Girona: «La gent consumeix cànnabis i seguirà fent-ho»

Vallparadís Cànnabis Club és una de les vint associacions cannàbiques que hi ha a Terrassa, les quals lluiten per aconseguir el seu reconeixement i desempallegar-se de "prejudicis i estereotips" negatius

El número de socis es limita per tal d’evitar patir processos judicial, ja que podria suposar un delicte contra la sanitat pública

| 08/01/2016 a les 08:41h
Arxivat a: Les entrevistes de La Torre, Associació VallParadís Cànnabis Club, ús terapèutic, cultiu, cànnabis, Marc Girona
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/01/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El responsable i president de l'Associació de VallParadís, Marc Girona Foto: Ariadna Romera


Terrassa compta amb més de 20 associacions cannàbiques, una de les més conegudes és l’Associació VallParadís Cànnabis Club, situada al carrer Salmerón, 66. Molta gent coneix l’existència d’entitats com aquestes, però no tothom coneix veritablement les seves funcions principals. Què entenem per associació cànnabica? Clubs com el ja mencionat són associacions sense ànims de lucre que pretenen donar als seus usuaris informació i gestió d’un cultiu compartit de cànnabis, tant pel seu ús responsable com terapèutic així com la obtenció de cànnabis de la forma més legal possible. Un dels objectius principals és evitar que els usuaris accedeixin al mercat negre, per tots els inconvenients que suposa aquesta pràctica.

El responsable i president de l’Associació de VallParadís, Marc Girona, explica a La Torre perquè són necessaris clubs com aquests: "La societat consumeix cànnabis i seguirà fent-ho i fins ara ho feien a les seves cases mitjançant l’autocultiu, o també, acudien a traficants per la seva obtenció. Amb aquests clubs acabem amb aquesta última tendència". A més, cal esmentar els requisits necessaris per ser soci de l’associació: cal ser previ consumidor de cànnabis, estant avalat per una altra persona que ja sigui sòcia, i major d’edat, cosa que el mercat negre ni controla ni determina a l’hora de vendre: els clubs actuen com a filtre. Actualment l’associació no hi pot acceptar més socis perquè ha arribat al seu màxim. El número de socis es limita per tal d’evitar patir processos judicial, que han entès que aquesta gran quota de socis pot suposar un delicte contra la sanitat pública.  A més, els socis dels clubs han de pagar una quota anual. 

Al contrari del que molta gent pot arribar a pensar, aquests associacions tenen pocs problemes o dificultats amb la llei: són clubs seriosos i responsables, fet que evita problemes. Tot i això, el reconeixement d’aquestes associacions no són sempre uniformes: actualment els ajuntaments les van reconeixen poc a poc, tot i que ens algunes ciutats no: tot depèn dels partits que hi hagi governant i el seu grau d’acceptació envers aquest tema. Tots els clubs, però, compleixen amb les condicions de les lleis de no fer publicitat ni fomentar el consum del cànnabis. 

Por a la prohibició

Els veïns de la zona no se senten molestos per l’existència del VallParadís Cànnabis Club, és més, agraeixen la seva existència perquè treuen els consumidors dels carrers i els deixen un espai privat pel seu consum i obtenció legal, on no molesten a ningú ni se senten sorolls ni olors. En altres barris de la ciutat, La Torre ha pogut saber que sí que hi han hagut petits problemes per actituds prohibicionistes per part dels veïns, directament relacionats amb els prejudicis i el rebuig social de la gent.

En moltes ocasions, la societat tendeix a interpretar als membres d’aquestes associacions amb uns estereotips i prejudicis molt marcats i amb caires negatius. Però veritablement, quin és el perfil de les persones que acudeixen a clubs com aquests? Marc Girona, responsable de VallParadís Cànnabis Club, ens comenta que no hi ha un perfil clarament delimitat: hi acudeixen persones des dels 20 fins el 80 anys, tot i que la mitjana d’edat es troba entre els 30 i els 40. Compten amb gent treballadora, aturats, jubilats, famílies: s’engloben totes les classes socials. Hi ha més de 200 homes i 70 dones, 11 dels quals tenen un certificat mèdic, la qual cosa indica que hi van per motius terapèutics i per pal·liar dolors. Per tant, hi trobem una gran diversitat quant al perfil d’assistents als clubs. 

Les associacions consideren que la causa d’aquests prejudicis i estereotips són els més de 40 anys de polítiques de drogues errònies. Molts cops, els aspectes sobre el cànnabis es tracten des de la seguretat i no des de la salut. Segons Marc Girona, el cànnabis s’hauria de tractar des de l’àmbit de la salut i fer arribar la informació que hi ha. És per això que la prohibició causa la por, i "molts cops ens trobem davant una societat desinformada, que no coneix veritablement tot els aspectes necessaris per fer un judici personal". La solució que les associacions proposen per acabar amb aquesta tendència és la regulació i la creació de projectes i el desenvolupament de la prevenció de riscos, aspecte que es treballa als clubs. 
És necessari que hi hagi informació a l’abast de totes les associacions perquè tothom pugui conèixer amb més deteniment el seu context i les utilitats del cànnabis. A l’associació de VallParadís hi trobem informació de tot tipus i des de tots el àmbits: sanitat, legislació, informació general, per a consumidors i no consumidors entre d’altres.

Lluita pel reconeixement

Tot i això, les associacions no treballen i lluiten pel seu reconeixement de forma individual: moltes d’elles s’uneixen a la Federació d’Associacions de Cànnabis de Catalunya (CatFAC):  una agrupació d’associacions formada per persones consumidores de cànnabis que construeixen col·lectivament una proposta d’autoregulació. Aquesta agrupació ha publicat un codi de Bones pràctiques per a les associacions cannàbiques, per tal de millorar i ajudar en la regulació, la política dels clubs i treballar de forma uniforme. 

Actualment hi ha una iniciativa legislativa popular per regular les associacions de persones consumidores de cànnabis: el seu nom es #LaRosaVerda. La iniciativa és la primera proposició de llei Europea que introdueix el cultiu, distribució i transport de cànnabis així com el control de la seva qualitat. Fins el 15 de gener del 2016 es pretenen aconseguir 50.000 assignatures, aquelles persones interessades en participar poden fer la seva aportació des de la web

COMENTARIS

consumidores
Anònim, 11/01/2016 a les 12:26
+1
-4
No cal que lo jures tu cara lo dice todo
jajaja
Anònim, 12/01/2016 a les 12:10
+1
-2
he pensado lo mismo del comentario anterior!!
Tiene una sonrisa bastante sospechosa
Que millor que un bon somriure!
Anònim, 27/01/2016 a les 16:41
+0
-0
Llàstima que no hagueu entès el missatge, maleïts perjudicis i estereotips.
somriure
Anònim, 28/01/2016 a les 12:46
+0
-0
Se puede sonreir ,sin necesidad de estar colocado , cuando veo una sonrisa parecida en algún conductor tiemblo

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge d'un dels concerts del Simposi Mundial de Música Coral que acull Barcelona | Twitter - @WSMC11
01/01/1970
Tres formacions corals de Terrassa i una de Matadepera participaran en el concert de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, un dels més destacats del Simposi | Aquests dos municipis, juntament amb Viladecavalls, reben tres concerts de la vuitantena que hi ha organitzats arreu de Catalunya.
01/01/1970
La col·lisió, que es va produir aquest cap de setmana, va ser entre tres turismes, uns dels quals va acabar envaint el sentit contrari.
01/01/1970
La mitjana d'ingressos nets al territori se situen als 13.446 euros, una mica per sobre de la mitjana catalana