Les pregàries per demanar pluja a Terrassa s'han repetit històricament

Les sequeres són un dels fenòmens amb més repercussió en el nostre territori; no obstant això, no hem d’oblidar que, fins i tot en condicions de normalitat, el règim pluviomètric de Catalunya es caracteritza per la irregularitat general i, en particular, per una variabilitat interanual elevada. Ara portem més de tres mesos sense una sola gota d'aigua.

L'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, ha encomanat per carta als diocesans resar per demanar pluja, "la tan desitjada aigua per als camps, els pobles i les ciutats", quan fa uns 100 dies que no es registra cap precipitació a l'àrea metropolitana de Barcelona.
  
En la missiva, Omella ha sol·licitat que les misses que se celebren diàriament a l'arxidiòcesi es facin ressò de la "gran preocupació" per la sequera, tant del món rural com de les ciutats de Catalunya i la resta de l'estat, i ha suggerit una oració que poden incloure. A Terrassa, al llarg de la història les pregàries demanant precipitacions s'han anat repetint.

Els pagesos sempre han tingut una dependència de la climatologia que els provocava una permanent sensació d’inseguretat davant els canvis sobtats i desfasats de l’estat atmosfèric: pluges, pedregades, nevades, ventades i sequeres. Els excessos, fossin del tipus que fossin, eren l'esfereïment de la pagesia. Qualsevol d’aquests fenomens climatològics podia arruïnar una collita.

Davant les sequeres prolongades es feien processons amb el Sant Crist, pregàries i rogatives a la Mare de Déu de Montserrat o a Sant Galderic. Els catalans feren seu aquest sant  com a patró de la pagesia. Però amb l’arribada del borbó Felip V i l’espanyolització de Catalunya es va introduir el culte a San Isidro, patró madrileny dels pagesos.  

A Terrassa tenim notícies documentades de sequeres des del XVI; En el llibre de Consells de l’església de Terrassa, el dia 12 de febrer de 1552 trobem: “El pueblo celebró una procesión para obtener los beneficios de la lluvia. En ella asistió el clero de las Iglesias de Santa Eulàlia, Santa Margarita i Santo Espiritu”.
 

Una altra anotació, la trobem en el dia 2 de maig 1578; “Los consejeros de la vila acuerdan que, por necesidad de la lluvia, vayan 30 peregrinos a Montserrat poniendo a la virgen por intercesora, llevandose la imagen del Sant Crist Gran de la villa”.

Hi ha un altre acord del Consell de 8 d’abril del 1631,  que ens diu: “Tots acordes ningú discrepat, han determinat que vista la gran necessitat que els fruits d’aigua i també per les previsions que no’s trovem grans per sustentar la present vila, que vagin vint peregrins de la vila i els pagesos de Sant Pere que facin altres vint i que vagin  a Nostra Senyora de Montserrat, posant-la d’intercesora, ens alcanci la gràcia  i mercè del seu precios fill que’ns dongui aigua  aigua i provisions i en concedeixi la santa gracia per a poder emplear en el seu sant servei, i a quin peregrins els sigui donat per adjudicació de dita peregrinació, tres rals, i per dites coses, plens poders als Consellers i que’s faci amb aquell acato i reverencia que’s deu a Déu Omnipotent Nostre Senyor”.

Una altra sequera va ser la de l’any 1670 en què, el 13 de maig, es resolgué que “Vista la gran necesidad de lluvia, se resolvió hacer procesiones con la imagen de San Cristóbal por los parajes que consideren, y si no llueve en los días que median hasta el sábado, que se vaya a Santa Inés con el Santo Cristo, y en caso de llover, en acción de gracias, se celebre un oficio”.

 

En una nota del 14 febrer 1737 podem llegir “No habiendo llovido desde el dia 20 del pasado mes de setiembre, l ayuntamiento de la villa y el pueblo de San Pedro de Tarrasa, con una representación de los pueblos vecinos, visitan el reverendo Prior tarrasense, doctor José Busquets, para que junto con la comunidad, se hagan las necesarias rogativas para obtener los beneficios de la lluvia y si no se consigue, se haga una procesión por los alrededores de la villa”.

