Pel Grup de Teatre d’Amics de les Arts
Divendres, 27 de novembre de 2015
Sala d’Actes d’Amics de les Arts
No era un repte fàcil: una obra còmica de només dos personatges, un text primerenc d’un autor que avui dia és un dels capdavanters de la dramatúrgia catalana, la dificultat de representar el teatre dins del teatre... i que bé que se n’han sortit!
L’obra tracta de la complexa relació entre un director de teatre (Toni Garrich) i un actor d’allò més excèntric (Ernest Castañé) que el farà desesperar a mida que avancin els assajos o, més ben dit, els intents de realitzar com a mínim un assaig. Un argument aparentment simple però que es va complicant escena rere escena.
Sens dubte, el pilar d’aquest muntatge del Grup d’Amics de les Arts és l’extraordinària interpretació dels dos actors, sobretot la de l’Ernest Castañé, que ha sigut capaç de crear i mantenir en tot moment un personatge gens fàcil i sobre el qual cau el pes de l’obra.
L’Ernest no es limita a fer el seu paper sinó que fa créixer l’espectacle. Evidentment, el seu paper és el més agraït dels dos, però no és senzill fer riure el públic durant tota una obra sense caure en la pallassada o en l’acudit fàcil. Si es vol ser una mica llepafils, potser en algun moment s’esplaia una mica massa, però això és qüestió de gustos. La dicció de tots dos actors és perfecta, no es va perdre ni una sola paraula.
Gran part d’aquest èxit, no se’ns escapa, és degut a la direcció de la Maria Miralda i a la col·laboració de la M. Mercè Monterde. Una direcció sòbria, sense estridències i ben calculada. Quan el més senzill , com he dit, hauria estat caure en la pantomima i en l’excés, s’ha optat encertadament per ajustar-se a l’humor que el text ofereix. Al tractar-se d’una obra de només dos personatges es podria pensar que és difícil d’aguantar, però el ritme de l’acció fa que l’hora i dos quarts que dura arribin a fer-se curts.
Un altre encert és l’escenografia que, contràriament al que sol ser habitual en els muntatges dels grups de la nostra ciutat, està al servei de l’espectacle i no és un destorb. Situa l’espectador i després deixa que es concentri en allò que realment interessa, la interpretació. Quantes vegades una escenografia massa barroca ha fet que ens distraguem en coses supèrflues?
La directora, Maria Miralda, ens va manifestar que s’estaven plantejant fer una gira pel circuit de Mostres i Concursos d’arreu de Catalunya. Des d’aquí els encoratjo a fer-ho; el muntatge val molt la pena.
No és habitual veure muntatges d’aquesta qualitat en grups no professionals. Per tant, si encara no l’heu vist i voleu riure una bona estona, no us la perdeu.
Eloi Falguera
Director i autor teatral