04
de setembre
del
2015
Actualitzat
el
07
de setembre
a les
10:18h
Unes 2.000 persones han participat a l'edició d'enguany de la Marxa de Torxes de Terrassa. Per les inclemències meteorològiques, la ruta ha estat més curta que altres anys, i també més rápida. Algunes espurnes han amenaçat pluja. Però tot ha estat foc d'encenalls i la pluja ha respectat aquest acte que des de fa quatre anys il·lumina el vespre-nit del 4 de setembre. Entre els participants s'han vist regidors d'esquerra i de Convergència.
La Marxa de Torxes de Terrassa és un acte organitzat per la Comissió ciutadana 4 de setembre, en homenatge als egarencs assassinats per les Tropes Borbòniques de Felip V el setembre de 1713. Avui fa 302 anys, van matar 27 terrassencs i van cremar un terç de la llavors vila. La comitiva ha esta encapçalada per una gran estelada duta per quatre nens. Com és habitual, no han mancat els crirs "in, inde, independència".
El pregó final ha anat a càrrec de Rafael Aróztegui, fotògraf i Terrassenc de l’Any. Abans, s'ha fet un emotiu homenatge a Edmon Sala Torns, escultor que va morir ahir i que havia estat un dels grans impulsors de la marxa.
També hi han participat diferents grups de cultura popular, com són Ball de Serrallonga, Drac Baluk Astharot, els Bastoners de l’Antic Poble de Sant Pere, Grallers i Tabalers, i Terrassa Ciutat Coral.
Xavier Ordeix, president d'Òmnium Cultural de Terrassa, entitat que aixopluga la Comissió ciutadana 4 de setembre, va remarcar que enguany era una marxa especial, tenint en compte la situació actual al País, amb la celebració de la Diada el proper 11 de setembre i les eleccions el dia 27.
Tot el pregó
Francesc Janer, fuster. Pere Ramoneda, oller. Sebastià Forment, oller. Pau Bufí, pare i fill, teixidors. Josep Bastard, adroguer. Valentí Trullàs, pagès. Jaume Prasega, teixidor. Francisco Montaner, cirurgià. Perejoan Font, pagès. Martí Font, pagès. Josep Gorina, assaonador. Antoni Gall, pagès. Josep Oliu, pagès. Jaume Bugunyà, pagès. Joan Vidal, pagès. Un minyó d’Antoni Sevall, d’uns vuit anys.
Fins a 27 morts, ens diu l’ historiador Marc Ferrer. Vint-i-set terrassencs com nosaltres, gent humil, gent treballadora, que avui fa tres-cents dos anys donaren la seva vida, en aquests carrers que ens envolten, per defensar Terrassa, per defensar Catalunya i per defensar les institucions i els drets del poble català que el Borbó Felip V ens volia arrabassar, com dissortadament així ocorregué.
Aquests terrassencs del 1713, per defensar la vil·la, tenien a les seves mans un armament que en cap cas podia superar aquell del que disposaven les tropes borbòniques.
Avui, però, tenim a les nostres mans una arma que els fa molta més por, tenim a les nostres mans l’arma dels demòcrates, tenim a les nostres mans el nostre vot, i contra aquesta arma no podran fer-hi res.
El proper dia 27 fem-la servir, fem que el nostre vot, la nostra arma, faci possible el que els nostres conciutadans del 1713 no varen poder assolir, treure de la nostra vida el Borbó i tot el seu acompanyament.
Fem que amb el nostre vot puguem arribar, finalment, a tenir la Catalunya que tots els que estem aquí volem per a nosaltres, pels nostres fills i pels nostres néts.
I acabaré amb les paraules d’en Miquel Martí i Pol, que no per mot emprades són menys certes:Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora! que tot està per fer i tot és possible. Visca Catalunya !!!