26
de juliol
del
2015
Actualitzat
a les
12:05h
Ha costat ! Després d'anys i panys, ens arriba --finalment-- l'anomenat "metro de Terrassa". Som, tan sols, a tres setmanes vista. La justa casualitat ha volgut que l'estrena s'escaigui la diada de Santa Marta.
La qual cosa, és clar, m'ha generat una forta riota. M'ha fet fet taral·lejar la música d'una melodia colombiana: "Santa Marta tiene tren, pero no tiene tranvía". Qui no l'ha sentit algun cop ? Es refereix a la primera ciutat sudamericana fundada pels espanyols. Ves per on !
Han calgut vint-i-un anys per soterrar totalment el nostre mapa ferroviari. El passeig del 22 de juliol es convertí, llavors, en un nou eix viari. Desprès d'aquesta primera fita, van haver de passar nou anys més (octubre de 2003) per encetar les obres de perllongament dels FGC. Es tractava d'afegir uns quatre quilòmetres i mig més a la xarxa. El projecte contemplava la creació de tres noves estacions: Vallparadís/Campus, l'intercanviador Renfe-Catalans i Can Roca.
Les tasques de perforació amb tuneladora van arribar en començar el 2009. Un any abans, s'havia inaugurat l'estació/Renfe "Terrassa est". Mentrestant, la màquina de la bombolla immobiliària ajudava a vendre pisos --a tort i a dret-- amb el reclam ferroviari. Qui preveia, però, que encara haurien de passar sis o set anys més per cloure totalment el cercle? En aquest punt, és evident que la classe política hauria de fer un examen de consciència seriós. I, alhora, entonar el "mea culpa". No és a mi a qui pertoca furgar en la ferida. Ells sabran !
En Pere Navarro i el seu PSC parlaven d’un somni. Volien una ciutat als volts del quart de milió d'habitants. Sort, encara, que va arribar la sotragada de la totxana! Perquè, a nivell circulatori, la ciutat esdevenia com una ratera. A hores d'ara, encara sorgeix algun projecte somiatruites, que barrina amb la mateixa idea. Evidentment, penso que pixen fora de test… A banda que tot allò que envolta l’enzim del possible finançament és tancat. A pany i forrellat.
Tornant al que ens ocupa, al consistori se li gira feina. Dins l'entrellat de la mobilitat, haurà de desplegar una forta tasca pedagògica. La ciutadania ha d'assumir que els embuts circulatoris tenen solució... si tots posem un bri d'esforç. Mentrestant, el batlle podrà sospesar l'ampliació del radi del circuit de vianants. Si més no, en base a la nova perspectiva que se'ns presenta. Certament... Sempre i quan la nostra educació viària ens faci augmentar el sentit col.lectiu.
Les possibilitats que ens duu el nou metro fan patxoca. Sempre i quan ho sapiguem aprofitar amb seny i responsabilitat. No anant pas gaire lluny, ve essent hora --quan recomenci el nou curs-- que es posi fi al desgavell del transport escolar privat incontrolat. Ja n'hi ha prou d'esmerçar un reguitzell d'agents municipals --a la porta de les escoles-- per a fer la vista grossa. No pot ésser que la senyora Marieta s'entesti a deixar/recollir la seva mainada a la mateixa porta del col·legi. Els senyals de trànsit hi són per a fer-los complir. No tot es pot relativitzar. Establim un greuge comparatiu amb la resta de vianants i conductors. Fa mal d’ulls...
En acabar, felicitem-nos per la bona nova. Donem la benvinguda al metro. Tant de bo que, ben aviat, puguem dir quelcom semblant d'una altra obra faraònica: l'acabament de tot/tot el quart cinturó. En cas contrari, haurem d'entonar la "jaculatòria del si no fos"...
La qual cosa, és clar, m'ha generat una forta riota. M'ha fet fet taral·lejar la música d'una melodia colombiana: "Santa Marta tiene tren, pero no tiene tranvía". Qui no l'ha sentit algun cop ? Es refereix a la primera ciutat sudamericana fundada pels espanyols. Ves per on !
Han calgut vint-i-un anys per soterrar totalment el nostre mapa ferroviari. El passeig del 22 de juliol es convertí, llavors, en un nou eix viari. Desprès d'aquesta primera fita, van haver de passar nou anys més (octubre de 2003) per encetar les obres de perllongament dels FGC. Es tractava d'afegir uns quatre quilòmetres i mig més a la xarxa. El projecte contemplava la creació de tres noves estacions: Vallparadís/Campus, l'intercanviador Renfe-Catalans i Can Roca.
Les tasques de perforació amb tuneladora van arribar en començar el 2009. Un any abans, s'havia inaugurat l'estació/Renfe "Terrassa est". Mentrestant, la màquina de la bombolla immobiliària ajudava a vendre pisos --a tort i a dret-- amb el reclam ferroviari. Qui preveia, però, que encara haurien de passar sis o set anys més per cloure totalment el cercle? En aquest punt, és evident que la classe política hauria de fer un examen de consciència seriós. I, alhora, entonar el "mea culpa". No és a mi a qui pertoca furgar en la ferida. Ells sabran !
En Pere Navarro i el seu PSC parlaven d’un somni. Volien una ciutat als volts del quart de milió d'habitants. Sort, encara, que va arribar la sotragada de la totxana! Perquè, a nivell circulatori, la ciutat esdevenia com una ratera. A hores d'ara, encara sorgeix algun projecte somiatruites, que barrina amb la mateixa idea. Evidentment, penso que pixen fora de test… A banda que tot allò que envolta l’enzim del possible finançament és tancat. A pany i forrellat.
Tornant al que ens ocupa, al consistori se li gira feina. Dins l'entrellat de la mobilitat, haurà de desplegar una forta tasca pedagògica. La ciutadania ha d'assumir que els embuts circulatoris tenen solució... si tots posem un bri d'esforç. Mentrestant, el batlle podrà sospesar l'ampliació del radi del circuit de vianants. Si més no, en base a la nova perspectiva que se'ns presenta. Certament... Sempre i quan la nostra educació viària ens faci augmentar el sentit col.lectiu.
Les possibilitats que ens duu el nou metro fan patxoca. Sempre i quan ho sapiguem aprofitar amb seny i responsabilitat. No anant pas gaire lluny, ve essent hora --quan recomenci el nou curs-- que es posi fi al desgavell del transport escolar privat incontrolat. Ja n'hi ha prou d'esmerçar un reguitzell d'agents municipals --a la porta de les escoles-- per a fer la vista grossa. No pot ésser que la senyora Marieta s'entesti a deixar/recollir la seva mainada a la mateixa porta del col·legi. Els senyals de trànsit hi són per a fer-los complir. No tot es pot relativitzar. Establim un greuge comparatiu amb la resta de vianants i conductors. Fa mal d’ulls...
En acabar, felicitem-nos per la bona nova. Donem la benvinguda al metro. Tant de bo que, ben aviat, puguem dir quelcom semblant d'una altra obra faraònica: l'acabament de tot/tot el quart cinturó. En cas contrari, haurem d'entonar la "jaculatòria del si no fos"...