El miracle de l'empelt d'una cama dels sants Cosme i Damià

El retaule d'Abdó i Senén, una de les obres mestres del gòtic català, obra de Jaume Huguet, es troba al creuer nord de Santa Maria d'Ègara després de ser restaurat

Joan Manel Oller
08 de juliol del 2015
Actualitzat el 15 de juliol a les 18:12h
El miracle de l'empelt d'una cama a un servidor de l'església
El miracle de l'empelt d'una cama a un servidor de l'església | Foto: gencat

El miracle de l'empelt d'una cama a un servidor de l'església Foto: Gencat


El retaule d'Abdó i Senén és una de les joies de la corona de la Seu d'Ègara. La peça és obra de Jaume Huguet, un dels grans mestres del gòtic català. Datada al voltant del 1460, durant una època de certa prosperitat per al municipi egarenc, representa una de les millors imatges del període de plenitud de l’obra de l'artista i apareix a nombrosos llibres d'història de l'art.  

El retaule mostra una serena i expressiva naturalitat pròpia dels coneixements innovadors de l’època, amb la presència d’un cert naturalisme en les seves composicions i d’altres coneixements provinents de les noves tendències de la pintura flamenca, com ara els paisatges de fons, creadors d’àmplies perspectives, adaptada, però, fidel, en el cas d’Huguet, a les millors tradicions del país: presència de grans superfícies cobertes amb làmines d’or. El cos principal està dedicat als sants i prínceps de Pèrsia, Abdó i Senén, patrons dels pagesos, que van patir martiri a la ciutat de Roma. A la taula central es representen els sants titulars, a la part superior el Calvari i, als laterals, escenes de la vida i martiri dels sants.

A la predel·la trobem tres escenes dedicades a la vida dels sants metges màrtirs, Cosme i Damià: en el centre hi ha els sants, vestits de doctors; a l’esquerre, l’escena de la seva degollació i, a la dreta, el miracle de l’empelt d’una cama a un servidor de l’església, un dels elements més sorprenents i que ha contribuït a fer-lo conegut. 

Les fonts recullen diverses tradicions diferents, que els fa asiàtics (tradició de Constantinoble, estesa a l'Església ortodoxa), romans (tradició siríaca) o àrabs (tradició romana, estesa a occident). Totes tres tradicions coincideixen que eren germans bessons i metges, i que van fer guariments poc menys que miraculosos.


 

El retaule ha estat restaurat i tornat a col·locar a la Seu d'Ègara Foto: Gencat