21
de juny
del
2015
Recentment al Conservatori de Terrassa s'han assignat els instruments que els alumnes podran tocar el curs vinent. Hi ha hagut alguns alumnes a qui no els hi ha tocat l'instrument que havien triat. Com a moltes altres situacions a la vida, hi ha hagut més demanda que no pas oferta. Ara toca tornar a triar.
Li he hagut d'explicar a la meva filla que no podrà tocar l'instrument que ella volia. Li he dit que com que el seu cognom comença per C, no pot tocar l'instrument que ella volia. I sí, tant a mi com a ella, no ens ha semblat just. El sorteig, l'atzar, és el mètode que ha triat algú de l'Ajuntament de Terrassa a l'hora de decidir qui toca un instrument i qui no. Ja ens ho van dir a la reunió corresponent quan es va preguntar perquè no es feia servir el criteri, per exemple, de millor expedient acadèmic per decidir l'assignació: l'Ajuntament ha decidit fer-ho per sorteig.
Li he estat donant voltes i no se m'acut el perquè. Per mandra de pensar? Per enllestir-ho ràpid? Per falta de capacitat? Probablement per la meva filla no serà cap trauma, no sé si té un expedient acadèmic bo o excel·lent. Però em plantejo que potser, només potser, la persona que va decidir que l'atzar era un bon mètode de decisió, ha escapçat una prometedora carrera musical. Vull pensar que no. Igual que tampoc vull pensar que aquesta mateixa persona, no ha pres cap altra decisió per la meva ciutat, llençant una moneda a l'aire. Per sort per aquesta persona de l'Ajuntament la música és molt més que una tria d'instrument.
Li he hagut d'explicar a la meva filla que no podrà tocar l'instrument que ella volia. Li he dit que com que el seu cognom comença per C, no pot tocar l'instrument que ella volia. I sí, tant a mi com a ella, no ens ha semblat just. El sorteig, l'atzar, és el mètode que ha triat algú de l'Ajuntament de Terrassa a l'hora de decidir qui toca un instrument i qui no. Ja ens ho van dir a la reunió corresponent quan es va preguntar perquè no es feia servir el criteri, per exemple, de millor expedient acadèmic per decidir l'assignació: l'Ajuntament ha decidit fer-ho per sorteig.
Li he estat donant voltes i no se m'acut el perquè. Per mandra de pensar? Per enllestir-ho ràpid? Per falta de capacitat? Probablement per la meva filla no serà cap trauma, no sé si té un expedient acadèmic bo o excel·lent. Però em plantejo que potser, només potser, la persona que va decidir que l'atzar era un bon mètode de decisió, ha escapçat una prometedora carrera musical. Vull pensar que no. Igual que tampoc vull pensar que aquesta mateixa persona, no ha pres cap altra decisió per la meva ciutat, llençant una moneda a l'aire. Per sort per aquesta persona de l'Ajuntament la música és molt més que una tria d'instrument.