Mauri: «Un incendi forestal amb ponentada, imparable»

L'home del temps de TV3, Francesc Mauri, ha fet de Matadepera la seva casa. I de Terrassa, rebla. Va néixer a Barcelona, però el Vallès més terrassenc ja fa anys que li ha robat el cor. Veí dels Rourets, a tocar del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, fa vida social i passeja sovint pels carrers de la capital egarenca amb la seva família. Bromejant, diu que aquesta vegada, va triar ell, i no pas la seva dona, on havien de viure. Conèixer una mica més encara l'entorn de la comarca és un dels seus objectius. Francesc Mauri és dels qui participa en la Festa Major de Terrassa i creu que és una bona oportunitat per passar-s'ho bé i també per fer ciutat. 

El 2014, Terrassa i el Vallès en general van patir una ventada històrica. A la capital egarenca hi van morir dues persones i es comptabilitza que les pèrdues materials pugen fins a més d'1,5 milions d'euros. Què va passar?
Les ventades, en general, s'havien previst. Es va dir i hi havia un anunci de situació meteorològica de perill elevat. El meu company, Dani Ramírez -nascut a Terrassa per cert el diumenge abans ja havia advertit que dilluns en venia una de grossa i que calia prendre precaucions.

Però es va dir que els problemes més greus havien d'aparèixer al Pirineu i al Prepirineu, Empordà i Terres de l'Ebre. Les zones tradicionals, vaja.
En el cas del Vallès, curiosament es genera un fenomen: un descens forçat des de la cota 2.000. On hi havia una capa d'aire fred amb unes característiques que en podríem dir peculiars. Remunta Sant Llorenç i es desploma just a sobre de Caldes de Montbui, Castellar, Matadepera... i sobretot Terrassa.

Una ventada meteorològicament curiosa?
Sí. En el cas de Rellinars, el cop màxim va ser de 38 km per hora. Res de l'altre món, i al que ja hi estan acostumats.

Normal i habitual.
Normalíssim. En canvi, al centre de Terrassa es van assolir els 134 km, en un observatori no oficial però amb força fiabilitat. A Torrebonica va arribar als 102. Els 134 per hora a Terrassa són una brutalitat. De fet, ja ho és a Figueres, on estan acostumats al vent. A l'Empordà hauria provocat grans destrosses.

A Terrassa va haver-hi una tragèdia de les grosses, de les que es recordaran en els llibres d'història.
I encara gràcies que no n'hi va haver més. Veient les imatges de teulades volant, cotxes i autobusos travessats per pals de telèfons, branques per tot arreu, arbres caiguts... Les imatges donen una idea de la dimensió de la ventada.

S'hi pot fer alguna cosa davant aquestes situacions?
No. El vent és el que és i va per on va. No segueix una línia controlable. Però sí que es poden prendre precaucions. En algunes zones són imprescindibles per evitar els danys.

Ens hi hauríem de posar seriosament?
I tant, però no només a Terrassa. En una zona urbana és molt difícil evitar el risc. L'únic que es pot fer és no sortir al carrer. Sembla de sentit comú i una mesura ximple. Però és que és així. Si estàs a casa no et caurà res a sobre. Sí que hi ha zones periurbanes i forestals on hi ha precaucions elementals. No només per a aquesta situació, sinó per a moltes altres.

Com per exemple?
Hi ha quatre situacions meteorològiques perilloses que en una cadència de menys de 10 anys ens poden afectar d'una manera clara. Parlo de les ventades, les nevades, els incendis forestals i els llamps. I afegir les riuades

I a partir d'aquí?
Posaré el meu exemple. Vaig començar a construir la meva casa a Matadepera l'any 2000. I en el moment d'entrar les màquines al el terreny el primer que vaig veure va ser la necessitat de conservar roures i alzines i treure tots els pins. 

Els van eliminar de veritat? No sembla la mesura que prendria algú com vostè.
Vam fer-ho el primer dia. I les nevades que hem patit i les pedregades no han fet que caigués mai una branca a sobre la façana. Ni un llamp. Per sort, no hi ha hagut cap incendi forestal. I s'ha intentat que cap arbre toqui l'habitatge. I els pins gegantins, fora, perquè són inestables. Em dol, i tant que em dol, però cal ser previsor.

Hi ha més bosc que mai? És el que sembla si es fan fotos ara i es compara amb les de fa unes dècades.
S'ha de dir que fa uns 100 anys la massa forestal de Catalunya amb prou feines superava el 10 per cent del territori. El país era un desert d'arbres. Hi havia vinyes, oliveres, conreus i la gent tallava els arbres per aconseguir fusta per escalfar-se, per fer carbó... Ara, la superfície forestal supera el 70 per cent del territori.

El canvi ha estat espectacular i el risc d'incendi s'ha multiplicat amb tant combustible.
Efectivament. A partir d'aquí, tenim un problema.

Hem de tornar a principis del segle XX?
Jo no he dit això. Però sí que hauríem de fer, com per exemple han fet a Ripoll, on han creat una xarxa de calor, unes calderes centralitzades i tots els edificis i alguns hotels connectats. Amb això i explotant del seu terme municipal el que és explotable, només utilitzaran el tres per cent de la fusta.

