27
de juny
del
2015
Des de la Plataforma en defensa de la Sanitat Pública de Terrassa han fet pública una carta d'una egarenca, la Carla, sol·licitant ajuda a l'alcalde i a la Síndica de Greuges. Aquesta és la instància que han fet arribar a les institucions i que volen que es faci pública:
"Sr. Alcalde: c/còpia a Sindica Municipal de Greuge Isabel Marquis i Amat i a la Plataforma en defensa de la Sanitat Publica Terrassa.
Em dirigeixo a vostès a través d'aquest mitjà, per donar-li les gràcies per la rebuda que ha donat aquest Ajuntament als meus pares, als quals jo sent filla única i a causa de la seva edat avançada, els vaig voler portar en aquesta ciutat, una ciutat que m'ha bridat tantes coses meravelloses en aquests 12 anys.
Només em faltaven ells i per fi, quan els vaig poder portar, en lloc de gaudir de les divertides propostes que fa el seu Ajuntament, de fer-los recórrer la ciutat o de fer cursos de català, em trobo que el destí ens va jugar una mala passada. Al 2n dia de la seva arribada, el meu pare va tenir una recaiguda molt important d'algun dels seus problemes de salut.
Vam demanar l'ambulància però com que van dir que no tenien cobertura, no la van portar. Arrossegant-lo com un pes mort entre diversos veïns, per fi vam poder portar-lo a l'Hospital de Terrassa. Són ciutadans italians per sang, però no han aportat a Itàlia la seguretat social. Estan empadronats a la casa meva però pel seu estat de salut no poden esperar de cap manera esperar els nous terminis disposats per dècades d'abusos. Necessiten atenció mèdica urgent, però no pal·liatius, sinó un tractament seriós en el cas del meu pare: derivació urgent a l'uròleg i traumatòleg. Però volen cobrar-li la factura de l'hospital, ell que no té cap ingrés.
Lamentable, molt lamentable Sr. Alcalde. Es contrasta tristament amb la vostra rebuda. El pitjor és que en breu li donaran l'alta i no tindrà dret a les consultes dels especialistes als quals vaig he fet referència anteriorment. Ni el meu pare ni la meva mare. I els dos necessiten atenció mèdica urgent i medicaments que si no és a través de la seguretat social, no podrem pagar. A casa som 5 i només entra el meu sou procedent d'Eco-equip, que vostès ja saben quant és. Li prego que s'encarregui personalment que es puguin incorporar a aquests ancians dins del sistema de seguretat social.
Vivim en una casa a punt de ser expulsats per impossibilitat de pagar. El meu marit porta dos anys i mig a l'atur. Té 58 anys i un fill de 21 en les mateixes condicions, a més dels dos avis sense atenció mèdica.
Li prego, li imploro, que els incorpori i puguin tenir una atenció digna i tot el que necessitin mèdicament perquè els anys que els puguin quedar siguin de bona qualitat. Sé de la seva obstinació a posar per davant sempre els drets humans. Aquest és un cas.
Espero la seva resposta al més aviat possible, la meva mare necessita li atorguin metge de capçalera perquè necessita medicines i tampoc hi pot anar. És urgent i desolador.
Gàcies per la seva atenció.
Espero ansiosa la seva resposta."
Carla
"Sr. Alcalde: c/còpia a Sindica Municipal de Greuge Isabel Marquis i Amat i a la Plataforma en defensa de la Sanitat Publica Terrassa.
Em dirigeixo a vostès a través d'aquest mitjà, per donar-li les gràcies per la rebuda que ha donat aquest Ajuntament als meus pares, als quals jo sent filla única i a causa de la seva edat avançada, els vaig voler portar en aquesta ciutat, una ciutat que m'ha bridat tantes coses meravelloses en aquests 12 anys.
Només em faltaven ells i per fi, quan els vaig poder portar, en lloc de gaudir de les divertides propostes que fa el seu Ajuntament, de fer-los recórrer la ciutat o de fer cursos de català, em trobo que el destí ens va jugar una mala passada. Al 2n dia de la seva arribada, el meu pare va tenir una recaiguda molt important d'algun dels seus problemes de salut.
Vam demanar l'ambulància però com que van dir que no tenien cobertura, no la van portar. Arrossegant-lo com un pes mort entre diversos veïns, per fi vam poder portar-lo a l'Hospital de Terrassa. Són ciutadans italians per sang, però no han aportat a Itàlia la seguretat social. Estan empadronats a la casa meva però pel seu estat de salut no poden esperar de cap manera esperar els nous terminis disposats per dècades d'abusos. Necessiten atenció mèdica urgent, però no pal·liatius, sinó un tractament seriós en el cas del meu pare: derivació urgent a l'uròleg i traumatòleg. Però volen cobrar-li la factura de l'hospital, ell que no té cap ingrés.
Lamentable, molt lamentable Sr. Alcalde. Es contrasta tristament amb la vostra rebuda. El pitjor és que en breu li donaran l'alta i no tindrà dret a les consultes dels especialistes als quals vaig he fet referència anteriorment. Ni el meu pare ni la meva mare. I els dos necessiten atenció mèdica urgent i medicaments que si no és a través de la seguretat social, no podrem pagar. A casa som 5 i només entra el meu sou procedent d'Eco-equip, que vostès ja saben quant és. Li prego que s'encarregui personalment que es puguin incorporar a aquests ancians dins del sistema de seguretat social.
Vivim en una casa a punt de ser expulsats per impossibilitat de pagar. El meu marit porta dos anys i mig a l'atur. Té 58 anys i un fill de 21 en les mateixes condicions, a més dels dos avis sense atenció mèdica.
Li prego, li imploro, que els incorpori i puguin tenir una atenció digna i tot el que necessitin mèdicament perquè els anys que els puguin quedar siguin de bona qualitat. Sé de la seva obstinació a posar per davant sempre els drets humans. Aquest és un cas.
Espero la seva resposta al més aviat possible, la meva mare necessita li atorguin metge de capçalera perquè necessita medicines i tampoc hi pot anar. És urgent i desolador.
Gàcies per la seva atenció.
Espero ansiosa la seva resposta."
Carla