Mampel: «Em fa especial il·lusió tornar a casa, però no a qualsevol preu»

Ramon Mampel (Terrassa, 1982) és entrenador i jugador professional de tennis taula. Membre de l’estructura tècnica de la Federació espanyola de tennis taula, dirigeix la secció d’aquest esport del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i és l’entrenador de la selecció espanyola paralímpica. Junt el seu company d’equip i també terrassenc Marc Clotet, el passat 29 de maig aconseguia l’ascens a la Superdivisió d’honor espanyola amb el seu actual equip CER L’Escala, tornant així a la màxima categoria espanyola del tennis de taula, on ha militat durant molts anys. 

Mampel té molts projectes com a entrenador i jugador d’elit. Vol també ajudar a fer real l’objectiu que donaria al tennis taula terrassenc el prestigi i reconeixement efectiu que es mereix, més enllà del carrer de la ciutat en honor del fundador de la desapareguda secció de tennis taula de l’Epic-Casino del Comerç, l’Antoni Bros. Aquest objectiu és tenir un local amb taules fixes per al club de la ciutat, el Club Tennis Taula Els Amics Terrassa. 

Felicitats per l’ascens el passat 29 de maig. Com preveieu la competició?

La competició sempre és dura i costa treure els partits endavant, però hem aconseguit realitzar una gran lliga regular, en què no hem perdut cap partit. D'aquesta manera, afrontàvem  la fase d'ascens amb la pressió afegida de partir con a favorits i ens ho jugàvem tot a un partit amb l'equip madrileny del Collado Mediano. La veritat és que tot va sortir molt bé i vàrem guanyar per 4 a 0, amb una gran exhibició del nostre company Marc Clotet, que va ser qui va guanyar el punt més important davant el seu jugador número 1, l'Alfredo Carneros.
 
Després d’una dilatada carrera amb tants èxits esportius, com valores el teu futur com jugador i entrenador de tennis taula?

El meu futur com a entrenador passa pel C.A.R. de Sant Cugat. Actualment sóc el primer entrenador del grup de tennis taula de la federació Espanyola, alhora que seleccionador de les categories inferiors femenines i de la selecció de persones amb discapacitats físiques. També sóc el coordinador del tennis taula del Comitè Paralímpic Espanyol. A nivell de jugador, no tinc tant clar per on passa el meu futur, que també està molt condicionat a la meva feina d'entrenador. La veritat es que em faria una especial il·lusió poder tornar als orígens. Jo em vaig formar a l'EPIC de Terrassa i em sento molt identificat amb el club “Els Amics”, ja que molts d'ells també van ser membres en el seu dia de l'EPIC i m'uneix una gran amistat amb tots. Però no m'agradaria tornar a qualsevol preu. Crec que, en primer lloc, aquest projecte tindria d'estar ben recolzat per la ciutat, on històricament el tennis taula ha tingut un pes molt important. M'agradaria anar a un club que disposés d'un local propi on tots els seus socis poguessin practicar aquest esport d'una manera digna, on els més petits i petites poguessin començar a aprendre amb un espai i un equip tècnic adequat i on el primer equip lluités per fites importants.   

Quins objectius us plantegeu a l’Escala l’any vinent? Quin serà el teu rol a l’equip de superdivisió d’honor? 

Segurament l'any que ve no continuaré a l'Escala. He passat tres anys increïbles en aquest club i estic molt agraït de com se m'ha tractat. És un poble molt bolcat en el tennis taula i ha estat un plaer formar part de la gran família que formen. Però ara sento que el meu lloc és un altre i segurament buscaré altres possibilitats que em plantegin nous reptes i experiències. 
 
Quines són les teves funcions al CAR? 

Sóc el primer entrenador i coordino els entrenaments de les persones jugadores becades per les federacions Espanyola i Catalana.

Quins reptes et planteges com a entrenador?

Els reptes que em plantejo són diversos. En primer lloc, formar les persones jugadores joves que tenim al centre, desitjant que puguin aconseguir molts èxits a nivell internacional. Com a seleccionador, miro cap a les futures Olimpíades de Río, on esperem que l'equip paralímpic aconsegueixi el major número de medalles possibles.

Com valores la situació del tennis taula estatal i català? 

La valoro positivament, ja que actualment s'està fent un bon treball des de les federacions. El tennis taula és un dels esports més practicats arreu del món i aquí a casa nostre hi ha una gran afició. Cada cop més ens trobem amb clubs que disposen de locals propis amb grans sales d'entrenament condicionades per la pràctica d'aquest esport. Això fa, en la línia del que comentàvem abans, que cada cop la gent s'animi més a començar a practicar-lo de manera més seriosa i que els clubs s'omplin de molta canalla.   

