El semidesconegut convent de Sant Francesc, de frares menors recol·lectes

Convent de Sant Francesc Foto: Toni Fages

El convent de Sant Francesc d'Assís, de frares menors recol·lectes, es va començar a construir el 1609, es va inaugurar l'any 1612 i el 1613 ja funcionava a ple rendiment. No es disposa de gaire informació sobre la distribució interna de l'espai. Cal suposar que en la construcció inicial hi havia l'església, la sagristia, el claustre amb pis, les cel·les, el refectori acompanyat de l'espai de profundis (espai habitual dels convents franciscans, on es duia a terme una oració abans de cada àpat), la cuina, el celler, el rebost, la biblioteca, l'horta, els camps de conreu i una fàbrica de sargils, que proveïa les comunitats franciscanes de Catalunya. El conjunt es completava amb un porxo i una porteria.

D'estil barroc
El convent de Sant Francesc d'Assís es va bastir a començament del segle XVII en estil barroc però amb traces gòtiques i renaixentistes. Està situat a la plaça del Doctor Robert, a l'extrem del passeig del Comte d'Ègara. Destaca especialment pel seu claustre decorat amb plafons de ceràmica que tracten aspectes de la vida de sant Francesc i que actualment és una de les seccions del Museu de Terrassa.

De l'antic convent, avui dia només se'n conserven l'església, el claustre i alguns espais adjacents. És un dels elements del patrimoni terrassenc més desconeguts per la ciutadania, tot i les visites organitzades. Un passeig per l'espai transporta a un altre món, allunya del soroll de la ciutat i dels carrers plens de cotxes, tot i estar a tocar d'unes de les vies més transitades de Terrassa.

L'església consta d'una sola nau amb capelles i absis poligonal, cobert amb volta de creueria; la façana és de composició senzilla, amb una portada renaixentista i una testera mixtilínia. El claustre, de planta quadrada i tres pisos, actualment integrat dins l'hospital de Sant Llàtzer, n'és l'espai més emblemàtic i té les parets de la planta baixa cobertes amb 26 plafons ceràmics policroms situats sota les voltes d'aresta, atribuïts al mestre escudeller barceloní Llorenç Passoles i que daten dels anys 1671-1673. Aquesta decoració fou promoguda per Pere de Fizes, castlà del castell de Terrassa.

La presència de motius heràldics en obres artístiques és normalment indicativa, ja des de la baixa Edat Mitjana, de la participació d’aquell llinatge o aquella corporació, de manera directa o indirecta, en el seu finançament.

L'exclaustració
El convent de Sant Francesc va passar a mans de l'Ajuntament de Terrassa l'any 1835, arran de l'exclaustració i la marxa de la comunitat franciscana.

Després d'algunes reformes i ampliacions, entre elles un nou pis al claustre, l'enderrocament de l'antiga sagristia i la construcció de la presó de l'Estat, el 1869 s'hi va instal·lar l'hospital i casa de la caritat de Sant Llàtzer.

Més endavant hi hagué noves reformes constructives i d'ús fins al darrer quart del
segle XX: el 1907, l'hospital de Sant Llàtzer va ser  objecte d'una ampliació que va dur a terme l'arquitecte municipal Lluís Muncunill, en una època de transició cap al Modernisme, per tal de construir l'edifici del Seguro Tarrasense, que més endavant va passar a acollir la clínica del Remei, lloc de naixença de milers de terrassencs. A partir del 1989, després d'un període de desocupació, s'inicia la rehabilitació de les dependències conservades del convent i avui se'n pot visitar el claustre amb els plafons ceràmics recuperats.