03
de juliol
del
2015
Actualitzat
a les
20:55h
Bona tarda a tothom, Fa un parell de setmanes, l’alcalde, Jordi Ballart, va venir de visita a casa per fer-me una proposta. Volia que pronunciés el pregó de la Festa Major, perquè sóc una de les persones de més edat que hi ha a Terrassa. El Jordi i jo ens vam conèixer quan vaig complir els 100 anys i va venir a felicitar-me. Llavors ja em va semblar que era una persona molt propera i amb moltes inquietuds.
En els meus 102 anys de vida, mai no m’hauria imaginat que estaria aquí, al balcó de l’Ajuntament, per obrir la Festa Major. De manera que li vaig dir que sí, perquè la veritat és que em fa molta, molta il·lusió representar aquí les persones que tenim més de 100 anys, més d’un segle. Crec que és un dels molts grans i petits regals que m’ha fet la vida, i us ho agraeixo de tot cor. 2 Més o menys des de la meitat del segle XX sóc terrassenca. Vaig néixer el 1913 a Benavent de la Conca, un petit poble del Pallars Jussà, a Lleida, i vaig venir a viure a Terrassa després de la Guerra Civil, amb el meu marit, Joan, a qui vaig perdre fa uns anys. Aquells eren temps difícils, però a Terrassa hi havia feina i oportunitats de futur.
I aquí vam arrelar i vam tirar endavant, amb les nostres filles Montse i Carme, i després amb els nostres néts i els besnéts. Ens vam convertir així en una família terrassenca, de gent treballadora, que lluitava per progressar: sempre mirant cap endavant però conservant la nostra història, les arrels. La festa que avui comença diu moltes coses sobre l’esperit de Terrassa, sobre tot el que hem vist canviar amb el pas dels anys i tot allò que ens uneix.
Són dies d’alegria, de sortir al carrer, de trobar-nos amb els veïns i veïnes. Dies per celebrar que formem part de la història d’una família, d’una ciutat, d’un país. 3 I això és el més important que tinc per dir aquest vespre com a pregonera: que celebrem la festa amb el cor, amb joia. Que la celebrem pensant en els infants, en els joves, en la gent que treballa o lluita per tenir feina, en la gent gran… Que visquem la festa com una gran família, com una gran ciutat, i que la< sentim i la gaudim com el que és: la festa més nostra, la festa de tothom.
Ja que he anomenat la gent gran, vull dir-vos que afortunadament jo visc sola, puc fer moltes coses tot i la meva edat, i alhora estic molt ben acompanyada i recolzada per la meva família; però si us plau, ens hem de recordar de tota la gent gran que no té aquesta sort, que se sent molt sola, que li manquen abraçades, que els parlin i sobretot els escoltin; hem d'estimar més a la gent gran!
Moltes gràcies i bona Festa Major a tothom!!!!
En els meus 102 anys de vida, mai no m’hauria imaginat que estaria aquí, al balcó de l’Ajuntament, per obrir la Festa Major. De manera que li vaig dir que sí, perquè la veritat és que em fa molta, molta il·lusió representar aquí les persones que tenim més de 100 anys, més d’un segle. Crec que és un dels molts grans i petits regals que m’ha fet la vida, i us ho agraeixo de tot cor. 2 Més o menys des de la meitat del segle XX sóc terrassenca. Vaig néixer el 1913 a Benavent de la Conca, un petit poble del Pallars Jussà, a Lleida, i vaig venir a viure a Terrassa després de la Guerra Civil, amb el meu marit, Joan, a qui vaig perdre fa uns anys. Aquells eren temps difícils, però a Terrassa hi havia feina i oportunitats de futur.
I aquí vam arrelar i vam tirar endavant, amb les nostres filles Montse i Carme, i després amb els nostres néts i els besnéts. Ens vam convertir així en una família terrassenca, de gent treballadora, que lluitava per progressar: sempre mirant cap endavant però conservant la nostra història, les arrels. La festa que avui comença diu moltes coses sobre l’esperit de Terrassa, sobre tot el que hem vist canviar amb el pas dels anys i tot allò que ens uneix.
Són dies d’alegria, de sortir al carrer, de trobar-nos amb els veïns i veïnes. Dies per celebrar que formem part de la història d’una família, d’una ciutat, d’un país. 3 I això és el més important que tinc per dir aquest vespre com a pregonera: que celebrem la festa amb el cor, amb joia. Que la celebrem pensant en els infants, en els joves, en la gent que treballa o lluita per tenir feina, en la gent gran… Que visquem la festa com una gran família, com una gran ciutat, i que la< sentim i la gaudim com el que és: la festa més nostra, la festa de tothom.
Ja que he anomenat la gent gran, vull dir-vos que afortunadament jo visc sola, puc fer moltes coses tot i la meva edat, i alhora estic molt ben acompanyada i recolzada per la meva família; però si us plau, ens hem de recordar de tota la gent gran que no té aquesta sort, que se sent molt sola, que li manquen abraçades, que els parlin i sobretot els escoltin; hem d'estimar més a la gent gran!
Moltes gràcies i bona Festa Major a tothom!!!!