07
de juliol
del
2015
Actualitzat
a les
10:01h
Fa anys que em mossego la llengua. Però ja n'hi ha prou. He decidit canviar de parer. Penso que val la pena intentar-ho. Essent el pregó el tret de sortida de la festa major, ha de tenir la prestància que mereix. No s'hi val, només, a cobrir l'expedient. A fer-ho perquè toca. Cal tenir un respecte a qui se l’ha preparat i el llegeix. Alhora, a més, convé millorar el servei de megafonia. D'altra manera, perd tot el sentit.
Em vaig començar a escalfar fa tres anys. El nivell del ponent (Francesc Mauri, meteoròleg de TV3) oferia una vàlua contrastada. La majoria del públic assistent configurava una olla de grills. No callava ni Déu. Llavors, li vaig pregar educadament -a un policia municipal que passava per allí- si podia ajudar a fer callar el personal. Em va mirar amb cara d'estranyesa, com si se'n fotés. És a dir, va resultar que jo mateix devia ésser un eixelebrat. Em vaig quedar amb cara de pòquer. I vaig tenir feina a entendre'n alguna cosa.
Aquest any, la cosa ja ha passat de taca d'oli. Em vaig quedar totalment a les fosques. No vaig copsar, a la pràctica, ni una sola paraula de la senyora Lluïsa Aubets. Una àvia centenària que representava el col·lectiu de la gent gran. Sort n'he tingut amb l'ajut d'Internet: m'ha permès llegir-ne el contingut relaxadament, l'endemà!
Anem per matèria. On rau l'etimologia del mot "pregó"? Com tants altres cops, hem d'anar al llatí: es deriva del prefix "prae" i del verb "vocare". És a dir, cridar -abans- en veu alta. La qual cosa em fa pressuposar que el contingut deu tenir un interès i una importància cabdals. El sistema del pregoner arrenca dels dies de l'antigor. Quan no hi havia mitjans de comunicació, xarxes socials o noves tecnologies. Mitjançant un pregoner, es podien fer ofertes comercials, notificar esdeveniments, publicar bans municipals, etcètera.
Amb l'aparició de ràdios i televisions, van anar passant a millor vida. De fet, a més a més, les ciutats es van engrandir. No pas tothom vivia a tocar de la plaça major. Per tot plegat, podríem parlar que es van reconvertir. Es va agafar el costum de convidar un personatge rellevant. Així, es procurava donar una mena d'embranzida publicitària a les celebracions ciutadanes.
Essent així les coses, és evident que falla alguna cosa. La "culpa" no la té el consistori. Com tampoc no la té en el fet de la paparra convergent de la brutícia dels carrers. Diguem les coses pel seu nom. Assumim que ens manca un elemental sentit de l'educació i el respecte. Com, també, som susceptibles d'aspirar a un major nivell cultural.
A un any vista de la propera festa major, faig un suggeriment als regidors Amadeu Aguado i Jordi Flores. Al cap i a la fi, sobre la seva espatlla recau la gestió de la cultura. Mirin de valorar els fets. No voldria pas que em titllessin d'esgarriacries. De passada, potser es fa necessari millorar -notòriament- la ubicació i el nombre dels altaveus.
Que no em vulguin convèncer. Tal vegada em diran que, després d’arribar el ball del drac al Raval, tot és molt complicat. Que hi ha massa canalla. Que estic demanant la lluna en un cove…Haurien d'ésser faves comptades. O flors i violes.Voler és poder. Al cap i a la fi, se'ls paga per a pensar i servir. O no?
Josep Ballbè
Em vaig començar a escalfar fa tres anys. El nivell del ponent (Francesc Mauri, meteoròleg de TV3) oferia una vàlua contrastada. La majoria del públic assistent configurava una olla de grills. No callava ni Déu. Llavors, li vaig pregar educadament -a un policia municipal que passava per allí- si podia ajudar a fer callar el personal. Em va mirar amb cara d'estranyesa, com si se'n fotés. És a dir, va resultar que jo mateix devia ésser un eixelebrat. Em vaig quedar amb cara de pòquer. I vaig tenir feina a entendre'n alguna cosa.
Aquest any, la cosa ja ha passat de taca d'oli. Em vaig quedar totalment a les fosques. No vaig copsar, a la pràctica, ni una sola paraula de la senyora Lluïsa Aubets. Una àvia centenària que representava el col·lectiu de la gent gran. Sort n'he tingut amb l'ajut d'Internet: m'ha permès llegir-ne el contingut relaxadament, l'endemà!
Anem per matèria. On rau l'etimologia del mot "pregó"? Com tants altres cops, hem d'anar al llatí: es deriva del prefix "prae" i del verb "vocare". És a dir, cridar -abans- en veu alta. La qual cosa em fa pressuposar que el contingut deu tenir un interès i una importància cabdals. El sistema del pregoner arrenca dels dies de l'antigor. Quan no hi havia mitjans de comunicació, xarxes socials o noves tecnologies. Mitjançant un pregoner, es podien fer ofertes comercials, notificar esdeveniments, publicar bans municipals, etcètera.
Amb l'aparició de ràdios i televisions, van anar passant a millor vida. De fet, a més a més, les ciutats es van engrandir. No pas tothom vivia a tocar de la plaça major. Per tot plegat, podríem parlar que es van reconvertir. Es va agafar el costum de convidar un personatge rellevant. Així, es procurava donar una mena d'embranzida publicitària a les celebracions ciutadanes.
Essent així les coses, és evident que falla alguna cosa. La "culpa" no la té el consistori. Com tampoc no la té en el fet de la paparra convergent de la brutícia dels carrers. Diguem les coses pel seu nom. Assumim que ens manca un elemental sentit de l'educació i el respecte. Com, també, som susceptibles d'aspirar a un major nivell cultural.
A un any vista de la propera festa major, faig un suggeriment als regidors Amadeu Aguado i Jordi Flores. Al cap i a la fi, sobre la seva espatlla recau la gestió de la cultura. Mirin de valorar els fets. No voldria pas que em titllessin d'esgarriacries. De passada, potser es fa necessari millorar -notòriament- la ubicació i el nombre dels altaveus.
Que no em vulguin convèncer. Tal vegada em diran que, després d’arribar el ball del drac al Raval, tot és molt complicat. Que hi ha massa canalla. Que estic demanant la lluna en un cove…Haurien d'ésser faves comptades. O flors i violes.Voler és poder. Al cap i a la fi, se'ls paga per a pensar i servir. O no?
Josep Ballbè