Cansada de veure mitja pel·lícula per culpa dels caps del davant

"Resulta impossible poder veure una pel·lícula com déu mana si hi ha un mínim de gent a la sala. La distància i inclinació entre files és inexistent", escriu Míriam Torné sobre el Cinema Catalunya de Terrassa

Míriam Torné
09 de setembre del 2015
Aquest passat cap de setmana vaig anar al cinema. Intento anar-hi almenys un cop al mes tot i que de vegades no trobo cap pel·lícula que em faci el pes. Doncs bé, si puc, la meva primera opció és el Cinema Catalunya. Per proximitat i, sobretot, per comoditat. M'estalvio agafar el cotxe i m'estalvio haver d'aparcar en aquell infern que és el Parc Vallès. També hi ha menys cues, i això s'agraeix si ets dels que sempre arriba just de temps. 

El Cinema Catalunya fan sovint pel·lícules interessants. No dic que sempre siguin bones, però almenys sí que entretingudes. Pels que tenim certa edat i no ens agraden els blockbusters ni les franquícies de superherois o per adolescents és sempre una bona opció mirar què tenen en cartellera. Així doncs, res a recriminar quant a la qualitat o varietat de les projeccions. Tot i que trobo abusiva l'entrada, més de set euros em sembla una barbaritat, tampoc aquest és el motiu de la meva carta.

El motiu és, si se'm permet l'exabrupte, la merda de platea que té. M'explico. Resulta impossible poder veure una pel·lícula com déu mana si hi ha un mínim de gent a la sala. La distància i inclinació entre files és inexistent. No cal que al davant se t'assegui un gegant de dos metres, amb una iaia de metre i mig ja no ho veus bé. Ho trobo una mancança important. Has d'anar-te movent a mesura que va entrant gent intentant que els seus caps no et tapin literalment mitja pantalla. Això no pot ser.

Ara que he vist que s'ha arreglat el tema sonor potser aniria sent hora que s'arreglés aquesta gran deficiència. Si volen que el cinema s'ompli de debó cal que això s'arregli. I si no pot ser, em sembla una falta de respecte haver de pagar 7 euros i pico com al Parc Vallès per perdre't la meitat de la pel·lícula esquivant els caps dels de davant.

Míriam Torné