A Terrassa, a Matadepera i a la comarca tenim fusta per fer alguna cosa semblant.
Clar que sí. No vull ser fatalista, ni que se m'acusi de ser-ho. Un gran incendi forestal amb una ponentada associada seria terrible per a les nostres contrades. Podria començar a Viladecavalls, a Vacarisses o a Terrassa, i avançaria fins a acabar a Castellar del Vallès i Sentmenat, i Caldes de Montbui fins i tot. Seria absolutament imparable.

I com podem evitar-ho? Si és que podem.
Per desgràcia, no podem evitar-ho. Pot haver-hi qualsevol accident, com un llamp, o una guspira d'un accident de trànsit a la carretera de Rellinars, per exemple. O imaginem una topada a l'autopista C-58 a l'alçada de Viladecavalls, al Parc Logístic de Salut. Allò, per una d'aquestes raons, o d'altres, s'encén, i amb una ponentada, amb simultaneïtat de focs a Catalunya i els Bombers no donen l'abast, no sé pas què passaria.

Algú pot dir que la combinació és molt difícil.
Ha passat una pila de vegades al país. Aleshores, sabent-ho, ens cal anar molt més enllà. Primer de tot, l'autoprotecció, que és el pilar bàsic que cal tenir sempre present. I a les zones urbanes, sentit comú, amb arbres adaptats. No posem una cosa per estètica. I que parlin els professionals. I no deixem que els veïns puguin decidir per termes de disseny. Els que en saben són els que han de fer la seva feina i assessorar.

Diuen que el pi blanc és un colonitzador dels nostres boscos, però n'hi ha milions, i és el que més va patir la ventada de desembre. 45 mil van desaparèixer a Can Déu.
Sí, tot i que és mediterrani. El que passa és que hem de partir de la base que els boscos mai havien estat tan grans com ara. La natura comença a posar les coses al seu lloc. El vent tomba els arbres, els llamps provoquen o poden provocar incendis... I d'aquí 20 o 30 anys tornarem a tenir uns boscos fantàstics. Si el que volem és no esperar-nos, cal intervenir d'una forma sensata. I aprofundir en l'aprofitament del combustible del costat de casa, que ara l'anem a buscar a 4.000 km de distància on tenen sorra al desert. No ens podríem escalfar només amb la fusta però podríem aprofitar millor els recursos.

Cremar fusta, per l'activitat que sigui, no contamina com d'altres combustibles?
Es considera que la crema de fusta dóna un balanç neutre.

Què vol dir això?
Evidentment que contamina la fusta. Ningú ho pot negar. Però aquells arbres que tu has tallat han estat durant molts anys respirant CO2. Retornes el que han estat fent. Si treus petroli o carbó de sota terra li afegeixes un plus a l'atmosfera.

Una de les frases que més sentim és que el temps està boig. És veritat?
Ho ha estat, ho està i sempre ho estarà, no ens hem d'enganyar. El que passa és que amb el canvi climàtic i l'escalfament planetari els extrems augmenten. Per tant, el que ens queda és l'adaptació. I aquesta és la gran qüestió. Som i volem ser una societat moderna. Tots ens hem de conscienciar dels perills que existeixen. Estem parlant ara mateix a la Serra de les Pedritxes i mirem on mirem hi ha una massa forestal contínua i molt densa.

El bosc, tal com està avui en dia, és un polvorí?
Sí. I això no vol dir que l'haguem de deixar a 0. Aquí al voltant hi ha cases que cremen gasoil o gas natural, o electricitat. Més fàcil que fer servir la fusta del costat no hi ha res. I aconseguirem un bosc net. És una mostra d'intel·ligència.

Com podríem definir Terrassa i Matadepera meteorològicament?
Estem situats en un àmbit mediterrani, molt suau, encara que de vegades ens sorprengui. Els estius que vivim a les comrques del Vallès no són exageradament càlids i els hiverns són habitualment suaus, i més si els comparem amb els de l'altre costat del Coll d'Estenalles o de Coll Cardús. I boires en tenim poques. En general, a tota la comarca han desaparegut. L'escalfament global ha comportat menys boires. Fa uns anys a la zona de Bellaterra fins i tot estaven senyalitzades.

Recordem molt poc els fenòmens meteorològics.
La memòria política dura 15 dies. I la meteorològica el mateix. Bé, faig broma, però em sembla clar que és el que vull dir.

Terrassa és per Francesc Mauri una gran ciutat. Però molts egarencs de socarrel no ho pensen pas. 
Algunes persones de dins i de fora han de començar a pensar que hi ha coses més enllà de Barcelona. Hi ha vida passada la serra de Collserola.

Se sent un terrassenc més i la ciutat se l'ha fet un més. Com la definiria?
Con una ciutat amb les mides justes. Té de tot, unes entitats i propostes culturals envejables, serveis... Batega per tots costats. Penso que té suficients potencialitats per sortir de la crisi abans que d'altres. Hi ha ofertes per a tothom i repartides per tots els barris. I m'agrada especialment el seu patrimoni industrial. Les fàbriques han estat una constant des del segle XIX.