Terrassa en Comú arriba com un cicló

Terrassa en Comú, la candidatura germana de Barcelona en Comú d'Ada Colau ha arribat a l'Ajuntament amb la força d'un cicló. Ni més ni menys que sis actes de regidor, i la segona formació política. Uns resultats que responen a les expectatives creades després d'un procés de confluència complicat. El seu alcaldable, Xavi Matilla, és un nouvingut a la política, i l'aposta és el canvi i la regeneració política. No ho té fàcil, però una carambola a quatre bandes podria portar el nou líder al capdamunt de tot. De ben segur que si el PSC hagués obtingut vuit regidors i no nou hauria estat més fàcil. Perquè llavors la distància amb el perseguidor hauria estat de dos i no de tres regidors i TEC, ERC-MES i CiU haurien sumat catorze i la majoria absoluta. Ara entra un quart jugador, la CUP, que aparentment poc té a veure amb CiU i que ja va decidir no formar part del procés de confluència i de Terrassa en Comú per fortes desavinences.

Malgrat tot, els resultats de TEC cal considerar-los excepcionals, i més si es comparem amb l'únic amb el que es pot comparar, que és amb els que havien obtingut en altres comicis ICV, EUiA i fins i tot el PSUC en els inicis de la democràcia. TEC ha supera, i de molt, el topall de les darreres legislatures.

El PSUC hauria assolit l'alcaldia el 1979 si ho hagués estat pels conflictes interns, i va perdre les eleccions davant del PSC per un parell de centenars de vots. El PSUC va aconseguir nou regidors i els socialistes 10. El 1983 va patir una clatellada històrica i va baixar fins a dos. En va guanyar un el 1987 ja com a IC (PSUC, PCC i NE). Va repetir resultats els 1991 i el 1995 (aquí IC-EV) i va tornar als dos el 1999. El 2003, el 2007 i el 2001 (ICV-EUiA) altra volta tres.