16
de juliol
del
2015
Sr. Alcalde,
Em dirigeixo a vostè, novament. Lamentablement, el meu pare ha mort. Passats uns dies, ara em sento amb una mica més de forces, i per això voldria que a través seu li faci arribar a qui correspongui la més sincera i immensa gratitud a tot el personal de la planta 6 de l'Hospital de Terrassa. Metges, infermeres, auxiliars, neteja... que es dediquen incansablement a procurar els millors resultats per cada pacient, en especial, al personal que es va ocupar del meu pare.
Només recordo alguns noms, com la Dra Armengol, tot dolçor i dedicació; l'infermera Sonia que amb fermesa però amb molta comprensió sempre estava disposada a atendre les nostres peticions; i la Rosario, que gràcies a la seva dolçor empatitza amb el pacient.
Tot i que en aquest cas, les coses no van arribar a bon port, és de rebut ser agraït, i afegeixo a més, i sense entrar en política, que malgrat les retallades aquesta gent ho aconsegueix fer d'una manera en què les mancances no es perceben. I ho fan amb un somriure, que al meu humil parer, forma part de qualsevol tractament. I aquelles persones que no tenen aquest comportament ja saben qui són i no val la pena ni es mereixen ser mencionades. Per tot plegat, estic molt agraïda.
Ara però m'agradaria poder donar-li a la meva mare l'atenció que es mereix des del CAP Sant Llàtzer, abans que arribem a l'extrem que ho va fer el meu pare, quan ja va ser impossible ajudar-lo.
Vostè, senyor alcalde, va tenir l'amabilitat no només d'informar-se sobre el meu cas sinó també de respondre la meva carta anterior. Lamento la meva insistència, sé que són moltes les persones que en aquesta època tan difícil es dirigeixen a vostè. En el seu moment no vaig saber entendre que el seu silenci era perquè s'estava informant. Li demano disculpes, però estava desesperada i el temps corria de pressa. Vull fer-li saber que malgrat que vostè em va respondre dient que això era competència de la Generalitat, hi ha una persona que manté la meva esperança encesa i gràcies a la qual he pogut aconseguir els medicaments per la meva mare, la senyora Isabel Marquès, Síndica de Terrassa. Des d'aquí el meu agraïment més sincer, i gràcies per la seva dedicació i comprensió. A través d'ella enviaré un informe al Síndic de Greuges de Catalunya i faré el que faci falta i aniré on sigui per aconseguir el que considero un dret fonamental: l'atenció sanitària gratuïta.
No vull extrendre'm més ja que sé que està molt ocupat, però creia fonamental que sapigués quin tipus de professionals treballen a l'Hospital i donar-li les gràcies per tot, i sobretot, vull que sàpiga que seguiré lluitant per aconseguir allò que durant anys es va donar indiscriminadament, fet que ens va portar a aquesta situació actual. Les lleis poden tenir les seves excepcions. No tots els casos són iguals i moltes vegades depèn de la interpretació de qui les llegeixi.
Gràcies pel seu temps i espero que faci arribar el meu reconeixement a la planta 6 de l'Hospital de Terrasssa.
Atentament,
Claudia Porrino
Em dirigeixo a vostè, novament. Lamentablement, el meu pare ha mort. Passats uns dies, ara em sento amb una mica més de forces, i per això voldria que a través seu li faci arribar a qui correspongui la més sincera i immensa gratitud a tot el personal de la planta 6 de l'Hospital de Terrassa. Metges, infermeres, auxiliars, neteja... que es dediquen incansablement a procurar els millors resultats per cada pacient, en especial, al personal que es va ocupar del meu pare.
Només recordo alguns noms, com la Dra Armengol, tot dolçor i dedicació; l'infermera Sonia que amb fermesa però amb molta comprensió sempre estava disposada a atendre les nostres peticions; i la Rosario, que gràcies a la seva dolçor empatitza amb el pacient.
Tot i que en aquest cas, les coses no van arribar a bon port, és de rebut ser agraït, i afegeixo a més, i sense entrar en política, que malgrat les retallades aquesta gent ho aconsegueix fer d'una manera en què les mancances no es perceben. I ho fan amb un somriure, que al meu humil parer, forma part de qualsevol tractament. I aquelles persones que no tenen aquest comportament ja saben qui són i no val la pena ni es mereixen ser mencionades. Per tot plegat, estic molt agraïda.
Ara però m'agradaria poder donar-li a la meva mare l'atenció que es mereix des del CAP Sant Llàtzer, abans que arribem a l'extrem que ho va fer el meu pare, quan ja va ser impossible ajudar-lo.
Vostè, senyor alcalde, va tenir l'amabilitat no només d'informar-se sobre el meu cas sinó també de respondre la meva carta anterior. Lamento la meva insistència, sé que són moltes les persones que en aquesta època tan difícil es dirigeixen a vostè. En el seu moment no vaig saber entendre que el seu silenci era perquè s'estava informant. Li demano disculpes, però estava desesperada i el temps corria de pressa. Vull fer-li saber que malgrat que vostè em va respondre dient que això era competència de la Generalitat, hi ha una persona que manté la meva esperança encesa i gràcies a la qual he pogut aconseguir els medicaments per la meva mare, la senyora Isabel Marquès, Síndica de Terrassa. Des d'aquí el meu agraïment més sincer, i gràcies per la seva dedicació i comprensió. A través d'ella enviaré un informe al Síndic de Greuges de Catalunya i faré el que faci falta i aniré on sigui per aconseguir el que considero un dret fonamental: l'atenció sanitària gratuïta.
No vull extrendre'm més ja que sé que està molt ocupat, però creia fonamental que sapigués quin tipus de professionals treballen a l'Hospital i donar-li les gràcies per tot, i sobretot, vull que sàpiga que seguiré lluitant per aconseguir allò que durant anys es va donar indiscriminadament, fet que ens va portar a aquesta situació actual. Les lleis poden tenir les seves excepcions. No tots els casos són iguals i moltes vegades depèn de la interpretació de qui les llegeixi.
Gràcies pel seu temps i espero que faci arribar el meu reconeixement a la planta 6 de l'Hospital de Terrasssa.
Atentament,
Claudia Porrino