Beltran: «El disseny de la plaça Nova fa que allà mai hi vagin bé les botigues»

Nascuda l'any 2000 amb l'impuls de l'Ajuntament, la Cambra de Comerç de Terrassa i la Generalitat, la Fundació ESCODI compleix 15 anys aprofundint en la professionalització i la formació en el sector del comerç. "Vam ser pioners en dissenyar i implantar la primera carrera universitari específica per al sector del comerç", explica Núria Beltran, directora del centre. L'objectiu era orientar la direcció en el comerç, primer oferint un títol propi de la UAB i, aquest curs, un títol oficial de la UB. 

Quina recepció tenen en el mercat laboral els graduats d'ESCODI? 
Des de 2007 fins a 2015, el 80% dels graduats troben feina els sis primers mesos. Tenim també dues noies que van acabar el grau i a una li van donar la gerència d'un B0on Preu a Manresa. Té prop de 30 persones sota seu, amb uns objectius de facturació que se'n van als 4 milions d'euros. I l'altra noia està de responsable de compres de Condis, i té la responsabilitat d'un pressupost de 80 milions. Noies de 23 anys! Són la millor recomanació que podem tenir.

Sempre ha gaudit de tanta acceptació aquest grau? 
La carrera universitària d'ESCODI, quan va néixer, pràcticament no era entesa pel sector. "No, no et contractaré en el mercat", deien. Però el gran canvi en els quinze anys que porta ESCODI en funcionament és que comença a haver-hi dimensió i consciència empresarial en el sector. Abans era un sector molt atomitzat. I encara ho és, però, mica en mica, van havent-hi segones generacions d'empreses de comerç que és on hi ha fills més preparats o senzillament nous emprenedors que neixen, creen un negoci de nova creació i estan mes orientats a l'expansió. 

A part d'un grau, què més aporteu al sector del comerç?
Seguim oferint formació pels comerciants: des de cursos de com col·locar els productes a la botiga, és a dir, merchandising, fins a estratègia de negoci. Tenim formacions d'un sol matí, fins a 80 hores. Un d'aquests cursos és el d'especialització de director d'establiments comercials. Aquest és molt interessant perquè quan a un venedor, que és molt bo, l'ascendeixen a encarregat. Però el  millor venedor no és el millor director de persones i amb aquest programa reforcem això, donant base de gestió econòmica i direcció de persones.

Estan canviant les maneres de comercialitzar productes?
Les tendències de futur les marca la generació jove. D'una banda, està enganxada al mòbil i si no estàs online no et trobaran. També cal immediatesa i facilitat de compra. D'altra banda, es tracta d'una generació per a qui el preu no és el mes important, sinó que quan una cosa li agrada molt, ho vol i està disposada a donar-se un capritx. El preu passa al segon nivell. 

Davant de les xarxes socials, què aconselles als comerciants?
El comerciant hi haurà de ser i dir coses atractives i que cridin l'atenció, ja no n'hi ha prou en ser a Internet. Tenim tanta informació i estem tant saturats, que són instruments per mantenir-te en el cervell del teu possible client, per mantenir la teva reputació. Per això s'han de fer coses que cridin l'atenció, donar motius per visitar la botiga, et comprin i parlin be de tu. Quan aconsegueixes que un client es converteixi en fan, aquest fan no té preu.

Aquestes noves plataformes són una facilitat o un maldecap?
Abans la petita empresa no tenia cap possibilitat de fer-se publicitat, doncs en aquest moment les xarxes socials donen una gran oportunitat de contactar amb clients, fidelitzar-los, enamorar-los i convertir-los en fans. Abans, això gairebé no estava ni a l'abast dels que tenien pressupost per fer anuncis. És un repte, perquè suposa entrar en tot un altre món, amb unes regles de comunicació diferents i on cada xarxa té el seu protocol, però també es una gran oportunitat de donar-se a conèixer. 

Un altre fenomen són els bloggers... 
Aquí Terrassa en tenim un parell de bloggers que tenen milers de seguidors i el que facin aquestes dues noies té una repercussió brutal. Si això hi ha algú que ho va tenint en compte, i diu, "et convido al meu restaurant o et regalo això", s'aconsegueix més repercussió perquè són líders d'opinió. Això abans no estava a l'abast de qualsevol i ara sí, han canviat les regles del joc. 

