11
de desembre
del
2015
És necessari reformar els horaris i, per tant, els hàbits individuals i col·lectius? O realment el model actual ja funciona? Aquest és un debat que ens acompanya fa temps. Hi ha qui ho considera innecessari; hi ha qui ho considera imprescindible.
El model actual dels horaris correspon a l’època franquista –ja ho diu tot-. Però més enllà de l’estructura, cal endinsar-se en els horaris que portem els espanyols i les espanyoles. La mitjana espanyola diu que ens llevem a les vuit –fet que ens diferencia de la mitjana europea que es lleva a les sis del matí-. Dinem a les dues –fet que també ens diferencia d’Europa ja que la mitjana europea dina a les dotze del migdia (s’han llevat abans)-. Sopem a les nou (i per alguns espanyols ja és d’hora). A la resta d’Europa, es sopa a les set o inclús abans.
A Espanya, es va a dormir sobre les onze de la nit. A la resta d’Europa, a les nou –i no els calen cap anunci recordant que s’ha d’anar a dormir-. Què està passant? Hem de tenir una qualitat de vida més baixa a la de la resta d’europeus? Ja ho diu aquell logo: Spain is different.
Esclar que l’estructura horària està influenciada a tot allò que forma part de la societat. És el cas de la televisió, per exemple. Fins a quina hora estem desperts mirant una sèrie, un reality-show, una pel·lícula...?
Sembla ser que tot està impregnat del mateix virus: uns horaris perjudicials per la salut. Ja no només per les hores que anem a dormir per culpa de la televisió o altres distraccions, sinó també per les hores que mengem, les hores que treballem, les hores que ens despertem i els hàbits que tenim.
En definitiva, sr Franco, aquest model té les hores contades. Aquest model seu està caducat de fa ja uns quants anys. Aquest model seu no és apte pel segle XXI. I és per tot això que aquest model seu requereix ara i aquí un canvi. No val a esperar més i a fer veure que tot funciona i bé.
Marçal Llimona
El model actual dels horaris correspon a l’època franquista –ja ho diu tot-. Però més enllà de l’estructura, cal endinsar-se en els horaris que portem els espanyols i les espanyoles. La mitjana espanyola diu que ens llevem a les vuit –fet que ens diferencia de la mitjana europea que es lleva a les sis del matí-. Dinem a les dues –fet que també ens diferencia d’Europa ja que la mitjana europea dina a les dotze del migdia (s’han llevat abans)-. Sopem a les nou (i per alguns espanyols ja és d’hora). A la resta d’Europa, es sopa a les set o inclús abans.
A Espanya, es va a dormir sobre les onze de la nit. A la resta d’Europa, a les nou –i no els calen cap anunci recordant que s’ha d’anar a dormir-. Què està passant? Hem de tenir una qualitat de vida més baixa a la de la resta d’europeus? Ja ho diu aquell logo: Spain is different.
Esclar que l’estructura horària està influenciada a tot allò que forma part de la societat. És el cas de la televisió, per exemple. Fins a quina hora estem desperts mirant una sèrie, un reality-show, una pel·lícula...?
Sembla ser que tot està impregnat del mateix virus: uns horaris perjudicials per la salut. Ja no només per les hores que anem a dormir per culpa de la televisió o altres distraccions, sinó també per les hores que mengem, les hores que treballem, les hores que ens despertem i els hàbits que tenim.
En definitiva, sr Franco, aquest model té les hores contades. Aquest model seu està caducat de fa ja uns quants anys. Aquest model seu no és apte pel segle XXI. I és per tot això que aquest model seu requereix ara i aquí un canvi. No val a esperar més i a fer veure que tot funciona i bé.
Marçal Llimona