22
de novembre
del
2015
Cada estació meteorològica té el seu propi encís. Tothom tria quina és la que més li agrada. Aquella en la qual se sent millor. És ara -a mitja tardor- que m'ha semblat oportú tibar de refranys referits a aquesta època... A veure si aconsegueixo, d'alguna manera, aixecar l'esperit de qui pugui trobar-se una mica ensotalat.
No és pas de les èpoques de l'any més representades al costumari català. Malgrat tot, heus ací un petit polsim:
A la tardor, cauen les fulles a muntó
A la tardor, la foscor fa por
A la tardor, tot rodó
Estiu que dura, tardor assegura
Estiu sec, tardor molla
Flor de tardor fan el bo i millor
Flors de tardor, plors de primavera
La murga i el rovelló són bolets de tardor
La tardor és la primavera de l'hivern
La tardor porta tristor
La tardor, temps de xaloc
Les pluges d'agost duen la tardor
Molta flor de primavera, bona tardor espera
Per la tardor, ni fred ni calor
Per Sant Sirvent, acaba la tardor i comença l'Advent
Pluges d'abril i sol de tardor, fan l'any bo i millor
Quan plou pel setembre, la tardor bé entra
Si per santa Clara està serè i trona, la tardor serà bona
Si plou per Sant Bartomeu, bona tardor tindreu
Si plou per Sant Jaume, la tardor es prepara
Tardor amb serenera, hivern amb ventera
Tardor i hivern, per al vell, temps d'infern
Tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern serè
Tardor verdadera, per sant Miquel la pluja primera
Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca
Tardorada segura, Sant Francesc la procura
De cadascú d'ells, sens dubte, en podríem extreure alguna lliçó. No em decantaré per cap en concret. No voldria condicionar la llibertat individual del lector. On, però, penso que m'agradaria incidir és en la melangia de molta gent. El fet de menys hores de sol, alguns dies grisos i la caiguda de la fulla provoquen canvis d'estat d'ànim.
La climatologia tampoc no acompanya tant. La qual cosa provoca que la gent surti menys. Fins i tot, sovint es torna més insociable i esquerpa. Una possible solució, al costat de la llar de foc, passaria per escollir la lectura d'un llibre d'autor... Tal vegada, dessota el ressò suau d'una melodia agradable. En tenim per triar i remenar.
Un altre element que pot contribuir a enlairar-nos és gaudir de la natura. Ben proveïts d'una samarra, ha d'ésser un plaer veure i sentir córrer l'aigua dels rierols. Alhora, deixar-nos portar per la contemplació del ventall de colors que projecta la lenta mort de les fulles. O anant a collir bolets, cargols, castanyes, ginesta o magranes. Un bon moment per passejar, respirar, tancar els ulls, escoltar el silenci i meditar...
El ritme de la societat actual, massa vegades, ens manté absorts dins d'una voràgine sense mesura. Per què no exercim la possibilitat de posar fre a tanta velocitat ? Ni que tan sols sigui un moment.
En aquest sentit, penso que en una frase feta italiana que encaixa força: " Piano, piano... si va lontano". O potser "chi va piano, va sano e va lontano".
Apa, doncs! Molta salut i força al canut! Només ens manca mitja tardor per encetar l'hivern. Mentrestant, cada dia té d'ell.
No és pas de les èpoques de l'any més representades al costumari català. Malgrat tot, heus ací un petit polsim:
A la tardor, cauen les fulles a muntó
A la tardor, la foscor fa por
A la tardor, tot rodó
Estiu que dura, tardor assegura
Estiu sec, tardor molla
Flor de tardor fan el bo i millor
Flors de tardor, plors de primavera
La murga i el rovelló són bolets de tardor
La tardor és la primavera de l'hivern
La tardor porta tristor
La tardor, temps de xaloc
Les pluges d'agost duen la tardor
Molta flor de primavera, bona tardor espera
Per la tardor, ni fred ni calor
Per Sant Sirvent, acaba la tardor i comença l'Advent
Pluges d'abril i sol de tardor, fan l'any bo i millor
Quan plou pel setembre, la tardor bé entra
Si per santa Clara està serè i trona, la tardor serà bona
Si plou per Sant Bartomeu, bona tardor tindreu
Si plou per Sant Jaume, la tardor es prepara
Tardor amb serenera, hivern amb ventera
Tardor i hivern, per al vell, temps d'infern
Tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern serè
Tardor verdadera, per sant Miquel la pluja primera
Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca
Tardorada segura, Sant Francesc la procura
De cadascú d'ells, sens dubte, en podríem extreure alguna lliçó. No em decantaré per cap en concret. No voldria condicionar la llibertat individual del lector. On, però, penso que m'agradaria incidir és en la melangia de molta gent. El fet de menys hores de sol, alguns dies grisos i la caiguda de la fulla provoquen canvis d'estat d'ànim.
La climatologia tampoc no acompanya tant. La qual cosa provoca que la gent surti menys. Fins i tot, sovint es torna més insociable i esquerpa. Una possible solució, al costat de la llar de foc, passaria per escollir la lectura d'un llibre d'autor... Tal vegada, dessota el ressò suau d'una melodia agradable. En tenim per triar i remenar.
Un altre element que pot contribuir a enlairar-nos és gaudir de la natura. Ben proveïts d'una samarra, ha d'ésser un plaer veure i sentir córrer l'aigua dels rierols. Alhora, deixar-nos portar per la contemplació del ventall de colors que projecta la lenta mort de les fulles. O anant a collir bolets, cargols, castanyes, ginesta o magranes. Un bon moment per passejar, respirar, tancar els ulls, escoltar el silenci i meditar...
El ritme de la societat actual, massa vegades, ens manté absorts dins d'una voràgine sense mesura. Per què no exercim la possibilitat de posar fre a tanta velocitat ? Ni que tan sols sigui un moment.
En aquest sentit, penso que en una frase feta italiana que encaixa força: " Piano, piano... si va lontano". O potser "chi va piano, va sano e va lontano".
Apa, doncs! Molta salut i força al canut! Només ens manca mitja tardor per encetar l'hivern. Mentrestant, cada dia té d'ell.