I, com li va al comerç en general?
Nosaltres fem una enquesta semestral de gener i juliol, pocs dies després que hagin començat les rebaixes i preguntem als comerciants per com han anat les vendes. Enguany la vam fer entre el 6 i 14 de juliol a comerciants de tot Catalunya, que representen un total de més de 1.750 botigues i més de 3500 treballadors. Els resultats són que un 74% de les empreses ens diuen que en el primer semestre de l'any han venut igual o més. D'aquests, el 42% correspon als que diuen que les vendes augmenten i el 31% consideren que es mantenen. Només el 27% creu que han disminuït. 

Recuperació?
En la primera enquesta de gener de 2013, un 80% ens deia que li havien disminuït les vendes i només veia millors ànims en el clients per comprar un 15%, ara es un 23%. Entrem en la tònica de recuperació.

A Terrassa, en particular, quina podria ser la radiografia del comerç?
S'ha vetllat molt perquè no hi hagin fugues comercials i hi hagi diversitat d'oferta per als clients. El centre de la ciutat gaudeix de bona salut: es cuida l'urbanisme comercial i hi ha esdeveniments d'animació, amb moltes activitats que motiven que la gent vagi al centre. També a nivell d'associacions de barris, com en eixos com el Carrer Ample i el Mercat del Triomf o la Fira del Bolet. Tot plegat fa que gent d'altres barris hi vagi i en conegui l'oferta. Tenim un comerç molt dinàmic i més tenint en compte els anys de crisi. 

Hi ha qui es queixa de la Rambla, què hi passa?
Si un sol tipus de botiga acaba dominant un eix comercial, pot perdre atractiu perquè o t'agrada molt aquell tipus de comerç o no hi aniràs. Per higiene comercial conjunta, sí que estaria bé que hi hagués una mica més de diversitat. Al carrer Major tenim totes les perfumeries concentrades i a la Rambla sembla que s'hi estan concentrant els basars xinesos. Tot i això, jo em quedo amb una anècdota: una botiga que hi havia al Raval, d'una cadena d'àmbit català, es va traslladar a la Rambla, just quan ens n’estàvem queixant, i a ells els estaven pujant les vendes. 

Diversitat, això és tot?
La desgràcia de la Rambla va ser que abans de les obres tenien un nivell de vendes i quan la van reobrir estàvem en plena crisi. Una obra sempre repercuteix, i després d'una obra sempre ve la millora, però quan tocava venir la millora, teníem la crisi. Pot haver-hi gent que es queixi que no s'han recuperat els nivells d'abans però és que ningú els ha recuperat. Jo penso que amb la Rambla hem de vigilar molt perquè li estem posant una etiqueta que potser no té. Això és un tema que s'ha d'arxivar.

La zona de la plaça Nova té els mateixos problemes?
No, el Vapor Gran té un problema de disseny dels espais i els locals comercials i de circuit de persones. Hi ha errors de disseny arquitectònic que faran que allà mai hi vagin bé les botigues. Per exemple, els porxos que hi ha de cara a la plaça nova tenen unes columnes que segons com et posis et fabriquen una paret, de manera que no veus els aparadors. La Rambla està sent més aviat víctima d'una valoració subjectiva de gent que esperava el retorn d'unes vendes que ja no són possibles. El problema es d’actualització del comerç, si segueix havent-hi el mateix trànsit de persones. 

Com s'aconsegueix més diversitat en un eix comercial?
Si hi ha locals buits, procurem que vingui algun comerciant i que siguin botigues del ram que interessa que incrementi l'oferta a Terrassa. Hi ha associacions que ho fan. Que vigilen quins locals es queden buits en el seu territori i tenen present quin tipus de botiga interessa que s'obri. Aleshores, senzillament, el que fan es trucar i proposar.

Quin paper hi juga el sector públic en això?
El sector públic pot crear les circumstàncies, pot provocar que hi hagi gent que s'interessi. Per exemple, el carrer de la Palla era un carrer absolutament buit i, fa uns quants anys, a la regidora de comerç de l'època, la Maria Costa, se li va posar al cap que aquell carrer era ideal perquè hi haguessin bars i tasques. I què hi ha? Cap local era d'ella i només va anar explicant la història a molta gent i ara és un carrer viu. Tot plegat pot requerir temps però no diners. 

Al comerç del centre li aniria bé un establiment de lleure com un cinema?
Tot el que genera més trànsit de persones, al comerç li va bé. Si passa més gent per davant de la teva botiga, hi ha més probabilitats que et comprin. El lleure i els esdeveniments, al centre o a qualsevol altre eix comercial, són coses que incentiven el comerç.