02
de febrer
del
2016
Actualitzat
a les
10:52h
D'acord amb la tradició popular, "si la Candelera plora, l'hivern és fora. Si riu, és ben viu". Tenim altres adagis semblants: "per la Candelera, l'ós surt de l'ossera" o "per la Candelera, avança el dia una hora sencera". El dos de febrer és al bell mig d'aquesta estació meteorològica. Som, doncs, davant d'una diada adient per a predir l'arribada de la primavera. Avançada o no. Ho podem predir des d'alguns indicis. Com ara el fet de ploure o no. Que hi hagi més o menys estona de sol. Que alguna bestiola surti del cau i abandoni l'aletargament.
La primavera també s'enceta amb nous refranys. Sobretot, un de molt escaient: "orenetes per Santa Madrona, l'hivern és fora". Per a molta gent, el problema, rau en ubicar la diada d'aquesta santa. En saber quelcom de la seva biografia. Em proposo ajudar-hi una mica… Se celebra el quinze de març. Juntament amb la Verge de la Mercè i Santa Eulàlia, és una de les patrones de Barcelona. Val a dir que hi té dedicada una parròquia, situada al carrer Tapioles. A la zona del Poble Sec. Per a molta gent, el problema, rau en ubicar la diada d'aquesta santa. En saber quelcom de la seva biografia. Em proposo ajudar-hi una mica…
Se celebra el quinze de març. Juntament amb la Verge de la Mercè i Santa Eulàlia, és una de les patrones de Barcelona. Val a dir que hi té dedicada una parròquia, situada al carrer Tapioles. A la zona del Poble Sec. La llegenda és un pou de sapiència. Manté que els sants es van repartir les ciutats a protegir. La manera de fer-ho va ésser a sorts. La ciutat comtal va pertocar-li a Santa Eulàlia i Santa Madrona. Sembla ésser, però, que la primera d'elles se'n va despreocupar. Llavors, la van destituir. Es passà mesos plorant, perjurant que lluitaria per capgirar la situació. La dominava la gelosia de veure que li havien passat els trepans a la Mercè. Això explicaria que, el 24 de setembre de cada any, acostumi a ploure. La pluja serien les llàgrimes de Santa Eulàlia. No sembla pas una història massa desgavellada.
Tothom fa coincidir l'inici de l'hivern quatre dies abans de Nadal. Amb la primavera, el mateix dia 21, però de març. Si més no, per allò dels solsticis. D'uns anys ençà, el mateix canvi climàtic ens capgira -sovint- qualsevol predicció. La nostra pagesia assegura que la primera oreneta arriba -a Catalunya- la diada de Santa Madrona. La qual cosa vol dir que escurça sis dies l'hivern. Tot plegat associa l'esclat de vida amb el retorn d'uns ocells emblemàtics del nostre cel blau.
Aquells que marxen quan arriba el fred... I retornen quan ensumen una pujada del termòmetre. Simbolitzen la resurrecció de la natura, la llum, el naixement de la vida, l'esclat. La seva visió ens aporta una dosi d'empenta a les nostres tasques quotidianes. També es diu que són missatgeres d’amor. Com diu el refrany "orenetes, amoretes". Per aquest motiu, de fa molts segles, les fadrines casadores s'encomanaven a Santa Madrona.
Li pregaven que les fes venir. Per tant, amb elles, les amoretes i els galants. S'és ben lliure de creure-ho o no. El cert és que una postura positiva davant la vida ens aporta una nova dimensió. Tot esdevé menys feixuc, més suportable. Ja hi haurà temps, tard o d'hora, pel neguit o el desànim. No es tracta d'un nom de pila gaire corrent. Només en conec tres. Contràriament al fet que "Joans, Joseps i ases... n'hi ha a totes les cases", m'anuncien el naixement de la primavera. Malgrat que encara hi ha qui reserva aquest privilegi a una coneguda marca de grans magatzems.
Maleïda televisió!
Josep Ballbè
La primavera també s'enceta amb nous refranys. Sobretot, un de molt escaient: "orenetes per Santa Madrona, l'hivern és fora". Per a molta gent, el problema, rau en ubicar la diada d'aquesta santa. En saber quelcom de la seva biografia. Em proposo ajudar-hi una mica… Se celebra el quinze de març. Juntament amb la Verge de la Mercè i Santa Eulàlia, és una de les patrones de Barcelona. Val a dir que hi té dedicada una parròquia, situada al carrer Tapioles. A la zona del Poble Sec. Per a molta gent, el problema, rau en ubicar la diada d'aquesta santa. En saber quelcom de la seva biografia. Em proposo ajudar-hi una mica…
Se celebra el quinze de març. Juntament amb la Verge de la Mercè i Santa Eulàlia, és una de les patrones de Barcelona. Val a dir que hi té dedicada una parròquia, situada al carrer Tapioles. A la zona del Poble Sec. La llegenda és un pou de sapiència. Manté que els sants es van repartir les ciutats a protegir. La manera de fer-ho va ésser a sorts. La ciutat comtal va pertocar-li a Santa Eulàlia i Santa Madrona. Sembla ésser, però, que la primera d'elles se'n va despreocupar. Llavors, la van destituir. Es passà mesos plorant, perjurant que lluitaria per capgirar la situació. La dominava la gelosia de veure que li havien passat els trepans a la Mercè. Això explicaria que, el 24 de setembre de cada any, acostumi a ploure. La pluja serien les llàgrimes de Santa Eulàlia. No sembla pas una història massa desgavellada.
Tothom fa coincidir l'inici de l'hivern quatre dies abans de Nadal. Amb la primavera, el mateix dia 21, però de març. Si més no, per allò dels solsticis. D'uns anys ençà, el mateix canvi climàtic ens capgira -sovint- qualsevol predicció. La nostra pagesia assegura que la primera oreneta arriba -a Catalunya- la diada de Santa Madrona. La qual cosa vol dir que escurça sis dies l'hivern. Tot plegat associa l'esclat de vida amb el retorn d'uns ocells emblemàtics del nostre cel blau.
Aquells que marxen quan arriba el fred... I retornen quan ensumen una pujada del termòmetre. Simbolitzen la resurrecció de la natura, la llum, el naixement de la vida, l'esclat. La seva visió ens aporta una dosi d'empenta a les nostres tasques quotidianes. També es diu que són missatgeres d’amor. Com diu el refrany "orenetes, amoretes". Per aquest motiu, de fa molts segles, les fadrines casadores s'encomanaven a Santa Madrona.
Li pregaven que les fes venir. Per tant, amb elles, les amoretes i els galants. S'és ben lliure de creure-ho o no. El cert és que una postura positiva davant la vida ens aporta una nova dimensió. Tot esdevé menys feixuc, més suportable. Ja hi haurà temps, tard o d'hora, pel neguit o el desànim. No es tracta d'un nom de pila gaire corrent. Només en conec tres. Contràriament al fet que "Joans, Joseps i ases... n'hi ha a totes les cases", m'anuncien el naixement de la primavera. Malgrat que encara hi ha qui reserva aquest privilegi a una coneguda marca de grans magatzems.
Maleïda televisió!
Josep Ballbè