succeeix dins de la sala de premsa dels jutjats de Chicago. Entremig hi ha els interessos de l’alcalde, que està convençut de guanyar de nou les eleccions gràcies a l’execució, i també els interessos d’altres personatges com el xèrif o la directora del diari local. L’obra ens parla de la manipulació de la informació i de les notícies per conveniència, per interès propi, per treure rendiment d’un fet. Amb aquesta obra t’adones que el tractament de la informació ha canviat poc amb el temps. Només cal mirar avui dia el titular d’una mateixa notícia en dos diaris de signe polític diferent. No tindran res a veure. Això és volgut, depèn de les influències de cada diari.

És una obra dura, doncs?
No és un drama, la gent també riurà, també trobarà una part de comèdia. Jo diria que és més aviat una crítica, una sàtira sobre el món de la informació. 

Quantes actrius i actors pugen a l’escenari?
Són 8 actors que interpreten 10 personatges. Per tant, hi ha dos actors que doblen paper. La protagonista és la Julie Smith, una periodista que interpreta la Mariona Duch. El paper de la directora del diari, que fa la Miriam Cayuelas, també és important.

Com sorgeix la idea de fer l’obra a benefici del Banc d’Aliments?
Feia temps que teníem ganes de fer alguna cosa solidària, de l’estil de La Marató. A un company se li va ocórrer d’oferir l’obra a canvi de menjar per als necessitats. Ens vam posar en contacte amb el Banc d’Aliments, que ens van donar tot el seu suport. Després, com que ni ells ni nosaltres disposem de teatre propi, vam anar a parlar amb l’Imma Vílchez de Cultura. Des d’aquí ens van posar amb contacte amb la Sala Crespi del Casal de Sant Pere que ens cedeixen l’espai de manera totalment gratuïta. La veritat és que no ens esperàvem que tot sortís amb tanta facilitat. Això demostra que si hi ha voluntat és pot fer tot. I, en aquest cas, tots en traiem profit: nosaltres fem l’obra i el Banc dels Aliments rep productes.

Per qui no us conegui, qui sou Farga’m? 
Com va dir un membre de la companyia: “som un grup d’amics que fa teatre”. Actualment som unes 10 persones que assagem al Centre Cívic de Can Palet i que volem portar de gira l’obra “En portada”. Un grup de joves d’entre 15 i 39 anys que assagem un cop a la setmana. Un grup obert que no busca créixer molt sinó la cohesió dels seus components.

Quan vau començar?
Farga’m Teatre neix el setembre de 2010. Estàvem en un altre grup i vam decidir crear la nostra pròpia companyia. Vam escollir una obra, El regne de Lailònia, i vam tenir la sort que ens van agafar al concurs de teatre de Piera. Teníem obra, teníem bolo, però ens faltava tota la resta: vestuari, alguns actors, fins i tot el nom del grup... En aquells inicis érem la Mariona Duch, l’Ivan Garcia, la Maria Domènech i l’Àlex Ferrer com a actors i jo mateix com a director. També ens acompanyaven rere cametes la Marisol Marín, en Joan Domènech i la Núria Escalada. En tres mesos vam muntar l’espectacle i a partir d’aquí el vam anar fent per altres concursos i festivals. L’obra tractava de quatre noies que anaven a la recerca de la felicitat. Va funcionar molt bé.
 
Heu fet algun altre muntatge?
Després de El regne de Lailònia, el 2013 vam estrenar La importància de ser Franc. Teníem ganes de fer una obra clàssica i amb personatges més definits. A més, a mi l’humor anglès m’agrada molt. La vam portar també a mostres i concursos i vam guanyar alguns premis. Potser l’hauríem volgut rodar una mica més, però ens vam trobar que altres grups l’havien fet abans per tot arreu. En portada és el tercer muntatge de la companyia. El vam estrenar el juny del 2015 i fa quinze dies el vam fer a Caldes de Montbui.

Per acabar, què vol dir Farga’m?
Farga’m, de fargar, és una paraula que ve del Pallars i vol dir posar-se la samarreta o la camisa per dins dels pantalons, vestir-se bé. Jo sóc pallarès i va ser una de les primeres paraules que vaig dir aquí de la meva terra i que ningú va entendre. Tothom em preguntava: “Què vol dir farga’m?”. Va quedar com una broma. I d’aquí fins a donar nom a la companyia. Ara és com un senyal d’identitat. Per cert, jo sempre vaig fargat, sempre porto la samarreta per dins.  

En portada, a càrrec de Farga’m Teatre, es podrà veure el dissabte 20 de febrer, a les 19.00 hores, a la Sala Crespi (C/ Major de Sant Pere, 59). Entrada gratuïta a canvi d’aliments envasats (arròs, pasta, llegums, llet, cereals...)

Eloi Falguera
Director i autor