27
de juny
del
2015
Sóc de costums fixos. Així, cadda diumenge, a primera hora, vaig a comprar el diari. I ves per on fa uns dies que em vaig trobar una allau de jovent al bell mig del carrer. Tots anaven amb una samarreta blava uniforme. Estava serigrafiada amb les sigles “ARC” i la inscripció “Cultura Pràctica 1940-2015”. Molts duien tambors i timbals d’animació… De seguida vaig suposar que aquesta escola egarenca organitzava alguna trobada. Feien festa grossa. La que marcava el tret de sortida a un seguit d’actes que es desenvoluparan des d’ara fins a fi d’any.
Sens dubte és una fita històrica commemorar tres quarts de segle d’un centre educatiu de nivell. Com hauria xalat un dels seus fundadors --el malaurat Carles Puig Vilanova-- d’haver-hi pogut arribar! Només li van mancar sis anyets. Recordem que el seu company de fatigues fou Emili García Maldonado. Costa imaginar com un jovenet que no arribava a la trentena s’entestés en aquest projecte. En un entorn social fortament convulsionat. I en una ciutat que, llavors, només tenia uns vint-i-cinc mil habitants.
Mentre estudiava per mestre, ajudava el senyor Ramon Prat, en una petita escola del carrer del Teatre. Amb el títol a la mà, va fer els primers passos professionals a la desapareguda Acadèmia Fuster (del carrer Sant Pere). Fou poc després d’acabar la guerra que s’embrancà plenament en la idea. La nova ciutat industrial demandava gent preparada per a ocupar oficines de tota mena. Llavors, es posà a impartir cursos de comerç i batxillerat. Es tractava que el seu alumnat optés al títol de peritatge mercantil. Així, les matèries del pla d’estudis eren -sobretot- comptabilitat, càlcul mercantil i mecanografia. La qual cosa dugué -ben bé de la mà- que aquesta cultura aplicada a la pràctica donés nom a l’escola.
De fa poc més de tres anys, però, el cognom Puig ja no figura en la direcció del col·legi. Va ésser quan els germans Rosalia i Enric Puig van vendre´l al grup Món Social Fundació Main. Hom pot assegurar-se que el canvi manté l´esperit fundacional: una escola catalana, de qualitat, no confessional i plural.
És ací on recupero les inicials ARC que esmentava abans… Un sistema pedagògic innovador orientat a l’educació integral de l’alumnat. Un programa que es concreta en els valors de l’apreciació, la resiliència i la convivència. Passa per acollir/valorar els carismes individuals de cada persona, en una primera fase… Tot seguit, mitjançant un sistema de psicologia positiva, es mira d’ensinistrar/potenciar les pròpies capacitats innates… Finalment, tot aquest engranatge es procura desenvolupar/arrelar en un entorn social de respecte envers el proïsme.
La pròpia definició podria semblar una tasca inconcreta i ambigua. En qualsevol cas, esdevé un repte assumible i compromès. Un full de ruta que parla molt bé dels objectius que es planteja la seva comunitat educativa. Fa uns sis mesos, hem sabut que creixen. Guanyen aproximadament cinc mil metres quadrats amb les instal·lacions de l’antic Casino del Comerç. Això els permetrà incorporar el batxillerat i ampliar i reforçar cicles formatius.
El president del patronat de la fundació (David Rodríguez) capgira el concepte creixement pel de millorar allò que ja es feia. Amb una major qualitat. D’una manera o altra, faig palès el meu reconeixement envers una tasca cabdal del nostre món. Convido tot Terrassa a sumar-se a aquesta celebració. La meva més cordial enhorabona a tots els qui ho fan i ho han fet possible.
Josep Ballbè
Sens dubte és una fita històrica commemorar tres quarts de segle d’un centre educatiu de nivell. Com hauria xalat un dels seus fundadors --el malaurat Carles Puig Vilanova-- d’haver-hi pogut arribar! Només li van mancar sis anyets. Recordem que el seu company de fatigues fou Emili García Maldonado. Costa imaginar com un jovenet que no arribava a la trentena s’entestés en aquest projecte. En un entorn social fortament convulsionat. I en una ciutat que, llavors, només tenia uns vint-i-cinc mil habitants.
Mentre estudiava per mestre, ajudava el senyor Ramon Prat, en una petita escola del carrer del Teatre. Amb el títol a la mà, va fer els primers passos professionals a la desapareguda Acadèmia Fuster (del carrer Sant Pere). Fou poc després d’acabar la guerra que s’embrancà plenament en la idea. La nova ciutat industrial demandava gent preparada per a ocupar oficines de tota mena. Llavors, es posà a impartir cursos de comerç i batxillerat. Es tractava que el seu alumnat optés al títol de peritatge mercantil. Així, les matèries del pla d’estudis eren -sobretot- comptabilitat, càlcul mercantil i mecanografia. La qual cosa dugué -ben bé de la mà- que aquesta cultura aplicada a la pràctica donés nom a l’escola.
De fa poc més de tres anys, però, el cognom Puig ja no figura en la direcció del col·legi. Va ésser quan els germans Rosalia i Enric Puig van vendre´l al grup Món Social Fundació Main. Hom pot assegurar-se que el canvi manté l´esperit fundacional: una escola catalana, de qualitat, no confessional i plural.
És ací on recupero les inicials ARC que esmentava abans… Un sistema pedagògic innovador orientat a l’educació integral de l’alumnat. Un programa que es concreta en els valors de l’apreciació, la resiliència i la convivència. Passa per acollir/valorar els carismes individuals de cada persona, en una primera fase… Tot seguit, mitjançant un sistema de psicologia positiva, es mira d’ensinistrar/potenciar les pròpies capacitats innates… Finalment, tot aquest engranatge es procura desenvolupar/arrelar en un entorn social de respecte envers el proïsme.
La pròpia definició podria semblar una tasca inconcreta i ambigua. En qualsevol cas, esdevé un repte assumible i compromès. Un full de ruta que parla molt bé dels objectius que es planteja la seva comunitat educativa. Fa uns sis mesos, hem sabut que creixen. Guanyen aproximadament cinc mil metres quadrats amb les instal·lacions de l’antic Casino del Comerç. Això els permetrà incorporar el batxillerat i ampliar i reforçar cicles formatius.
El president del patronat de la fundació (David Rodríguez) capgira el concepte creixement pel de millorar allò que ja es feia. Amb una major qualitat. D’una manera o altra, faig palès el meu reconeixement envers una tasca cabdal del nostre món. Convido tot Terrassa a sumar-se a aquesta celebració. La meva més cordial enhorabona a tots els qui ho fan i ho han fet possible.
Josep Ballbè