Què li diries a un nen o una nena que planteja fer aquest esport?

Li diria que ho provés, però m’agradaria poder-li dir on. A Terrassa a dia d'avui tant sols hi ha “Els Amics”, que no disposen d'un local fix on poder desenvolupar la seva activitat i això dificulta molt el seu treball per difondre la pràctica del tennis taula a la gent de la ciutat. Crec que si Terrassa disposés d'un lloc adequat, com antigament teníem l'EPIC, no tinc cap dubte que el tennis taula tornaria a ser un esport de referència. Un cop li pogués dir on poder practicar-lo, li diria que el tennis taula és un esport olímpic i que, a diferència d'altres esports, et permet viatjar molt i viure unes grans experiències. Als pares els hi faria saber que aquest esport és el que conjuga millor la ment i el cos i que poden estar molt tranquils ja que és un joc noble i ple de valors. 
 
Des de fa uns quatre anys col·labores amb el Club tennis taula Els Amics Terrassa en la promoció del tennis taula a la ciutat. Quin és el perfil del club? 

El Club Tennis Taula Els Amics Terrassa som una entitat dedicada a la competició, l’aprenentatge i el foment del tennis taula des del 2001. Integrat per palistes amb experiència, competeix a primera divisió estatal des de la temporada 2008 i compta amb personal directriu i tècnic qualificat. Amb una massa social de 75 persones sòcies, té una Escola de tennis taula des del 2011, oberta a tothom, que que compta ja amb 60, 25 de les quals són menors de 14 anys, i participa i col·labora amb entitats diverses de la ciutat. 

Quins objectius prioritaris teniu? 

L’objectiu del club és sobretot poder consolidar l’èxit de la política de promoció i formació endegada fa quatre any enrere i tenir a Terrassa una bona massa social dedicada al nostre centenari i olímpic esport i no només ser un club destacat essencialment a nivell de competició. Aquest èxit depèn de la nostra aposta per crear un club i una escola inclusiva. 

Al mig termini, a nivell directiu, volem dignificar el tennis taula terrassenc situant-lo en la mateixa situació que es troba en totes les ciutats grans, mitjanes i petites de Catalunya, disposant d’un local propi amb taules fixes i de dedicació exclusiva al nostre esport. La paraula dignificar adquireix un sentit més ampli a Terrassa pel fet de ser el tennis taula un esport històric del municipi. El tennis taula ha donat diversos campionats individuals i per equips estatals i catalans, alguns dels quals guanyats per jugadors que encara estem en actiu. Té en el carrer Antoni Bros un clar reconeixement de la ciutat. Bros fou la la persona que va impulsar amb prestigi el tennis taula de competició durant els anys setanta i primers noranta del segle passat. Bros és, de fet, el referent dels palistes que van fundar i gestionen el club.

Com veus l’assoliment d’aquests objectius?

El club té un gran èxit en la seva política de promoció i formació esportiva. Però, ara, malauradament es troba en una situació crítica. Aquesta situació obeeix a la seva precarietat d’infraestructures; en concret, en no tenir un local propi amb taules fixes.  
El club necessita d’un nou local per ampliar-se i fer viables les seves activitats dirigides a la formació i la promoció i, en darrer terme, per seguir-les fent des de la responsabilitat social i l’estima a l’esport del tennis taula. 

En breu, per necessitats lògiques de les entitats – són entitats culturals o centres educatius - amb qui ens relacionem, a més a més, podem veure reduïdes les nostres possibilitats d’ús de les instal·lacions i, si així finalment ocorre, haurem d’optar per repensar molt la nostra escola i les activitats que brindem a la ciutadania i entitats de Terrassa.

Com es podria tenir el local propi? 

La tresoreria del club fa inviable recórrer al mercat privat. El Club Tennis Taula Els Amics Terrassa va fer una instància fa un any enrere demanant informació a l’Ajuntament sobre  la possibilitat cessió d’un equipament públic per a la pràctica del tennis taula. La resposta va ser que tot apunta a que sigui molt improbable, ni tan sols fins i tot per a un espai compartit. 

Com dèiem en aquella instància, l’equipament hauria de permetre tenir d’entre 6 a 8 taules i disposar d’unes oficines i vestuaris. Es preferiria disposar-ne exclusivament per a aquesta activitat, però també es trobaria adequat, atesa la nostra situació, compartir-lo. El local hauria de ser d’un mínim de 250 metres quadrats per a sala diàfana, o 300 amb columnes. El club pot afrontar certs costos d’adequació de la instal·lació i tots els de manteniment ordinari de l’equipament, com són l’aigua, la llum, assegurances, etc..