 

L'historiador Josep Soler i Palet va extreure de l’Arxiu Parroquial referent a unes pregàries que es començaren el dia 2 de març de 1750: “Als 11 d’abril respecta de averse pitjorat los blats, tant per causa del aixut com per los grans vents de ponent soplaren molts dies, me demanen los Regidors de la vila an inteligencia dels pagesos, que si volia portarien el Sant Crist de la Vilaen processó a Montserrat, al que los digui que assoportaran molt gasto y precaució pera que antes ab tota pau y quietut per evitar que en lloch d’obsequiar a Nostre Senyor no se doni motiu de irritarlo mes y que aixis ho reflexionassen millor, pero que en tant podien continuar las rogatives anant en processó s les esglesies de Sant Pere, al que se allanaren”. 
 

Aquestes processons de pregàries amb el Sant Crist incloïen el pas per l' església de Sant Pere, la de Santa Maria i la de Sant Miquel, també a la del Convent de Sant Francesc

“ lo dia 17 següent  tornaren a la iglesia de la vila envers 7 hores y després de la practica se fes eixir la gent de la capella del Sant Crist y los religiosos feren son exercici penal: en la iglesia no obstan quedaren los homes avent fet eixir las dones y tancat las portes, apagat els llums y acabada la disciplina, se tornaren los religiosos al convent”.

És força interessant una nota trobada a casa d’una família terrassenca “El dia 30 d’abril del 1775 fou portat el Sant Crist al convent, passant pel carrer de Sant Pere fins al cap del pont i després al covent dels Frares: molts anaven amb bestes i al cap de 14 dies s’acabá de saciar la terra."

L’any 1817 tot el país va viure una gran sequera.  A Barcelona es va patir fam i i, on va la febre groga va descobrir un bon habitat per expandir-se. A la capital catalana en menys d’un any va morir la meitat de la població. Es va conèixer com “l’Any de la fam”. Terrassa havia de patir, per força, una situació semblant.   
 

De Terrassa, Ignasi Rodó en diu: "El 7 d’abril d’aquell any es portà , en processó, l’imatge del Sant Crist de la Parroquia a l’església del Convent dels P.P. Franciscans. Un mes varen durar les pregàries i tots els dies va haver-hi sermó en el temple. Varen obtenir-se per fi, les plujes molt abundants i mentre plovia va esser retornada la Santa imatge a l’esglesia parroquial amb molt lluïda processó, el 5 de maig. El dia següent va cantar-se un solemne Te-Deum en acció de gracies."
 

Una nota de la mateixa procedència diu: "Que el dia 13 d’abril de 1868 el qual dia s’esquei en dilluns de Pasqua de Resurrecció, va fer-se una processó perque li havia una gran sequera. Varen treure el sant Crist de l’església  passant pel carrer del Vall, Major, Cremat, sant Pere, Nou y  fins el poble de Sant Pere, baixant després  pel carrer de la Quadra, deixant l’Imatge al convent”

 

Hi ha hagut altres sequeres, per a les quals  es varen fer les conseqüents pregàries el 31 de març de 1878,  l'11 de maig de 1903 , el 21 juny 1924, que es poden seguir per la premsa de l’època.

 

Una de les grans sequeres que ha patit Terrassa va ser la que va davantejar la rierada del 1962. Des de l’octubre de 1959 fins al setembre del 1962, durant 34 mesos, va dominar una dura sequera amb una mitjana de 50 litres per metre cúbic. A les parròquies es feien rogatives i fins i tot es van fer processons demanant pluja.
 

El 25 de setembre del 1962 va ploure. I tant que va ploure! Tant com per provocar una  catàstrofe tant pel que fa a víctimes com pel que fa a danys materials. Aquest cas també es va donar els mesos anteriors a la rierada del 1971. Els anys 2007 i 2008 es va patir una de les més fortes sequeres que ha viscut Catalunya, fins al punt de projectar transvasaments d’emergència, de l’Ebre o del Roden francès.
 

A Terrassa, el 5 de febrer de 2008, l'alcalde de Terrassa va dictar un ban amb motiu de l'entrada en la fase d'excepcionalitat 2 del Pla de Sequera. «A data d'avui, continuem al nivell 2. Aquest ban estableix la prohibició de l'ús de l'aigua potable per a activitats que no siguin l'abastament domèstic, és a dir: el rec de jardins, horts, zones verdes i esportives de caràcter públic o privat, emplenar piscines o donar aigua a les fonts de consum humà que no disposin d'elements automàtics de tancament».
 

L’angoixa per la sequera es va acabar l’abril del 2008. La pluja d’aquell mes va millorar les reserves dels embassaments de les conques internes del Ter-Llobregat de les quals depenia Terrassa. En 20 dies va passar d'estar d'un 20,4% de la seva capacitat al 22,50%l. Va ser l'última sequera, la més polititzada de la història.