El boter de Vacarisses dóna nom a un turó emblemàtic

Quan parlem de "l'skyline" de les muntanyes de Terrassa sempre mirem cap el nord, on trobem els dos grans referents visuals: La Mola i el monestir benedictí de Sant Llorenç del Munt i el turó de les Pedritxes, dues grans balconades des de les que gaudir del Vallès Occidental i també de les comarques de l'entorn. 

Però a l'oest, tot i que amb menys alçada, també hi trobem un cim emblemàtic: el turó del Ros, de 639 metres, el més alt de la serra del Collcardús i de la vessant oest de la línia del cel de muntanyes de Terrassa. El cim es troba al terme municipal de Vacarisses, si bé una part de la muntanya s'estén també a Viladecavalls.

Per la seva alçada i situació estratègica, al seu capdamunt s'hi va instal·lar una gran torre de telecomunicacions i un vèrtex geodèsic. Des de fa uns anys el cim rep més visites en ser inclòs en el llistat de la iniciativa “Cent Cims” de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). 

A principis del segle XX, molt abans de ser un centre neuràlgic de telecomunicacions i un destí excursionista, el turó va tenir una intensa activitat, en la que va participar-hi el Ros, que dóna nom a la muntanya.  El Ros era el sobrenom amb el que es coneixia a Francesc Junyent i Borjons, un boter de Vacarisses de finals del segle XIX. Al llibre "Vacarisses, assaig històric d'un poble" (1979), Antoni Flotats i Llagostera dedica un apartat a l'ofici de boter, on explica que “existí fa molts anys un home anomenat el Ros, que exercí d'aquest ofici aproximadament a l'edifici del carrer del Generalíssim, on hi ha l'establiment de Ca la Siona".
 
També s'hi pot veure una placa ceràmica amb la inscripció "Cal Boter" a la que era casa de Francesc Junyent, al davant del castell. Els veïns de Vacarisses van començar a nomenar "Ros" al turó més alt de la Serra de Coll Cardús perquè per les seves antigues pistes eren freqüentades per Francesc Junyent, amb el seu carro de boter. 
 Pel que hem pogut esbrinar i llegir, el Ros era un personatge amb una forta personalitat, que no deixava indiferent a ningú. Per això, va ser molt popular al poble. A més, sembla que era parent del virrei Amat de Perú. El seu fill, Josep Junyent i Estruch (1884-1965), no va continuar l'ofici ni a la localitat. Es va traslladar a Terrassa, on va muntar una empresa de fabricació de mitjons i va ser consogre de la Fusteria Alàs.

La major part de la família encara resideix a Terrassa. Un rebesnét del Ros és en Manel Fajula, un destacat senderista i runner de Sant Llorenç del Munt i les muntanyes de la rodalia de Terrassa. Al seu perfil de wikiloc, Manel 1, ofereix més de 360 rutes per caminar i córrer. És actualment la més gran guia de camins de Sant Llorenç del Munt i les muntanyes properes. 

Al ser en línia, es poden descarregar en dispositius mòbils i, per tant, permeten seguir-les. La guia del Manel Fajula deixa petit i antiquat qualsevol llibre imprès fins ara. 
Possiblement per això, ja té més de cent seguidors. Manel Fajula inclou també, per suposat, una ruta pel turó del Ros, que va fer al desembre del 2013 i, arran de la qual, i amb l'ajuda de la seva mare, va trobar dades de la seva història familiar i la foto del seu rebesavi Ros.