04
de febrer
del
2016
Amics i amigues,
Vaig entrar fa dos anys a la Junta directiva dels Amics de les Arts i Joventuts musicals, perquè el Josep Casajuana m'ho va proposar, però especialment també, perquè la Mercè va dir-me: “Jordi; t'aniria molt bé, per treure't del cap les cabòries de la feina, per no estar sempre pensant en els carrers, les voreres i els parcs de la ciutat.....”.
Quan finalment vaig acceptar a mitjans de desembre, precisament per a fer quelcom relaxant, entrava en un quiròfan a punt d'infartar-me. Per sort i després de dos anys, sembla que la cosa del cor funciona bé. Clar que això de relaxar-me i treure'm les cabòries del cap, encara no ho veig per enlloc, feu-m'hi pensar que li recordi.
La meva relació amb els Amics, començà fent d'actor amb els “Nyaca show” del Socialet i els pastorets primer a l'Arxiu Tobella i després al Centre Cultural fa quaranta anys.
Després ve un llarg període d'absència i finalment no fa gaire anys, em faig mentalment gran i començo a pagar una quota de soci, senzillament per “amor a l'art”.
Vull començar el mandat de president i crec que parlo en nom de tota la Junta Directiva que m'acompanya, dient que si algú se sent amb ganes i forces, serem els primers en donar un pas al costat (cosa que sembla està molt arrelada al país darrerament).
No són temps fàcils per associacions com la nostra, ni per a la cultura en general i en el cas de la nostra entitat, potser encara més difícil per factors externs a ella. L'excessiu intervencionisme públic en la cultura, els models de consum cultural a través de les noves tecnologies, el poc poder adquisitiu de la majoria de la població, especialment la jove, empobrida per aquesta falsa crisi econòmica, fan que entitats com la nostra, tinguin la seva pervivència poc garantida.
Des dels Amics cal en aquest sentit, que treballem en dos aspectes fonamentals:
Primer ampliant la nostra massa social i en segon lloc, seguint vetllant perquè la cultura, en totes les seves expressions artístiques, sigui un punt de transmissió de coneixement i del saber i no només un mer entreteniment.
Per al primer punt és important apropar-nos a aquells que ens han de rellevar en un futur no molt llunyà, no hem de tenir por a la gent jove, ni a les seves maneres diferents a les nostres, de veure la societat i la cultura en particular.
Tindrem feina a convèncer els joves, per entrar a formar part dels “Amics”, dic “formar part” no només associar-se, si els donem espais, els deixem opinar, els deixem treballar, els deixem fer, els deixem participar, sense por..., segur que es faran seva aquesta entitat.
A la vegada no hem d'oblidar que tot això serà impossible, sense garantir la nostra subsistència econòmica. Tots nosaltres ens hi hem d'implicar, aconseguint un major nombre de socis i sòcies, parlant-ho amb els companys de feina, els amics i si cal amb la família.
Pot semblar recurrent i desproporcionat, però només que cadascú de nosaltres portés un sol soci nou, doblaríem la massa social i els ingressos.
Estudiarem nous models de quotes i avantatges per als socis, però caldrà la vostra col·laboració per aconseguir l'objectiu d'ampliar la massa social i de donar a conèixer la nostra entitat.
Obrirem les portes i les finestres de la casa, fins i tot literalment, però res de l'anterior tindrà sentit, si no aconseguim oferir als associats allò que busquen essent dels “Amics” o en tot cas si l'entitat no ofereix un ampli ventall de possibilitats en tots els camps de les expressions artístiques i culturals. Caldrà potenciar i fer créixer les vocalies, caldrà llimar asprors, caldrà reinventar, però especialment caldrà “fer amics”.
En nom de la nova Junta directiva, us agraïm la vostra confiança.
Jordi Chueca i Abancó
President d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals
Vaig entrar fa dos anys a la Junta directiva dels Amics de les Arts i Joventuts musicals, perquè el Josep Casajuana m'ho va proposar, però especialment també, perquè la Mercè va dir-me: “Jordi; t'aniria molt bé, per treure't del cap les cabòries de la feina, per no estar sempre pensant en els carrers, les voreres i els parcs de la ciutat.....”.
Quan finalment vaig acceptar a mitjans de desembre, precisament per a fer quelcom relaxant, entrava en un quiròfan a punt d'infartar-me. Per sort i després de dos anys, sembla que la cosa del cor funciona bé. Clar que això de relaxar-me i treure'm les cabòries del cap, encara no ho veig per enlloc, feu-m'hi pensar que li recordi.
La meva relació amb els Amics, començà fent d'actor amb els “Nyaca show” del Socialet i els pastorets primer a l'Arxiu Tobella i després al Centre Cultural fa quaranta anys.
Després ve un llarg període d'absència i finalment no fa gaire anys, em faig mentalment gran i començo a pagar una quota de soci, senzillament per “amor a l'art”.
Vull començar el mandat de president i crec que parlo en nom de tota la Junta Directiva que m'acompanya, dient que si algú se sent amb ganes i forces, serem els primers en donar un pas al costat (cosa que sembla està molt arrelada al país darrerament).
No són temps fàcils per associacions com la nostra, ni per a la cultura en general i en el cas de la nostra entitat, potser encara més difícil per factors externs a ella. L'excessiu intervencionisme públic en la cultura, els models de consum cultural a través de les noves tecnologies, el poc poder adquisitiu de la majoria de la població, especialment la jove, empobrida per aquesta falsa crisi econòmica, fan que entitats com la nostra, tinguin la seva pervivència poc garantida.
Des dels Amics cal en aquest sentit, que treballem en dos aspectes fonamentals:
Primer ampliant la nostra massa social i en segon lloc, seguint vetllant perquè la cultura, en totes les seves expressions artístiques, sigui un punt de transmissió de coneixement i del saber i no només un mer entreteniment.
Per al primer punt és important apropar-nos a aquells que ens han de rellevar en un futur no molt llunyà, no hem de tenir por a la gent jove, ni a les seves maneres diferents a les nostres, de veure la societat i la cultura en particular.
Tindrem feina a convèncer els joves, per entrar a formar part dels “Amics”, dic “formar part” no només associar-se, si els donem espais, els deixem opinar, els deixem treballar, els deixem fer, els deixem participar, sense por..., segur que es faran seva aquesta entitat.
A la vegada no hem d'oblidar que tot això serà impossible, sense garantir la nostra subsistència econòmica. Tots nosaltres ens hi hem d'implicar, aconseguint un major nombre de socis i sòcies, parlant-ho amb els companys de feina, els amics i si cal amb la família.
Pot semblar recurrent i desproporcionat, però només que cadascú de nosaltres portés un sol soci nou, doblaríem la massa social i els ingressos.
Estudiarem nous models de quotes i avantatges per als socis, però caldrà la vostra col·laboració per aconseguir l'objectiu d'ampliar la massa social i de donar a conèixer la nostra entitat.
Obrirem les portes i les finestres de la casa, fins i tot literalment, però res de l'anterior tindrà sentit, si no aconseguim oferir als associats allò que busquen essent dels “Amics” o en tot cas si l'entitat no ofereix un ampli ventall de possibilitats en tots els camps de les expressions artístiques i culturals. Caldrà potenciar i fer créixer les vocalies, caldrà llimar asprors, caldrà reinventar, però especialment caldrà “fer amics”.
En nom de la nova Junta directiva, us agraïm la vostra confiança.
Jordi Chueca i Abancó
President d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals